Un any de traspàs electoral

Deixem un enrere un any marcat per les cites electorals. Del mes de maig fins a tocar a Nadal ens hem anat apropant a les urnes per escollir els nostres representants en les diferents administracions. Un any de plena  campanya electoral amb petits espais de temps que ha baixat d’intensitat, però sempre s’ha mantingut en uns nivells mínims.

Esperem que en el proper any tot aquests programes que han guanyat les cites es comencen a aplicar i anem sortint d’aquest atzucac que fa massa dies que ens acull amb uns horitzons de tons grisos. Ja tinc les crispetes preparades esperant la concreció dels plans estratègics varis que ens han de perfilar el nostre futur.

Una de les coses que hem après aquest any és que la realitat no és pas com volem que sigui sinó com és. Ens toca adaptar-nos el que ens rodeja sense més alternativa. Estem en un temps en què tot funciona a velocitat de fibra òptica. Si de petits estàvem acostumats a viatjar en trens de rodalies. Vendrell - Barcelona hora i quart, ara toca anar a una velocitat d’Ave encara que a la nostra comarca no tenim ni crec pas que tinguem parada a mig termini.  Hem nascut per viatjar amunt i avall. Aquesta és la biografia del Baix Penedès, però tot això ho hem de fer esperant el proper tren durant una hora  a la capital  o pagar peatges per anar a Barcelona. És la nostra condemna per estar al mig de tot arreu. Calafell ha passat de 4 partits a tenir 7 forces polítiques amb un número de regidors que oscil·len de 2 a 6 regidors per formació sense que cap tingui la  majoria absoluta. Una mena de joc d’estratègia per aconseguir una majoria estable amb majories que s’han de bastir sobre colors suposadament oposats com poden ser ERC i C’S, però que al final sempre es poden arribar a entendre si hi ha voluntat i interès. El cas del Vendrell encara és més surrealista amb un govern en minoria on partits com C’s i Si que es pot amb les seves abstencions ens recorden les tàctiques d’un Benet Jané en minoria amb una oposició que li facilitava el joc polític. Semblava que tots hi sortien guanyant.

També ha estat un any on l’estelada ha estat la gran protagonista després de 4 anys en què l’onze de setembre s’ha convertit en un acte de reivindicació nacional. Enguany el 27 de setembre va ser la data en què havia de desembocar aquesta reivindicació nacional amb uns resultats incerts que  han deixat a pocs satisfets i que han posat sobre la taula entre altres coses la necessitat d’una nova llei electoral catalana que endreci aquestes situacions que no sempre surten a la llum pública.

Aquest ha estat un any de traspàs no pas perquè tinguem 29 dies en el mes de febrer. Això sí que  passarà el 2016, però amb tantes eleccions les promeses i compromisos dels polítics han estat moltes però les actuacions en el dia a dia són ben minses. Els vendrellencs estem cofois perquè per fi després de sis mesos d’una tanca metàl·lica que separava la zona dels Bulevards per fi, ja no cal passar per l’Avinguda Sant Vicenç per sortir a l’antiga N-340 al seu pas pel Vendrell. Un petit pas per l’home, però un gran pas per la humanitat.

Un espai on s’ha obert un nou supermercat que segons les veus populars ha perjudicat força el born del Vendrell. El Vendrell segueix igual amb una Fira més concentrada a la Rambla en perjudici de la Pl. De la Sardana. Hem fet un pas de gegant al fer que la festa local vinculada amb la Fira del Vendrell vagi a fer companyia a la Festa Major. En el proper any ja no tindrem excusa per estar fins a altes hores de la nit escoltant els concerts del Pèlag.

Un any que hem perdut com a mínim dos grans polítics que es mereixen un monument al mig d’una gran rotonda. Dos grans estadistes de la comarca com el de la  Bisbal del Penedès i Bellvei han deixat el seu lloc de representants de la sobirania popular. Al Vendrell els plens ja es poden veure per la tele, gran pas de la transparència d’aquest país. Ara només falta que el programa d’entrevistes a la tele local per a polítics agafi a tots els partits i no només els que formen part d’aquest pacte de govern amb minoria consentida per alguns de l’oposició. Hauran de passar 4 anys més.

La comarca continua endavant sense els animals de l’Aqualeon i fora de servei la central tèrmica de Cunit. El Penedès Marítim que està constituït per Cubelles i Cunit segueix allí collat, esperant que algun dia una  Coma-ruga independent o Calafell entrin a formar part. Un any que també ha nevat amb un estiu amb poques precipitacions que ha anat prou bé per omplir bars i terrasses de platja.Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix diari

Els Laxen triomfen en un dels temples catalans de la música

Quasi 30 anys de música i 17 treballs editats els Laxen Busto varen triomfar ahir al Palau de la Música amb un concert simfònic. Seguint el que fa uns pocs anys es va començar a la Lira amb una part important per part de Juanjo Espina com a president del CIT que va tenir el seu paper en aquesta nova versió de la música d'aquest grup vendrellenc en versió simfònica. D'aquí va sorgir un cd que molts ja tenim a casa nostra. Actualment són 5 membres acompanyats ahir per un conjunt instrumental dirigit per Joan Albert Amargós. Ara comença una nova etapa. Celebrarant aquestes tres dècades i després faran parada fins a un nou cd. Un fins aviat que esperem que no sigui pas un comiat sinó una parada temporal fins a treure un cd que seria un pas més. Tal com s'ha dit sembla que aquest kit kate tingui un regust a comiat. Espero equivocar-me.

Una peli 10: Palmeras en la nieve.

Gran peli Palmeras en la nieve que explica la història d'una família catalana afincada a Guinea Ecuatorial abans i després de la seva independència. Unes tres hores de trama que passen ràpidament per paisatges africans i en ambients de prosperitat de crisis. Reflexa la hipocresia d'aquells colons espanyols que tenien doble vida aquí i allà. Unes històries amb amor, odi, venjança, comunicació. Feia anys que no veia una proposta al cinema tan interessant. Hi ha escenes molt dures que segurament corresponen a aquesta realitat de blancs entre negres, d'explotadors entre explotats. Val la pena pels paisatges i per la gran facilitat que té la cinta per transmetre sentiments. La gràcia és la dualitat: rics i pobres; blancs i negres, abans i després. Molt aconsellable per a tots els públics. Aprofiteu aquestes festes i aneu-la a veure-la.

Nadal de futur

Jo sóc de les famílies que quan era petit muntava el meu pessebre en una taula amb unes figures de l’àvia que durant unes dies s’amagaven entre rabassons, borra i farina. Jo era un d’aquests que em feia molta il·lusió any rere any tornar a recrear  el pessebre. Recordo quan, de petit, jugava a indis i vaquers hi posava algun d’aquestes figures al bell mig de l’escenari entre els pastors, per omplir l’escena. No era pas un vailet modern. No tenia cap caganer ni res similar al meu abast. Aquesta és una figura que tot i que fa anys que existeix no ha estat fins els darrers anys que ha entrat en el club dels  més considerats.

El pessebre d’avui en dia s’ha de veure a través d’una pantalla en diferent format però tàctil. Es pot escollir tots els elements que formin part de la nostra escena i evidentment també hi ha d’haver espai per a la nostra part creativa.  Es pot escollir tots els detalls des del plor del nen Jesús fins el to del murmuri de l’aigua del rierol que serpenteja l’escenari.

L’actual nen Jesús ja vindrà amb una tablet sota el braç amb connexió wifi. Aquesta serà capaç de traduir  els plors dels infants a frases en 25 idiomes que s’aniran escampant pel món des del mateix instant de la seva emissió

Aquest nen en el futur segurament en prou feines sabrà firmar i no tindrà necessitat d’aprendre a escriure amb la mà perquè des de sempre la seva calcografia serà mínima. El bolígraf i el llapis només els utilitzarà per fer senyals puntuals en qualsevol superfície sense mes transcendència.

Tot i aprendre correctament català de ben petit ja utilitzarà símbols i signes i abreviacions que avui en dia són tan usuals quan confiem els nostres missatges a la xarxa. Tot aquest àmplia varietat ja estarà regularitzada i configurarà una mena de llenguatge universal amb alguns petits canvis segons la zona.

El Jesuset ja no tindrà necessitat d’anar a l’escola, li compraran unes ulleres virtuals i el deixaran a casa. Durant unes hores cada dia podrà escollir el món per on es pot moure sense trepitjar el carrer. Podrà interactuar amb altres nens d’aquesta realitat virtual. Això de jugar a la via pública és una cosa que ja ha quedat més que obsoleta. La majoria de nens es distreuen i aprenen sense sortir de casa. Més endavant quan hagi d’anar a l’escola, es descarregarà uns cursos per la xarxa i podrà, des del sofà de casa, aprendre qualsevol assignatura que li vingui de gust.  En el moment de fer el test corresponent, llavors haurà de demostrar davant un ordinador central quin és el seu nivell.

El nostre protagonista ja no coneixerà ni els acomodadors de cinema, ni els diners en metàl·lic, ni les cabines telefòniques, ni els professors de carn i óssos. Les noves tecnologies li permetran gaudir de totes aquestes avantatges sense deixar la seva habitació. No hi faltaran les aplicacions que obliguen a l’usuari a fer esport encara que sigui al menjador de  casa vigilant que  no es faci malbé cap element de decoració.

Els seus pares no tindran cap feina segura i aniran vivint de les oportunitats temporals allí on toqui. No pensis que mai viuran en el mateix lloc. Al llarg de la teva vida els mobles d’Ikea t’acompanyaran allí on faci falta. No et considerarà mai veí d’aquí o d’allà. Ha de tenir en compte que és fill de tot arreu.

Potser els seus pares els hi costarà pagar la llum i el gas que consumeixen  a casa, però per això estan els serveis socials que s’encarreguen de garantir a tothom uns serveis mínims pel dia a dia. La classe mitja ja forma part de la història, tret d’alguns casos que van tenir l’oportunitat d’entrar en les primeres classes socials, la gran majoria va caure en la llista d’usuaris dels serveis socials i altres serveis de beneficència. En molt casos gent molt preparada que arran de la crisis a partir que va començar 2007 amb el pas dels anys ha anat perdent poder adquisitiu i oportunitats fins arribar a situacions dramàtiques.

Serveis Socials estarà present en el seu rellotge ordinador amb  una aplicació que li permetrà anar a comprar a un preu de cost qualsevol producte de la llista que tindrà disponible segons les teves necessitats. El mateix aparell controlarà la teva despesa diària i els teus moviments. Les penalitzacions el deixaran fora d’aquesta xarxa de suport als més febles El futur ens espera, cada any estem una mica més propers. Molt bon Nadal i feliç 2016 a tots. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix Diari a partir del 23 de desembre.

Un Nadal segle XXI

Un Nadal actual tindria lloc segurament en un pis ocupat. Un alternador subministraria l’energia elèctrica necessària per a la nostra història. L’aigua estaria recollida en olles i galledes. En el nostre voltant hi hauria assistent social, membres de la policia local per donar fe pública del naixement que ha tingut lloc en aquest espai propietat d’algun banc dolent. La vaca i el bou ja faria anys que estan reclosos en una granja amb els seus congèneres i rodejats de maquinària. Al nostre voltant potser trobaríem mantes i roba d’abric que seria el que realment donaria calor als nostres protagonistes. Els pastors de l’escena s’haurien convertit en ferms lluitadors contra les injustícies socials, les clàusules abusives de les hipoteques i a favor que tothom tingui un sostre.

Els Tres Reis Mags entre la crisi, les retallades i la poca rellevància de les monarquies arreu del planeta haurien canviat les seves corones per varetes màgiques per no aixecar recels perillosos. Un vindria d’alguna ciutat perduda de la Xina que arran de la publicació d’alguna queixa sobre la recollida de la brossa a la seva ciutat va ser perseguit pels serveis secrets del país. L’altre potser seria un indi emigrat buscat per la justícia del seu país perquè no comparteix la ideologia dels que ara regenten el poder.

No ens caldrien ni riuets, ni pous per on passi l’aigua en un espai idíl·lic en mig de la natura. La nostra ubicació està en un barri marginal d’una ciutat mitjana que durant les 24 hores al dia i 365 dies a l’any hi ha ambient  amb persones pel carrer practicant l’economia submergida il·legal. Ja estan acostumats a les visites de les forces de seguretat que munten el numeret davant les seves càmares i tornen cap a casa amb un feix d’estadístiques. Article publicat a la Fura el 23/12

Noctambuls, un grup de casa nostra

Un dels meus grups preferits són de la costa baixpenedesenca. Vendrell, Cunit i també Cubelles són els bressol dels membres dels Noctambuls que es dediquen sobretot a fer versions dels Sangtraït, però que a principis del proper any ja tindran un cd amb temes propis. Han fet alguna peça sola com l'himne dels Bordegassos i altres similars al grup de l'Alt Empordà. És un grup que va començar fa dos anys a les festes del Barri del Vendrell, en concret al Serrallo i que van tenint cosetes aquí i allà donant vida a un dels grups mítics catalans que fa uns anys va desaparèixer. Ells treballen fort per estar allí i els seus concerts són pura dinamita. L'altre dia van tocar per una causa benèfica a Vilanova. Sonaven tan bé com sempre. Esperem amb candeletes el nou cd.

L'epicentre del Vendrell per aquest Nadal

Sempre ens hem queixat que al centre del Vendrell està més mort que viu inclús en les festes nadalenques, però enguany està molt animat gràcies a l'espectacular arbre sense estrella de la pl. Nova. Un gran encert plantar aquest arbre allí al bell mig on moltes famílies hi van i s'hi fan fotos i juguen al seu voltant. És una mena d'epicentre del Vendrell. També hi ha el pare noel darrere missa, però no té la repercursió d'aquest arbre que molt encertadament s'ha col.locat allí. També donen joc el mini parc que hi ha al carrer dr. Robert. Són petites històries que van molt bé per donar vida i caliu a la vila. Enguany ha triomfat. No sempre són necessaris calers, en molts cops va bé una mica d'imaginació.