Avui faria 18 anys que la Mònica i jo ens varem casar a l'església de Santa Tereseta de Lleida. Un dia inolvidable que sempre recordaré on van pasar alguns detalls que el van marcar. Tothom va destacar que el dinar va ser dels millors de boda que havia anat i la resta també va anar molt bé. Llàstima que varem haver de marxar aviat per agafar el vol de viatge de nuvis.
Si mirem les fotos veiem que moltes persones ja no hi són. Altres han trencat trencat el matrimoni i cadascú pel seu cantó. Altres que no van venir a la boda i haurien d'haver estat perquè amb el temps s'ha demostrat una bona relació, però hi havia el que hi havia perquè en aquell moment estava això. La Mònica i jo hem decidit canviar de rumb de les nostres vides. Coses que passen. Hem durat quasi 18 anys doncs és una bona xifra. Avui tenim una llibertat que fa anys potser no estava. Avui repassant albums de foto he vist com passa el temps. En part gràcies a ella i als metges després del 2021 vaig tornar a nèixer i tot el que tinc endavant és de més a mes. Vaig estar a segons de morir, però sóc aquí i ara vull ser jo tal com sóc i com voldria ser amb alguns postureos reconeguts. La millor etapa potser l'he passat amb ella, ara toquen altres etapes que s'han de viure, però la joventut i l'energia es canvien per la reflexió i el silenci. Hi hagut moments de tot, però si sumem la felicitat suma la resta de sentiments. La vida continua avui faria 18 anys, però és un dia més d'un nou rumb, però avui faria 18 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada