Primavera al Corte Inglés

Ja han passat els dies grissos i amb el canvi d'hora el dia és més llarg. La gent ja està més distreta anant a passejant o donar un tomb. La gent surt més al carrer i pel temps és una mica més optimista que en els mesos més foscos. És nota molt el temps en la manera d'actuar de la gent, som animals racionals. Com les plantes tiren al sol nosaltres també ho fem encara que tinguem llum a casa. És una cosa natural i evident que no podem evitar. El millor que podem tenir és llum natural, atrapat en un despatx amb llum artificial és un fàstic i no saps mai on estàs. A gaudir tots de la primavera que aviat ens vindrà la declaració de renda.

Les caramells de Llorenç fan molt de goig

Fa molt de goig com Llorenç del Penedès celebra la seva Pascua. Unes 4 corals de diferents edats es posen a cantar davant del temple i després ho fan en diferents punts del municipi. Des dels més petits, Russinyols, fins els més grans, passant pels més mediàtics, Gòtims posen veu i música a una tradició arrelada en el nostre passat. Ells han sabut inventar, renovar i adaptar-se als nous temps. Una corrúa de gent els segueix i entona les seves peces. Una gran tasca d'aquesta quasi 30 de cantaires preparats per la Roser Esteban que té el mèrit que li facin cas. Això es donar vida als pobles i fomentar la cultura i les tradicions.

Pocs pisos de lloguer

Una de les frases que darrerament estan agafant empenta és que hi ha pocs pisos de lloguer. La gent ja opta directament pel lloguer social o directament la patada a la prota. Això de lloguer de tota la vida és una cosa que cada dia va quedant una mica desfasat perquè ocupar un pis avui en dia és una cosa molt normal. Alguns encara van de bones persones i optan pel lloguer. Els propietaris que tenen pisos de lloguer els prefereixen vendre o deixar buits abans que tenir problemes amb els inquilins que els hi resulti més cara la salsa que els cargols.

Comerços tancats

A vegades pels mitjans de comunicació ens anuncien tots cofois i contents que ha obert un nou supermercat que donarà feina a 100 nous  llocs de treball, per exemple. Però mai ens diuen quantes pèrdues pot comportar aquest nou espai comercial en el petit comerç de proximitat de tota la vida. Aquests supermercats grans i les franquícies han anat marcant  el tarannà de les botigues de tota la vida. La seva amplitud d’horaris, els xecs regals, totes les fórmules de descomptes que trobem al llarg de l’any han fet que aquests altres establiments històrics hagin hagut de pujar-se al carro per ser competitius. Arriba un moment crític que entre els impostos i taxes que s’han de pagar, els preus dels lloguers, la mobilitat de la gent i la competència fa molt complicat muntar un negoci i que pugui funcionar sense caure en les mans d’una franquícia. Els fills d’aquests botiguers que sempre  han format part del paisatge urbà prefereixen anar a treballar a una gran superfície o franquícia amb un horari clar i sense gaires problemes més. Un altre  fenomen són les compres realitzades a través de la xarxa.

No oblidem els enormes basars orientals. Molts ciutadans afirmen: Jo no compro mai res en cap d’aquests espais nouvinguts. Després te’ls trobes encara que sigui la vigília de carnaval per comprar una màscara per sortir de gresca. Les petites botigues treballen a través d’associacions per tirar endavant, però són víctimes d’aquesta mena conspiració general que aconsella entrar de caixer en una gran superfície abans que seguir venen vetes i fils en el negoci familiar. És llei de vida. Després estan els ajuntaments que a l’hora de muntar fires absurdes posen uns preus  a les parades inabastables  per aquests comerços, Al final vénen els de forans de sempre amb un producte que segur trobem en la mateixa localitat. Article publicat a la Fura

El carisma de l'Antoniu

L'antoniu té un bar molt popular al Vendrell i fa tapes i montaditos. L'antonio és jove i ell i la dona poc a poc van anar creant aquest establiment. Ara ja té més gent contractada i fa horari de senyorito perquè al matí no hi anava gent, pet tant, no calia tenir obert. Poc a poc ha anat adaptant-se a la gent perquè ell sap que el client sempre té raó. Ell ofereix el de sempre amb ofertes, però tampoc no ha ampliat més l'oferta. Sap on està el seu espai. En canvi el del costat ofereix des de creps, gelats, tapas i només li falten escudella catalana.  L'Antoniu sap el que més li convé i té les idees clares. Ell té carisma i gràcies a això ja fa 8 anys que està aquí al peu del canó amb molta clientela i fixa. Ell té carisma. Això es porta o no.

Una Setmana Santa en un país laic?

Aqui estem en un estat laic i les festes que tenim són de caràcter religiós. Potser algun dia en comptes de Setmana Santa tindrem setmana de la primavera i per Nadal, setmana de l'hivern i anar fent sobre la marxa. Aquest calendari que tenim indica el país que tenim que per un cantó vol anar de progre amb igualtat d'oportunitats i no ha canviat gaire des de que va morir els Sisquet. Abans portaven corbata i ara només traje, però la cosa no varia gaire, la base és la mateixa.

Els Jocs Esportius del Mediterrani, 2017. ¿?

Fa uns anys oposar-se públicament a la celebració d'un esdeveniment com aquest et podia posar cara a la paret per maleducat i tot això. Jo ja he vist més d'una crítica a aquests jocs. Estem en una situació econòmica difícil i les administracions tenen molt bones paraules, però poca liquiditat. A més a més una de les obres claus és la construcció d'un Palau d'Esports a Tarragona que ningú vol fer per no perdre diners.  Cada dia queda menys per aquest gran esdeveniment. Realment estem preparats? Valdrà la pena l'esforç dedicat perquè la nostra fama arribi a Xipre i Grècia i a Egipte. Les coses han canviat molt en els darrers anys. Ara tenim una patata calenta que ara per ara no crec que fos bo acceptar, però alguna cosa hem de fer, no podem tirar enrere a aquestes alçades. A veure com acaba tot plegat. Potser ens haurem de limitar a fer una versió de pa sucat amb oli perquè no donem més de si.