Tothom tenim un passat

En aquesta mena de recerca de la puresa perfecta hem de reconèixer que tothom tenim un passat. Jo em vaig educar escolar la Polla Record's, Baron Rojo i Kortatu i Judas Priest i Iron Maiden. Aquesta és la base musical de la meva infància, encara no em faci res de res escoltar Gossos i Anna Roig. Hem d'evolucionar. Durant la universitat vaig tenir la sort o la disort d'anar amb fatxes, esquerrans, menjacapellans i també havia tingut algun que anomenen integrista musulmà quan anava a estudiar a Tunis i Egipte i no passa res. Sembla que ara tothom ha de ser perfecte i viure en un món on tots puguem encaixar en un motlle ja sigui bo o dolent, pero una mateixa persona pot tenir diferents postures al llarg de la vida i en alguns moments poden viure en paral·lel i no passa res. Reconèixer el passat és bàsic per apostar pel present.

El problema no és el melic

Calafell és un poble, o millor dit potser ens trobem davant d’una ciutat, però el que és segur és que està format per tres nuclis ben diferents. Durant molts anys la gent del Vendrell i rodalies hem anat a la platja de Calafell per anar de festa o simplement sopar i prendre alguna cosa. Tradicionalment també ha estat un punt de compres de molts baixpenedesencs que no tenien ganes d’anar a altres localitats més grans poden trobar una bona oferta a casa nostra. Els diumenges i festius a la tarda és moment especial  per anar a donar un tomb a Calafell i  segur que cau alguna cosa.

La gràcia de Calafell és que de tant en tant organitza petits esdeveniments sense gaire més transcendència, però es converteixen amb l’excusa ideal per donar una mica d’empenta a la zona. Evidentment que molta gent passeja i deixa el mínim de diners per alguna de les moltes ofertes costaneres, però la gràcia és que està ambientat i fa goig veure passar gent amunt i avall. Un simple fet que inspira cert optimisme a uns i els altres.

El passat cap de setmana de Tots Sants una munió de quitxalla estaven més que distrets davant de les oficines del carrer Sant Pere entre amb les castanyes i l’animació infantil. Es van formar llargues cues per entrar dins a veure el túnel del terror que segons les cròniques oficials va registrar més de 1.000 visites durant el cap de setmana.

No calia anar gaire lluny per veure grupets de quitxalla que sols o amb els pares anaven resseguint els aparadors de les botigues per anar buscant unes imatges que havien de coincidir amb les d’un cartró que portaven a la mà. No era cap història fantàstica, ni calia un gran pressupost, però els carrers  estaven molt animats i distrets. Segurament molts establiment van sortir beneficiats amb la iniciativa, tret que en algun moment puntual més d’un  botiguer es va atabalar una mica entre els compradors i els joves concursants, però són coses del directe i no passa res. Segurament d’aquí  dies amb motiu del pont de la Puríssima Constitució, el comerç de la costa calafellenca endegarà una nova proposta amb interessants ofertes i descomptes. Una altra cita que molts clients ja tenen en compte per anar a repassar  que s’hi pot trobar.

Al llarg de l’any hi ha moltes cites que tot i no tenir el nivell de carnaval ajuden a donar un cop de mà a les caixes dels botiguers de la costa. Entre el RockaBilly, el cap de setmana de turisme familiar, les Harley, el fora stocks, les tapes i alguna que em deixo al calaix aporten aquest caliu fora dels mesos principals com són l’estiu i Setmana Santa. Petites excuses que apropen força gent a Calafell.

Ara només falta que aquests mercats medievals, dels Popets del Terròs i del Penedès que també convoquen molta gent als carrers i places del municipi es comptes més amb botigues i comerços del municipi. Aquests tenen el seu lloc, però hauria de ser a l’estil del Vine Tast Vendrellenc. No cal que vingui els de fora a vendre coques, ni pa ni formatges que aquí al Penedès en tenim de més bo.  Això és una cosa que costa perquè és molt fàcil fer que aquestes empreses “miraculoses” de “viatges en el temps” et plantin tota la seva infrastructura. Només és qüestió de mesos perquè els comerciants locals vagin agafant aquest projecte i l’adaptin a les seves necessitats i treguin al carrer la seva oferta sense tanta comèdia temporal.

Cunit també sempre ha tingut iniciatives semblants, però no té, de moment el poder de convocatòria de Calafell, però també es va fent un lloc en aquest tipus d’activitats que acostumen a atraure més visitants dels habituals amb algun pretext  i un pressupost limitat, però on si que intervé la imaginació i la creativitat dels seus autors.

Tenir una bona oferta comercial en un municipi és un aspecte prou interessant, però calen altres eines per atraure clients al municipi.

Hi ha moments a l’estiu que anar a Calafell Platja és un xic aclaparador perquè hi ha massa gent. En el passeig marítim lluiten, taules, cadires, vianants, ciclistes, “top manta”, cartells, etc. És en aquests moments quan pots anar a Segur de Calafell o a Coma-ruga on també pots trobar alguna cosa interessant, però a la resta de l’any tot i que aquesta zona ja té un nombre de vianants assegurat amb aquests petits detalls es fomenta aquest atractiu comercial. Una de les claus de tot plegat és que la majoria de botiguers són força professionals i tot i que no compris res t’acostumen a rebre i acomiadar amb un bon tracte, com haguessis deixat algun cèntim a la caixa. Evidentment ja no pregunten de quina casa ets. Aquests aspectes també són fonamental per  mantenir la clientela. A més en aquests quatre carrers hi pots trobar bons restaurants, locals d’oci i una mica de tot plegat que aporta la gràcia que fa que Calafell Platja segueixi sent un dels epicentres comercials del Baix Penedès perquè ho ha sabut fer. Altres es miren el melic a veure on està el problema.  Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 6 de novembre del 2014

9 N. Del cafè a l'aigua xirri

Hi ha coses que em fan molta gràcia. El president Mas amb un 36,6 % de presumta participació en aquest referèndum del 9N el qualifica de rotund èxit. Doncs crec aquesta idea és totalment equivocada. Al Vendrell tenim unes dades similars, d'un cens d'unes 30.000 persones, només van anar a votar 8.000 que també representa un 26% dels possibles votants per sota de la mtijana comarcal que va ser d'un 36%. A les darrers europees d'aquest any es van arribar a un 41,56% i a les municipals del 2011 vam superar el 52% del cens. 

Reconec que molta molta gent va anar a votar en aquestes eleccions, però no es va aconseguir ni de bon tros que la mitjana de la població hi anès. Les raons són moltes, perquè entre els uns i els altres s'han carregat fins a convertir un dret de la societat en un simple simulacre perquè tots estessim contents i enganyats. La gent podia votar, però el seu resultat, lluny de ser vinculant només podrà ser víctima de les crítiques de les moltes mancances que hi hagut pel simple fet de fer tot aquest procés en la línia entre la legalitat i la il·legalitat. Però aquesta ratlla no l'ha marcat el poble, sinó els polítics han posat unes fites perquè un cafè hagi quedat en aigua xirri. Al final tots els partits han sortit guanyant els uns perquè han votat i els altres perquè no servirà per res. Això és el que s'anomena un copet a l'esquena, tots contents i enganyats. Jo estic totalment a favor d'un referèndum perquè Catalunya pugui ser independent on tothom pugui votar amb un cens i d'una manera clara amb unes garanties legals perquè no cal constitucionals perquè la nostra Constitució serveix als interessos d'uns pocs i no de la majoria. Molta gent va votar, en concret 8.000 al Vendrell. Jo també ho vaig fer, però la resta fins a 30.000 es va quedar a casa. Trobo molt bé que puguin votar majors de 16 anys i immigrants, però tot dins un control i amb unes eines com el cens que permet que tot tingui un camí més o menys legal i ordenat i no com ara que tot i estar molt ben parit, hi havia dubtes massa dubtes. 

Si hem votat, hem fet un petit pas endavant per aconseguir la nostra llibertat, però amb les cartes marcades. Molts polítics que fins ara no eren ni de bon tros independentistes s'han apuntat al carro. Jo valoro els de tota la vida que abans eren pocs i que han estat el rovell de l'ou de tot plegat, perquè molts s'han afegit a la moda. Potser el dia de demà tocarà ser república bananera i aquests també s'afegiran per guanyar vots, però ells amb el temps que tomben per la política només fan que aprofitar d'aquest moviment social que ha sorgit a Catalunya i que ells han adaptat a les seves necessitats, sense moure gaire gran cosa perquè l'invent no trontollés. La gent ja està farta d'aquesta classe de polítics que han beneficiat als seus i als poderosos i han passat de la gent. El proper any toquen eleccions, doncs toca pagar la doble als funcionaris i tornar-los la part del salari que els hi han près aquests darrers anys. La gent no es tonta, ja està farta que li prenguin el pèl i de veure els de sempre aprofitant per arrambar quatre vots. Sembla que Podemos pujarà molt. És normal perquè els partits tradicionals ja han esgotat la seva minsa credibilitat. Ni amb botifarres ho arreglen. No sé que passarà però ja n'hi ha prou. Vull felicitar a totes les persones que ho han fet possible aquest 9 N. Això ha estat un aigua xirri, però val més això que el no res. Esperem que la propera cita sigui de veritat sinó viurem importants canvis a casa nostra perquè la GENT NO ÉS TONTA com els polítics es pensen. Si ho mirem així si que un 26% ha estat un èxit, però m'agradaria arribar al 84 % com Escòcia on la maduresa política es força palesa i la gent vota amb condicions i amb uns resultats que serveixen per molt més que no pas aquí perquè a molts polítics tot això ja els va bé per tapar retallades socials i que cada dia els pobres siguin més pobre si els rics més rics. Com a consol a la consulta sobre aquest tema al 2010 es va arribar al Vendrell al 9,19% del cens. Hem millorat molt, però per favor, cada cosa al seu lloc. No ens ennueguem de la nostra normalitat.

El protector. Un clàssic amb un gran actor principal

Ahir tocava Denzel Washington amb la seva darrera interpretació, el Protector. Una peli interessant d'un se suposa exagent secret que intenta protegir a les persones més febles. També es podria dir, sol davant la màfia rusa. La pelí està molt ben feta, però no deixa de ser una de tantes sobre un poli contra tots. Hi ha moments interessants, suspens, però tot dins una tònica general.

Un simulacre de referèndum com a un pas per anar caminant

Demà anirem tots a votar i no crec que passi res. En algun punt pot sortir algun penjat o algo i fer una de les seves. Catalunya anirà a votar en aquest mena de joc global on a tots ens sembla que decidim alguna cosa i en veritat no decidim res de res, només és un simulacre. Els poderosos ens diran que les dades no són fiables perquè no tenim el cens i altres històries. Però serà un pas endavant i potser algun dia aconseguirem la llibertat, però mentrestant no arribi no hem de deixar que ens prenguin el pèl que ens tractin com a no res que poc a poc es vagin petaquejant el patrimoni que tenim. No fem cas dels partits, busquem aliats en el poble per tirar endavant. Els partits és la força dels grans empresaris del país que ja heu vist on ens han portat. Només el poble com l'ANC ens pot salvar. Demà serà un simulacre global que no poden parar. No tenen mossos ni altres forces per parar un poble. Uns miraran a un costat i els altres a l'altre. Segurament ja ha estat tot pactat entre els uns i els altres, però s'havia de fer el numeret encara que no ho semblés. Quedarà l'ANC i el poble silenciós que té les idees molt clares. La resta fullaraca. Esperarem a nous capítols. Els demòcrates ens diuen que demà no votem. Aquests que no volen ni sentir parlar d'independència ens diuen que demà no hi anem. Realment han entès que és la democràcia i es pensen que democràcia és allò que ells diuen. Demà serà un gran dia, només un simulacre, però potser algun dia serà realitat. Si fossim massa pobres ja ho tindríem, però el problema que entre nosaltres i quatre més tirem aquesta pell de brau endavant.

El conte de la voluntat dels catalans adaptat a totes les edats

Tot això del procés, del referèndum sobre la independència és com quan un nen té 18 anys i es vol comprar un cotxe. Ni puto cas. Es passa la vida protestant fins els 50 i diu ja n'hi a prou. Llavors intenta negociar amb el seu pare perquè li en compri un. Ell ja té diners, però a casa seva no el deixen perquè encara és petit. Llavors cansat de tocar la moral el pare li compra un cotxe de joguina que no podrà sortir del garatge on està. El pare diu que ell és qui mana i té la democràcia que és el que ell vol. El nen diu que ja està fart i vol un cotxe i els federalistes, comprarien pintura i pintarien les parets perquè tot sembles diferent, però en el fons tot és igual. Aquest és una mica el procés que vivim els catalans. Diumenge farem un gran què, però en el fons tothom sap que no servirà de gaire gran cosa. Només com a llavor per a posteriors peticions. Potser d'aquí uns anys el nen tornarà a demanar un cotxe per marxar, però potser es cansa de demanar i es busca una alternativa. Una altra possibilitat és que ja es quedi igual. És una comparació absurda i sense sentit a l'igual que l'actual procés que estem vivint els catalans, mira que per no res o un granet de sorra hem dit i hem fet hores i hores de televisió s'han imprès milions i milions de pàgines, han ocupat moltes converses. Només per aquest passet cap endavant. Diumenge, anem a missa o no. Anem a fer el vermut o no serà un dia molt esperat. Suposo que algun dia tindrà el seu valor. Avui en dia el nen amb el seu cotxe de juguet es mou pel garatge sense anar enlloc. Ens cal esperar.

Ens calen els llums de Nadal al Vendrell

Hi ha coses curioses. Al Vendrell, l'Ajuntament paga el consum de les llums de Nadal i els comerciants el lloguer o propietat dels aparells. Doncs passa que la cosa es reparteix seogons la col.laboració dels establiments participants. L'any passat estava un carrer cèntric com el Carniceria sense cap llum perquè ningú havia pagat i altres potser menys transitats amb llums. L'aspecte és una mica peculiar. Evidentment si ho pagués l'Ajuntament, a priori, tindria un cert ordre, però ara qui més paga més llum té. Tot i això en general ja fa anys que es nota la crisis. Posar algun llum simbòlic al municipi està bé en les principals vies, però jo crec que per posar-ne pocs com es fa val més anar d'un altre pal i treballar només aquells més justos. Jo crec que els llums no influeixen gaire en les vendes i la gràcia só altres coses com que tots els venedros vaign a una a l'hora d'obrir les botigues i altres elements més simpatics i més propers a la gent com un Pare Noel en algun punt clau. Jo ho veig més important que quatre llums. Hi ha carrers com el Montserrat i el Guimerà que si poden ser importants i potser algún més com l'Alt, però hi altres que vaja jo veig que es podrien obviar.  Enguany no tenim pista de patinatge pel poc rendiment. El Vendrell va canviant poc a poc cap a millor, però encara li costa i molta gent encara no ho ha entès. Molta gent en les diferents parts vull dir, des de llogaters a compradors.