Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 23 d’agost del 2024

Les meves heroïnes anònimes



No m’agraden gaire els esports, ni la política, ni aquests móns on de tant en tant apareixen grans mites i herois que tothom coneix i venera. Jo em decanto per les històries anònimes de persones que un es creua per la vida i són protagonistes de gestes on si que cal treure’s el barret. Una de les que sempre tinc en el meu altar preferit es tota una campiona que va parir un divendres per la tarda i el següent  dilluns estava tan tranquil·la donant classe. Estem parlant de fa uns 10 anys i aquest fet va passar al Vendrell. Una persona força coneguda en alguns àmbits. Evidentment era autònoma.

No fa gaire vaig conèixer un altre cas que em va deixar bocabadat. De seguida la vaig posar en la meva capella personal. Aquesta  és un tastet del que fan altres persones. Estem parlant d’una jove de 37 anys que treballa de dilluns a dissabte, matí i tarda en una botiga molt cèntrica del Vendrell. Aquesta pubilla es fa càrrec dels tres fills en edat escolar juntament amb el seu home que és autònom. A més es dedica a portar tot els papers del  negoci del seu marit.  A banda, en el seu temps lliure està estudiant un grau universitari amb 14 crèdits en aquest darrer curs. Només ha suspès una assignatura i amb bones notes a la resta. Evidentment  és timbalera d’una de les bèsties de foc de la seva vila. Això és aprofitar el temps. Aquests dos casos s són persones alegres i optimistes que sempre et saluden amb un somriure i si hi ha temps pots petar la xerrada una estona. Totes dues estan buscant un futur millor per portar a terme els seus somnis. Espero que ho aconsegueixin perquè realment s’ho mereixen. Els herois te’ls pots trobar davant de casa teva perquè en la nostra societat hi ha moltes històries desconegudes que estan a anys llum de moltes que ens vénen els mitjans de comunicació, però les bones estan per descobrir.