No m’agraden
gaire els esports, ni la política, ni aquests móns on de tant en tant apareixen
grans mites i herois que tothom coneix i venera. Jo em decanto per les
històries anònimes de persones que un es creua per la vida i són protagonistes
de gestes on si que cal treure’s el barret. Una de les que sempre tinc en el
meu altar preferit es tota una campiona que va parir un divendres per la tarda
i el següent dilluns estava tan
tranquil·la donant classe. Estem parlant de fa uns 10 anys i aquest fet va
passar al Vendrell. Una persona força coneguda en alguns àmbits. Evidentment
era autònoma.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
divendres, 23 d’agost del 2024
Les meves heroïnes anònimes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada