Fa unes setmanes la Fura va organitzar un debat sobre el periodisme a casa
nostra en l’àmbit del Penedès. En aquesta posada en comú hi havia representants
de mitjans públics i privats, escrits i audiovisuals. Hi ha una gran diferència
entre els mitjans que depenen d’una entitat pública perquè estan obligats a
transmetre tot allò que els polítics creuen que s’ha de difondre. A vegades
converteixen les formigues en elefants i algun lleó desapareix del mapa perquè
no interessa al govern de torn. Tot és massa bonic per ser realitat. Són útils
perquè tens un tastet del que s’hi cou, però s’han de combinar amb altres fons
com les xarxes socials i el que es parla a la cua de la botiga. Encara que
aquesta font popular d’informació i de contrast està en un seriós perill perquè
malauradament les furgonetes de repartiment de venda on line són molt més
populars que l’obertura de nous
establiments convencionals de tota la vida.
Després hi ha una immediatesa que es va imposant a casa nostra. No parlem
ja ni de setmanaris, però els mitjans de comunicació que marquen el ritme tan
aviat quan tenen la notícia la publiquen. Ja no esperen ni al dia després
perquè surti en paper i si ho fan ja han presentat abans una versió digital per
consultar la gent. El setmanari és com un resum setmanal, una mena de Boe
informatiu per repassar el que ha estat la setmana on sempre descobreixes
alguna cosa nova que s’ha passat per alt o aprofundir en algun tema en concret.
De totes maneres en aquest territori a mig camí de tot arreu i on cada dia hi
ha menys persones arrelades al territori, en especial al Baix Penedès, genera
més interès el que passa a la zona metropolitana que no pas al del poble del
costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada