Secretaris, interventors i tresorers

 

 

Una de les mancances de molts ajuntaments de tot Catalunya i també del Penedès és la manca d’aquestes tres figures cabdals en l’organització administrativa a casa nostra. Estic parlant dels habilitats com són secretaris, interventors i tresorers. En els municipis petits una persona pot fer les tres tasques i en els  més minúsculs un  mateix professional pot fer aquestes tasques en més d’un municipi, el que s’anomena acumulats. En canvi en les localitats més grans pel seu volum de feina és necessari que hi hagi tres persones exclusivament cadascú en el seu apartat. Lletres, números i moviment de diners.

Qui mana en un ajuntament realment són aquests tres personatges. Si trobem davant figures laxes en l’aplicació de la llei doncs la cosa pot funcionar amb certa fluïdesa, però si trobem professionals més estrictes es poden complicar les coses i fins i tot descartar algunes propostes polítiques. Avui en dia tot està inventat i sinó es fa per un costat és per fer per un altre. Hi ha molts mecanismes. Només falta que aquests habilitats vulguin jugar a aquesta lliga o siguin partidaris d’aplicar la llei pura i dura tal com és sense excepcions i per tothom igual.

Els nostres polítics cada dia és dediquen més a fer-se fotos i fer reunions sense solta ni volta per demostrar que es fa alguna cosa quan en molts cops és simple postureig. En alguns municipis aquests càrrecs estaven ocupats fins no fa gaire per individus  del mateix partit amb els estudis corresponents però clar en un vessant presumptament més tècnic, però amb el temps aquest perfil ha anat abandonant aquests llocs. Ara tenim casos d’ habilitats accidentals amb salaris  en un sol municipi de més de 100.000 euros anuals que a més acumulen altres localitats. En altres indrets apareixen administratius que fan també de secretaris accidentals amb sous molt més baixos i que fan molt bé la seva tasca. Aquest és un món per regular i amb molts interessos pel mig de totes les parts.