Durant 15 anys vaig estar portant el cementiri del Vendrell i és una feina que em va agradar amb un personal de contacte de mitjana d'edat de 76 anys i no parlo dels que no tornaven. Es podria escriure un llibre sobre les històries que passaven per allà. La mort és una cosa que no es parla mai. No cal fer un master, però està aqui i sembla ser que de moment ens afectarà a tothom tard o aviat. Jo vaig estar a la porta de la mort per culpa del covid, però vaig tornar a la vida per uns pocs segons. Vaig somiar amb tot luxe de detalls una mort que em vetllava cada moment. Bé. Només vull compartir aquesta esquela que he trobat a la Fura i que trobo molt original. No la conec de res, però crec que és una manera molt digna de morir i que és diferent de les esqueles que trobem cada dia. Enhorabona a la difunta que amb aquest petit detall ens demostra que devia ser molt original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada