La veu del poble

La veu del poble

dijous, 31 de desembre de 2015

Un any de traspàs electoral


Deixem un enrere un any marcat per les cites electorals. Del mes de maig fins a tocar a Nadal ens hem anat apropant a les urnes per escollir els nostres representants en les diferents administracions. Un any de plena  campanya electoral amb petits espais de temps que ha baixat d’intensitat, però sempre s’ha mantingut en uns nivells mínims.
Esperem que en el proper any tot aquests programes que han guanyat les cites es comencen a aplicar i anem sortint d’aquest atzucac que fa massa dies que ens acull amb uns horitzons de tons grisos. Ja tinc les crispetes preparades esperant la concreció dels plans estratègics varis que ens han de perfilar el nostre futur.
Una de les coses que hem après aquest any és que la realitat no és pas com volem que sigui sinó com és. Ens toca adaptar-nos el que ens rodeja sense més alternativa. Estem en un temps en què tot funciona a velocitat de fibra òptica. Si de petits estàvem acostumats a viatjar en trens de rodalies. Vendrell - Barcelona hora i quart, ara toca anar a una velocitat d’Ave encara que a la nostra comarca no tenim ni crec pas que tinguem parada a mig termini.  Hem nascut per viatjar amunt i avall. Aquesta és la biografia del Baix Penedès, però tot això ho hem de fer esperant el proper tren durant una hora  a la capital  o pagar peatges per anar a Barcelona. És la nostra condemna per estar al mig de tot arreu. Calafell ha passat de 4 partits a tenir 7 forces polítiques amb un número de regidors que oscil·len de 2 a 6 regidors per formació sense que cap tingui la  majoria absoluta. Una mena de joc d’estratègia per aconseguir una majoria estable amb majories que s’han de bastir sobre colors suposadament oposats com poden ser ERC i C’S, però que al final sempre es poden arribar a entendre si hi ha voluntat i interès. El cas del Vendrell encara és més surrealista amb un govern en minoria on partits com C’s i Si que es pot amb les seves abstencions ens recorden les tàctiques d’un Benet Jané en minoria amb una oposició que li facilitava el joc polític. Semblava que tots hi sortien guanyant.
També ha estat un any on l’estelada ha estat la gran protagonista després de 4 anys en què l’onze de setembre s’ha convertit en un acte de reivindicació nacional. Enguany el 27 de setembre va ser la data en què havia de desembocar aquesta reivindicació nacional amb uns resultats incerts que  han deixat a pocs satisfets i que han posat sobre la taula entre altres coses la necessitat d’una nova llei electoral catalana que endreci aquestes situacions que no sempre surten a la llum pública.
Aquest ha estat un any de traspàs no pas perquè tinguem 29 dies en el mes de febrer. Això sí que  passarà el 2016, però amb tantes eleccions les promeses i compromisos dels polítics han estat moltes però les actuacions en el dia a dia són ben minses. Els vendrellencs estem cofois perquè per fi després de sis mesos d’una tanca metàl·lica que separava la zona dels Bulevards per fi, ja no cal passar per l’Avinguda Sant Vicenç per sortir a l’antiga N-340 al seu pas pel Vendrell. Un petit pas per l’home, però un gran pas per la humanitat.
Un espai on s’ha obert un nou supermercat que segons les veus populars ha perjudicat força el born del Vendrell. El Vendrell segueix igual amb una Fira més concentrada a la Rambla en perjudici de la Pl. De la Sardana. Hem fet un pas de gegant al fer que la festa local vinculada amb la Fira del Vendrell vagi a fer companyia a la Festa Major. En el proper any ja no tindrem excusa per estar fins a altes hores de la nit escoltant els concerts del Pèlag.
Un any que hem perdut com a mínim dos grans polítics que es mereixen un monument al mig d’una gran rotonda. Dos grans estadistes de la comarca com el de la  Bisbal del Penedès i Bellvei han deixat el seu lloc de representants de la sobirania popular. Al Vendrell els plens ja es poden veure per la tele, gran pas de la transparència d’aquest país. Ara només falta que el programa d’entrevistes a la tele local per a polítics agafi a tots els partits i no només els que formen part d’aquest pacte de govern amb minoria consentida per alguns de l’oposició. Hauran de passar 4 anys més.
La comarca continua endavant sense els animals de l’Aqualeon i fora de servei la central tèrmica de Cunit. El Penedès Marítim que està constituït per Cubelles i Cunit segueix allí collat, esperant que algun dia una  Coma-ruga independent o Calafell entrin a formar part. Un any que també ha nevat amb un estiu amb poques precipitacions que ha anat prou bé per omplir bars i terrasses de platja.Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix diari