Es busca cafeter

 

 

 

Un dels principals punts neuràlgics de molts municipis petits és la societat que fa unes quantes dècades es va aixecar amb la col·laboració del veïnat per tenir un punt de trobada i compartir les dates festives.

Els que som fills de pobles petits com jo de petit ha escoltat la tasca que van fer ara fa un centenar d’anys els veïns del municipi aixecant un local social. Uns cedien el terreny o el venien a uns preus econòmics, els altres treballaven altruísticament perquè l’edifici anés agafant forma, altres hi aportaven diners bàsics i necessaris per fer-ho realitat. En aquells temps no calia ni arquitectes, ni plànols ni res similar. Un mestre d'obres espavilat era capaç de dirigir i construir estructures molt més sòlides i amb perspectiva de futur que algunes infraestructures d’avui en dia. Tot el poble hi col·laborava de la manera que podia per fer realitat el seu somni. Evidentment que hi havia diferents bandos dins el mateix municipi encara que fos petit. Aquesta rivalitat que també tenia coses bones els aportava la força i energia per millor que els altres encara que tots haguessin de sobreviure  a la misèria. A vegades la gràcia es tenir algú amb qui competir per no deixar-se portar per una sobredosis d’autobombo.

Eren temps en què no hi havia ni cotxes ni monopatins. El tren era un luxe i el més normal era el carro o muntar sobre algun animal que la gent guardava a casa perquè aquest li proporcionava un transport que el permetia arribar als pobles del costat. Els camins de terra eren freqüentats per anar d’un lloc a un altre, ja sigui per anar a un ball de nit o comprar farina per poder elaborar el pa.

Aquests edificis socials que van néixer abans de la Guerra Civil i després de les Guerres Carlines del XIX són fruit d’aquesta prosperitat elemental dels nostres avis quan ja podien dedicar un poc temps i diners a l’oci.

Aquests edificis centenaris de la comarca ara estan vivint aquesta tendència en què el voluntariat s’ha vist reduït per personal retribuït. En un lloc on els voluntaris eren l’eina principal de funcionament poc a poc es va substituint per contraprestacions econòmiques perquè encara que cada any es pugi el Salari Mínim Interprofessional tot resulta més car que no pas l’augment de la nòmina.

En algunes localitats petits de la comarca trobem algun bar privat o similar que porten a terme aquesta tasca, però hi ha altres indrets on aquests espais de convivència no els podem trobar. La societat és un dels eixos bàsics d’aquests petits pobles per poder tenir un espai compartit i on es poden realitzar els principals actes socials en espai cobert.

La realitat és que aquest voluntariat que a canvi d’uns pocs diners passaven hores i hores servin cafès i algun vermut al migdia no pot fer front a les seves despeses bàsiques personals i es busca altres alternatives laborals deixant aquests espais socials sense servei. La cosa és senzilla, les quatre begudes que es poden fer i un parell de festes majors i alguna cosa més no dona pergaire. Els toca buscar una feina complementària per poder arribar al cap de més amb uns mínims. Llavors abonar a aquests professionals puntuals un salari tampoc resulta rendible als socis de l’entitat que ja abonen les seves quotes per cobrir les necessitats bàsiques de l’entitat. La globalització fa la resta, quan no hi havia alternatives era difícil sortir del municipi. Avui en dia tenim molt per triar. Agafar el cotxe és el més normal de moltes famílies. El cercle d’abans era molt reduït avui en dia la cosa es pot ampliar fins a nivells globals si fa falta.

Aquests locals que fa 50 anys eren el pal de paller de la societat de molts pobles cada dia es veuen més buits perquè la gent ja viu en altres epicentres i molts cops lluny de la seva llar.

Es busca cafeter és un anunci que es podria posar en molts llocs de la nostra comarca i d’altres municipis similars. Aquest perfil cada dia és més difícil de trobar per la manca de rendibilitat del seu negoci i perquè els valors actuals no tenen gaire en comú amb la dels fundadors que les van crear. Fa cent anys amb molta més misèria que ara i sense wifi els nostres avis podrien construir grans edificis socials. Avui en dia amb els nostres valors actuals no podem ni mantenir un cafeter que per uns pocs diners compleixi amb la seva tasca bàsica. Primer marxa el cafeter i sinó no hi ha voluntat de mica en mica es va perdent tota l’activitat social i aquest punt de trobada social es va convertint en un vestigi històric oblidat fins que tanca les portes amb un futur incert.