La veu del poble

La veu del poble

divendres, 25 de març de 2016

Comerços tancats


A vegades pels mitjans de comunicació ens anuncien tots cofois i contents que ha obert un nou supermercat que donarà feina a 100 nous  llocs de treball, per exemple. Però mai ens diuen quantes pèrdues pot comportar aquest nou espai comercial en el petit comerç de proximitat de tota la vida. Aquests supermercats grans i les franquícies han anat marcant  el tarannà de les botigues de tota la vida. La seva amplitud d’horaris, els xecs regals, totes les fórmules de descomptes que trobem al llarg de l’any han fet que aquests altres establiments històrics hagin hagut de pujar-se al carro per ser competitius. Arriba un moment crític que entre els impostos i taxes que s’han de pagar, els preus dels lloguers, la mobilitat de la gent i la competència fa molt complicat muntar un negoci i que pugui funcionar sense caure en les mans d’una franquícia. Els fills d’aquests botiguers que sempre  han format part del paisatge urbà prefereixen anar a treballar a una gran superfície o franquícia amb un horari clar i sense gaires problemes més. Un altre  fenomen són les compres realitzades a través de la xarxa.
No oblidem els enormes basars orientals. Molts ciutadans afirmen: Jo no compro mai res en cap d’aquests espais nouvinguts. Després te’ls trobes encara que sigui la vigília de carnaval per comprar una màscara per sortir de gresca. Les petites botigues treballen a través d’associacions per tirar endavant, però són víctimes d’aquesta mena conspiració general que aconsella entrar de caixer en una gran superfície abans que seguir venen vetes i fils en el negoci familiar. És llei de vida. Després estan els ajuntaments que a l’hora de muntar fires absurdes posen uns preus  a les parades inabastables  per aquests comerços, Al final vénen els de forans de sempre amb un producte que segur trobem en la mateixa localitat. Article publicat a la Fura