divendres, 28 de gener de 2011

Partits a la recerca de líder

El present de la política a casa nostra és preocupant. Tenim al nostre davant una generació de protagonistes que quan es va morir el “Sisquet” i va començar a funcionar tot aquest invent de la democràcia es van posar al capdavant de les seves formacions. A més o menys sort hem passat 30 anys d’aquella data i la cosa en molts casos continua igual. Pocs són els que han decidit passar a posicions més discretes de les corresponents sigles polítiques. Però l’errada més gran de tot això és que no s’han molestat en buscar hereu ni successor. Si alguna persona ha gosat apropar-se a aquesta posició privilegiada l’han anat dinamitant. A final, aquests dofins ha tocat el dos i han decidit apostar per altres camps en l’univers de la societat actual. La política és només una opció. La situació que tenim al davant és lamentable, en especial a la capital de la comarca. A hores d’ara, en els principals partits no hi ha cap perfil que sigui el candidat idoni per assolir el suport necessari per assolir amb unes mínimes garanties l’alcaldia. Uns perquè encara no s’han assabentat que els anys no passen en va. Encara viuen ensimismats dins dels passadissos del museu d’història natural de la nostra comarca. Altres tenen molts de partits dins les mateixes sigles. Fer un foc unitari no els hi suposa una tasca gens fàcil. A hora d’ara ja s’hauria de tenir clar qui és el cap de llista dins el partit. Molts votants ho haurien d’intuir amb claredat. Actualment si aquest procés es porta a terme es fa per simple procés d’eliminació. No perquè n’hi hagi un de nou, sinó perquè com no n’hi ha cap de nou, segurament serà un dels de sempre. Aquest fet que reafirma un cop més que moltes persones han confós la política amb una professió. Això és un concepte erroni que molta gent ha entès equivocadament.
Aquesta situació provoca que altres partits amb un parell d’idees clares, una persona una mica intuïtiva i poca cosa més pugui treure un molt bon resultat electoral tot i no haver tingut cap parcel·la de poder en l’anterior mandat. No hem de muntar cap creuada per eliminar ni aniquilar aquestes formacions. Són també fills de la democràcia. L’única cosa que s’ha de fer és intentar treballar perquè tot funcioni el més correctament possible. Així ens evitarem els ensurts quan els poble emet la seva decisió secreta a les urnes.
Els partits no guanyen ni perden per la campanya que organitzen, ni per si omplen la Lira en els grans mítings. Molts cops la millor campanya no és la que fa el mateix partit sinó la que fa una altra formació enfrontada. Un exemple clar, és l’arribada de 4 regidors d’un partit quan només en teniu un a l’anterior mandat. No van ser ells sols que van fer això possible. La gran tasca la van fer els anteriors mandataris que arran d’un seguit de desencerts en la seva gestió que van acabar de donar la raó a aquest aventurer de la política. Per això, aquestes sigles van ser i encara són l’estrella de la present legislatura que ja està a punt d’acabar. Uns li fan propaganda i els altres li fan la política. Què més es pot demanar?
Però potser el panorama que tindrem amb uns partits clàssics en plena crisi i nous valors emergents que es mouran per aconseguir els màxim vots indecisos serà un consistori a la italiana amb un munt de partits amb pocs representants. Una versió local del que ha passat una mica a la cambra catalana on el mediàtic Joan Laporta també ha aconseguit 4 escons.
A més estem en una època molt dura on això de prometre grans inversions en infrastructures i obres públiques és com una carta als Reis Mags sense data. Entre la situació econòmica i els manaments que provenen d’altres institucions superiors hi ha poc marge de maniobra, pagar els treballadors, comprar folis, donar alguna beca i ajut social, canviar les bombetes foses i tapar algun sot en mal estat. Poca cosa més. Fins i tot tal com està la situació potser és millor quedar-se a l’oposició per anar passant revista al que facin els manaires. En aquest lloc tal com està organitzada la classe política tens les garrofes assegurades i de problemes pocs perquè ja s’encarregaran els qui manen. Però al clau està en la crisi. De què ens pots servir? Doncs ens obligarà a una lectura de moltes coses que a hores d’ara són inviables. Ja que ningú ha volgut o ha pogut fer un cop de timó com mereix la situació vigent.. La dura realitat posarà cada cosa al seu lloc i tothom pagarà la seva part del pastís, tard o aviat. Als polítics fossilitzats en el càrrec també els arribarà la seva factura.
Publicat el 28 de gener del 2011 al Diari del Baix Penedès

17 comentaris:

P-A ha dit...

estic d'acord. Alguns partits tindran problemes per fer les llistes. A més, ara que no hi ha obres per desviar el 3% ja no te tanta gràcia ser polític.

Anònim ha dit...

Si els partits no es troben caps de llista vols dir que no és perquè entrar en aquesta institució municipal és ben bé el que es diu "un mort"??? Qui vol gestionar un Ajuntament que ha de tornar prop de 70 milions d'euros en concepte de deute públic, i que ningú parla ni intueix com ho farà???

Qui vol governar un municipi en el qual cap partit té clar què vol que sigui El Vendrell quan sigui gran?? El Vendrell vol continuar creixent fins a la sacietat, vol continuar especulant amb el seu sòl, vol continuar enxufant els seus amics, clients o familiars..., vol continuar sent capital comarcal???

Qui vol governar un Ajuntament en el què s'ha deixat entrar a partits que fan de la immigració un tema de confrontació política?? Per què els partits no aproven un acord cívic en contra d'aquestes posicions radicals, xenòfobes i d'ultradreta??

pilar ha dit...

bueno, aquestes coses no son cap problema si pots treure profit i/o enxufar als amics i fer una miqueta de caciquisme.

Des de quan tenir un gran deute i problemes és una preocupació? la política municipal no la fan els polítics, no pensen en aquestes coses, els pobres no saben planificar a dos anys vista, imagina't a vint...

I tenir un partit de ultradreta no és il·legal, si te suport i vots és per fer una reflexió.

Anònim ha dit...

Senyors i Senyores, a seure que comença l’espectacle!!!

“Mas de lo mismo”.

El Benet ja no sap per on tirar ni que fer. Te un equip pèssim i per tant les alternatives de canvi en les seves files son "0". I l’estat econòmic està molt per sota de les alternatives de canvi..... – molts 0.

El Juanjo ha deixat pelat el CIT per promocionar únicament la seva persona i ara vol lluir a l’engròs amb els cèntims que no te l’ajuntament i que haurem de pagar tots plegats. A la presentació econòmica de la darrera assemblea va dir que el CIT havia tancat amb un excedent de -31.000 euros i suposo que volia dir que tenia un excés de despesa 31.000 euros (si només fos això ja podríem estar contents).

El PSC tampoc no troba ningú com Deu mana i ha de recórrer a les velles glòries ara a l’atur. I és que la resta: Helena, Fernando, Lluís, Manu, ..... no, no, no és “operación triunfo” és l’equip socialista.

El virrei Armengol és el triomf de la societat actual. Com que estic emprenyat amb tot i amb tothom voto aquest per tocar els c _ _ _ _ _ _ .

El PP com sempre no importa qui triï de cap de llista, els 2 regidors els te quasi assegurats.

La resta son una mera comparsa.

En fi, com diu el meu amic Pemi, "Que boig el mon".

Anònim ha dit...

Estem d’acord Miquel, però també hi ha d’haver un preu a pagar pels funcionaris, no creus?

Tenim una estructura massa grossa per una empresa amb tants pocs recursos?

Tenim una plantilla de funcionaris molt gruixuda i poc efectiva?

Crec que hem d’encetar també aquest tema, ja que sembla ser que els polítics no volen o no s’atreveixen a fer-ho.

P-A ha dit...

quina mania de carregar tot amb que hi ha molts funcionaris!

es que la gent de la privada ha de pagar per tenir un jefe capullo?

a les administracions no hi ha molts funcionaris, n'hi ha uns poquets, i molta gent laboral que està de pas. Penso que els laborals tenen menys productivitat, ja que es triguen uns mesos en saber de que va una feina.

Anònim ha dit...

P_A, com es nota que ets funcionari/a.

No estem d'acord, d'entrada hi ha molts funcionaris i a més el que porten més anys tot sovint son els menys productius perquè estan enquistats i es creuen intocables. És això el que s'ha de canviar.

A la privada si no ets productiu, tú o la teva empresa, et poden fer fora en 15 minuts, ara als funcionaris ja sabem com funciona, com a molt els aparquen a un raconet i a esperar 4 anyets que canviïn les coses..... i torna a començar.

P-A ha dit...

No sóc funcionaria, però penso que va a persones, no a tipus de contracte. Hauriem de reflexionar perque els que tenim feina precaria i no fixa ataquem als funcionaris.

I em cansen una mica els tópics que simplifiquen la complexa realitat.

en la privada he tingut caps que ho eren per fotre un polvo amb la persona adequada, i en la pública per ser del partit de turno. Què és més lícit? no ho se, per mi és més fàcil lo primer.

Anònim ha dit...

Ara m'he perdut!!!

que parlem de jefes capullos o de treballadors inproductius?

si una empresa pot fer un ERE per que a baixat la seva demanda, per què a un Ajuntament no ho podem fer-ho. Estem d'acord en que ara hi ha menys feina que fa 5 o 6 anys.

Jo per sort tinc una feina fixa i treballo al mateix lloc fa 20 anys, però tot i així demà em poden fotre al carrer perquè l'empresa ja no és viable.

Jo crec que hem de buscar l'eficiènica en tot i avui per avui el sector públic no ho pot fer.

Un Ajuntament s'ha de poder administrar com una empresa privada, sinó estem fomentant un tipus de treballador de primera i uns de segona.

P-A ha dit...

els jefes capullos i treballadors inútils formen part del mateix univers. Tothom puja fins on és inútil.

a la privada ja n'hi ha treballadors de primera i segona; els de 50 cobren el doble que jo amb la meitat d'estudis, son uns dropols i uns prepotents, i no els mato encara que tingui ganes.

Haurien de partir de que els ERE no han d'existir en cap empresa, i no que com m'ho fan a mi, que es foti tothom.

Els ERE son una forma d'estalviar encara que l'empresa vagi be, sabent una mica de contabilitat pots presentar uns números falsos (fer beneficis=0 és de primer de carrera). A més, la responsabilitat empresarial no es pot transferir a l'estat, això és surrealista total, als 80 no van salvar la indústria pesada de la metal·lurgia (que a espanya ja no tenim) i ara salven qualsevol empresa estrangera que marxa demà.

Comencem per posar en dubta el que creiem que és veritat (ERES i resta de mentides), i deixem d'intentar fotre al veí. Ens equivoquem d'enemig!!!

Anònim ha dit...

VISCA EL COMUNISME!!!

Anònim ha dit...

P-A. Ara si que veig que no saps de que parles.

Això de dir alegrement que la gent de 50 cobra més que el jovent i no te ni la meitat d'estudis i que són uns dropols i uns prepotents potser t'ho hauries de fer mirar. Arribes a dir fins i tot que no els mato encara que en tingui ganes?

Tú estàs de psiquiatra!!!

Que no deiem fa un moment que no és podia possar tothom al mateix sac?????

El que si està clar és que la gent de 50 anys te més educació que el jovent actual i així anem.....

P-A ha dit...

indepedentment de les meves freqüents visites al psiquiatra, la gent de més edat cobra més per la senzilla raó que ara les empreses donen pitjors condicions laborals.

M'he arribat a trobar que un operari d'una edat madura cobrava més que el cap de departemnt, de 35 anys. Que farem.

el jovent...ufff, de tota la vida i en tots els temps han sigut uns maleducats, ja ho deia sócrates.

Anònim ha dit...

Jo tinc la solució al teu negit. Es tracta de fer un ERE i fer fora l'operari que cobra més i quedar-se amb el cap jove que cobra menys.......

A aquesta vida tot és molt maco fins que t'afecta a tu diréctament, llavors canvia la truita de costat....

Com deia el gran Grouxo "La política es el arte de buscar problemas, encontrarlos, hacer un diagnóstico falso y aplicar después los remedios equivocados".

A vegades nosaltres fem el mateix!!!

P-A ha dit...

jaja, encara que ja no és cap neguit, molt bo, pepe (t'he batejat, que és més maco que anónim)

Anònim ha dit...

Diguem pemi que m'agrada més.

Jordi ha dit...

Mireu a Calafell i allà veureu de tot.

UN politic fossilitzat: Parera

UN partit que posa la cara més mona perquè les altres fan por: ANEMI

UN que està allà de fa segles: SANCHEZ

UN que es politic profesional: Olivella

UN que fa por i riure: ROMERO

UN vividor renganxat: TRIADO

UN que busca feina abans que se li acabi el txollo: RION

I així podeu anar fent una llista de tot el panorama polític de Calafell. Fa pena.