Els socialistes del Baix Penedès al seu rollo

 Resulta que els treballadors del Consell Comarcal del Baix Penedès estan en peu de guerra perquè tenen uns salaris més baixos en relació a la resta i cada dia tenen menys recursos i més feina en aquesta comarca que va creixent. Els demanen més, però de salari na nai. Resulta que els Il·luminats dels socialistes de casa nostra, el Rei Negre i el princep de Calafell han decidit amb el consentiment de la resta, aquí tots diuen que si de pujar a una categoria salarial, els A2, un total de 3.000 euros anuals perquè estiguin contents. A la resta resta de res de res. El bonic del cas és que els agrada tant sortir a la tele als socialistes que va i montent una roda de premsa explicant les seves misèries de gestió. El personal no savia res de res. Molt trist tot plegat. Ara van de salvadors del món i els treballadors no han dit res al respecte i suposo que diran alguna cosa, però res la proposta és misèria i companyia perquè només beneficia a una part de l'ens comarcal i ho han fet per la via directa. Roda de premsa i ordeno i mando i així funcionen aquests cracks. Això si canviar el logo del Consell si que han tingut uns quants euros i per tenir 4 vicepresidents també amb unes competències que fan riure. Més ho fan les de Vegueria que no tenen poder ni res, com el veí de l'escala. Jo crec que els consells són un mangoneo del govern del Pujol per parar les diputacions i ara els Erc van inventar les vegueries que encara és pitjor. 

No anem bé. Els polítics dels consells comarcals haurien de plegar tots i el personal repartit entre els ajuntaments. No cal tanta parafernàlia per no res. La gent ja està farta que li prenguin el pel.Misèria i companyia. 

Una peli on el millor és el trailer, Cónclave

Feia dies que hi volia anar i avui ha estat el gran dia. Anar a veure Cónclave una història al voltant de les martingales que hi ha per escollir un Papa i les amistats, traicions, secrets i altres coses de la cúria sagrada. El millor de la peli és el trailer. La cinta dura dues hores i la veritat és que és bastant avorrida perquè es repeteix bastant el mateix i el final no és res de l'altre mon. Jo he quedat bastant decebut i per pelis així a casa i encara gràcies. La història apunta ve, però està mal planejada i és avorrida i a partir de l'hora ja mires el rellotge per veure el mateix. No cal que hi aneu.

Quan la vida tornar a començar de nou.

 Avui fa 4 anys que va començar una nova vida. Vaig estar del 14 de gener fins el 30 d'abril d'hospital en hospital fins que va acabar un mal son que em va portar dos cops a les portes de la mort. Va ser la millor classe que he rebut mai i he après moltes coses. El principal que no existeix ni l'ahir ni el demà i només existeix el present i que el més important a la vida ets tu i els més propers. I poca cosa més. Vaig somiar la meva mort amb enterrament i tot amb persones que conec, tot força real. El covid em va ensenyar moltes coses i ara que ja estic bé estic actualitzant tot allò que vaig aprendre. Va ser un viatge en mi mateix descobrint noves dimensions mentrestant estava connectat a una màquina de respirar. Va ser molt dur, però em va donar una nova vida. Gràcies a tothom per fer-ho possible i per compartir molts sentiments, mirades i records. Estem aquí que és el més important. La riquesa està en allò que no es pot comprar. La resta està per l'Amazon. Gràcies un any més de tot cor.

Pel 2025 podem demanar

  

En aquestes dates ens podem dedicar a pensar que volem per aquest 2025. Primer de tot salut i amor i jo afegiria companyia. Cada dia hi ha més persones soles en els nostres pobles. Tu poses en una xarxa social, per exemple, que vols conèixer gent per anar a caminar o a prendre alguna cosa i et salten molts que s’apunten al carro. Abans quan a les famílies podrien viure tres generacions en una mateixa llar, però ara les coses han canviat i tothom vol tenir la seva independència. Per altra banda, també hem perdut bastant en el món de la socialització. Anar a comprar és un esport però la gràcia no era només omplir el carret de la compra sinó que també tocava anar a una botiga i veure gent i fer cua abans de la caixa per anar a pagar. Cada dia ho tenim més tot a casa. Al final no ens caldrà sortir. El teletreball arran de la pandèmia i les classes d’esport penjades al Youtube estan fent furor. Et montes el teu món a casa i surts el més mínim.

Pel nou any esperem que els trens que creuen el territori penedesenc funcionin com abans quan s’havia de pagar el bitllet. Ara amb aquest sistema, per poc que vagis a utilitzar-lo el viatge et surt gratuït, però clar després no tens gaire dret de protesta si arribes un parell o tres d’hores més tard que la previsió. Aquí seguim amb el Penedès territori de vi. Poder vendre els productes agrícoles perquè es pugui cobrir el cost del seu conreu amb un petit benefici perquè les nostres vinyes cada dia siguin una mica més rendibles i no vagin passant de mica en mica  a ser territori de la logística i dels molins generadors elèctrics en perjudici dels nostres camps plens de vinyes i oliveres. Res anar vivint que ja és important on ja tenim normalitzada l’ocupació i aviat el comerç tradicional serà peça de museu etnològic.

Una estació d’autobusos deplorable

 

El Vendrell, ves per on és el tercer municipi en nombre de població de la província de Tarragona amb unes 45.000 persones que hi viuen assíduament a banda dels qui ens visiten els caps de setmana i vacances. Unes xifres que es poden duplicar i triplicar fàcilment en dates tan nostrades com els darrers dies de la Setmana Santa o el 15 d’agost que és un dia punta. Hem de tenir en compte que la comarca del Baix Penedès estem sobre els 120.000 habitants censats que també es veuen multiplicats durant alguns periodes.

A banda d’aquesta dada hem de tenir en compte que el Penedès sempre ha estat un territori de pas de nord a sud i cap a l’oest. Un punt de trobada de moltes cultures que en el seu camí en la història han passat pera aquestes contrades dominades per la vinya, l’olivera i el garrofer.

Si fiquem en un còctel tot això hauríem de suposar que estem amb unes infraestructures de comunicacions dignes del volum i de la situació del territori com passa amb Vilanova i ,la Geltrú i Vilafranca del Penedès.  El Vendrell un cop més estem en la posició menys afavorida de les nostres localitats de referència. Tenim una estació que a vegades has de passar dos cops per davant per saber que és realment una estació perquè és fàcilment identificable amb una parada més de la xarxa. Per altra banda, banda tot i que el seus inicis, que no deu fer gaire més de 20 anys van pactar que les empreses de transports s’encarregarien de les despeses de manteniment d’aquesta estació. Estem parlant d’una sala amb uns lavabos, uns bancs i un senyor que dóna informació i que vigilés aquest espai. No hi podia faltar en aquest equipament públic una pantalla amb els horaris de les circulacions que passen per aquest punt.

Avui en dia la situació d’aquesta estació és deplorable. Primer de tot, el recinte està tancat. La pantalla interior amb els possibles horaris que es visible des el carrer no funciona. Tot i que hi ha uns panels informatius no sempre responen a la realitat i a vegades pots veure coses peculiars que més que orientar poden deixar bocabadat al viatge que els consulta.

Aquests petits detalls s’agreugen quan les condicions climàtiques no són les millors, com dies de pluja i vent. Llavors la gent està obligada a anar al bar del costat per protegir-se de les inclemències del temps. Evidentment ja tenen el cartell que els lavabos només són per ús dels clients del local. No res, un tallat i tens dret a tirar de la cadena.

Estem parlant d’una estació de tren que durant tota la problemàtic de Rodalies ha vist com és duplicava el seu volum de viatgers. Si donem un cop d’ull als horaris, a grans trets podem dir que en un dia habitual, entre dilluns i divendres, poden passar uns 160 autobusos per aquesta estació, sense ser gaire optimistes. Si afegim tota la logística de viatgers de les obres de Renfe podem veure com cada dia podien passar uns 230 autobusos diaris. Si calculem uns 40 viatgers per trajecte obtindrem uns 9.000 viatgers al dia. Una quantitat a tenir en compte per saber el volum de gent que passa pel Vendrell i veu aquesta infraestructura totalment decadent. Fa uns anys l’estació d’autobusos estava on està l’actual caserna de la policia municipal, però clar allí la gent no hi anava o els manaires tenien por que no hi anés. Aquella ubicació va durar dos telediaris perquè es va buscar un lloc millor però el preu va ser molt alt perquè tot i les condicions que hi havia en aquell moment eren mínimes pel volum del Vendrell. Ara ja estem a nivells freàtics.

Segurament és més important fer una gran Riera per si un dia ens inundem quan fa quatre dies deien que volien renaturalitzar la Riera. Ves a saber on acabarem tot plegat, però el problema que la inversió en els nostres serveis bàsics és precària. Potser amb aquestes obres faraòniques no ens inundarem mai, però això li expliques a la gent a les 6 del matí d’un gener que va a agafar el bus a l’estació del Vendrell a veure que en pensa. Realment amb aquesta política de subvenció caigui que caigui i sense ordre ni concert no anem enlloc. Anem per mal camí perquè al final ens quedarem en res, com sempre passa. Tornem als primers de la llista, però aquest cop també per baix.

Al Vendrell, un cap d'any per tots els gustos

 Petits i grans tothom està content del cap d'any del Vendrell. Els més joves van anar a la festa dels Nens, tot molt bé. Els de mitjana edat tocava a la plaça vella amb un grup que es va fer curt fins a les 2 perquè ho feia molt bé i eren enrrollats. Hi havia altres alternatives que també funcionaven en els seus llocs. Molts ho van fer a casa. Però era un dia que no feia fred, feia el que tocava. Com a dada curiosa algú es va carregar la soneria del rellotge del campanar del Vendrell ( no ho van fer la família que fa generacions que vetlla pel seu bon  funcionament ) i toca malament. No sé si s'ha arreglat, però amb tant de soroll no es va sentir les campanes.  Els més avorrits van cremar uns pocs contenidors al carrer del costat del Botafoc i algú li van sucarrimar el cotxe. Tots els serveis municipals i altres van rebre un lot d'un dels locals més xics del Vendrell per gaudir d'aquesta vetllada. Per cert molt bon any.

Pel retorn de la nostra banda sonora per la festa major del Vendrell

Estem a les portes d’un nou any que se situa al mig entre dues dècades. És d’aquest que sembla important, però no ho és tant com el 2020, 2030, però sempre més que el 2024. No per res sinó perquè el principi d’una dècada culturalment ens porta a celebrar-ho amb una mica més de glamour.

L’any  que ve a priori ha de ser un any presumptament normal, en principi no tenim eleccions, almenys municipals que són on els nostres polítics hi posen el seu màxim interès. Tot i aquesta situació, l’estat dels actuals governs d’Espanya i de Catalunya s’aguanten en un joc d’equilibris que poden saltar en qualsevol moment, però al final tots amics i mantenim tots els càrrecs. Els d’aquí i els d’allà perquè tothom estigui content i no faci bullir l’olla.

En la nostra comarca hi ha serioses possibilitats que els Laxnbusto tornin a tocar al Vendrell. És una cosa incerta i no sé sabrà, si és cert, fins que toqui el protocol, però tot apunta que podría ser una realitat. Fa uns anys es va intentar però la màgia no va aparèixer i d’un concert benèfic es va passar a dos. D’aquí a una mini gira i ves a saber on acabarà. La màquina ja roda, que és el més important. Tot durarà fins que  la cosa s’acabi. Només cal esperar. Ara ja tenim una plaça molt cèntrica dedicada a ells. Ara esperarem nous esdeveniments.

Enguany al Vendrell entrarem el nou any amb dues festes. Una per nascuts el segle passat i una altra pels nascuts aquest segle. En una cava, cotilló gratuïts i l’altre 35 euros amb cinc consumicions fins que surti el sol per Coma-ruga. El preu és molt assequible, però clar no és si és la mesura més  sana i políticament correcte. Només falta saber com són els gots i els glaçons que hi posen. En alguns locals comarcals no pagues el got sinó que el gran protagonista són els glaçons que ocupen la major part del contingut de l’envàs. Sempre tens l’aigua que resulta un 100 % producte.

Pel que fa a la comarca, tindrem les tres estacions de l’interior Arboç i el Vendrell amb importants remodelacions. La del Vendrell nova i la de l’Arboç gairebé. Pel que fa Sant Vicenç fa quatre dies van posar els torns i ara els han tornat a treure arran de la densitat de passatgers pel tall de la via entre Sant Vicenç i Tarragona.

L’any que ve ja no tindrem el problema de la vaga d’escombraries en quatre municipis de l’interior de la comarca amb un problemàtica que ha superat tots els records D’aquí dos anys hem de reciclar la meitat de les escombraries i de mica en mica s’ha d’anar implementant a les nostres contrades. A  veure que passa. Hi ha molta cosa per anar descobrint capítol a capítol. De moment al Vendrell paguem les escombraries per una taula de metres quadrats per habitatge. No és molt lògic, però sempre el que segueix acostuma a fer bo el que hi havia abans. Coses del directe.

La comarca cada dia va creixent perquè la gent ve aquí perquè és el més econòmic que troba quan surt de Barcelona cap al sud. Això fa que un dels punts de referència segueix sent els serveis socials per aconseguir mitjans per sobreviure i sinó doncs alguna cosa s’ha de fer.

Estem normalitzant les ocupacions i anar al banc a buscar hipoteca cada dia és més una gesta heroica. La gent va al mercat alternatiu i va saltant d’un lloc a un altre. Tenim molts habitatges per escollir i al final un té sort i s’hi pot quedar sinó fa gaire soroll. S’ha de canviar la llei. Hi ha reincidents que ja són més coneguts als jutjats que alguns advocats, però estem en un país on a part de la independència i alguna cosa més la resta està consentit sinó ataca els principis d’aquesta gran i lliure que s’anomena Espanya.

Doncs preparats per una presumpta baixada d’interès amb un augment de les superfícies comercials i cada dia més comerços de proximitat tancats. Anem cap al futur a tota màquina, un demà que no sembla gaire optimista al menys pel teixit comercial més de proximitat. A l mercat municipal ja estan gairebé a la meitat de parades tancats. Qui l’ha vist i qui el veu. Una de les novetats del nou any serà el bus llançadora entre l’hospital comarcal i el Vendrell. No sabem ni horaris ni freqüències, però res al final arriba una cosa que ja fa mesos que hauria de funcionar amb tota normalitat. El Vendrell si es compleixen les previsions dels optimistes en quatre dies no el coneixerà ningú. A veure que passa perquè hi ha obres que ja fa anys que entren i surten del pressupost municipal sense fer gaire soroll. No parlarem de la Vegueria perquè no tens més transcendència.  Els treballadors del Consell Comarcal del Baix Penedès están contents i altres col·lectius també estan animats. A veure que passa. Molt bon any.