Nosaltres que fem un port a cada poble de mar hem aconseguit que algunes localitats ja no tinguin sorra a les seves platges. En alguns llocs quasi ha desparegut. Molt trist. Encara que n'hi portem, el mar en un tres i no res torna a posar les coses en el seu lloc sense cap problema. Nosaltres que som humans estem a uns nivells molt preocupants d'aigua potable i portem dos anys de sequera i de moment no pol i no vol ploure. Dies com avui et podies banyar a la platja perque feia un dia genial. Estem al novembre. No fa tant anava amb el meu pare a fer caure olives abrigat amb bufanda i guants. No sé que pot passar en els propers 20 anys però la cosa està molt fotuda. Som uns terroristes del medi ambien i ens ho hem carregat tot. No sé on anirem. Pèro el futur és molt trist i no sabem que pot derivar de tot plegat encara. la cosa no és tan senzilla com sembla.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada