Després de dos anys de tenir l'entrada i després d'un parell o tres de canvis en el calendari al final varem poder gaudir del directe de Sergio Dalma a Lleida, a la Llotja. Una entrada que varem comprar per Nadal del 2019 i fins ara no s'ha produït. Hi havia moltes ganes i el cantant de Sabadell ja ha tret un nou disc en aquest llarg temps. Nosaltra anavem a la gira de 30 i tantos que va ser el seu anterior disc. Va ser un concert que va durar més dues hores amb un parell o tres de temes en català, un breu selecció de temes no tan coneguts i un repàs pels seus exits i per les seves versions de cantautors italians. No hi va faltar una versió de Lluís Llach que va sorprendre a propis i extranys. Molta energia. Terapia de grup i molt d'ambient en aquesta concert amb una Llotja amb les entrades exhaurides.
dimarts, 30 de novembre del 2021
divendres, 26 de novembre del 2021
La MAT, una nova nafra al territori
Per sort o per desgràcia ens ha tocat
viure al Penedès que històricament s’ha considerat un territori de pas entre
dues grans zones urbanes. A més és l’inici de l’eix que uneix la costa amb les
terres de Ponent. Evidentment també
estem en el famós corredor del Mediterrani seguint la històrica Via Augusta que
des dels romans i en diferents formats ens ha arribat fins l’actualitat. En
principi estem condemnats a quedar
trinxats per una gran número d’infraestructures de comunicació i de
conducció que van des de les autopistes, fins als oleoductes, vies fèrries i
com no, línies elèctriques que han de travessar el nostre territori.
Per altra banda, aquest Penedès està
repartit en tres comarques i escaig. Encara conservem funcionalment una
estructura territorial amb molt de poder i original de la primera meitat del
segle XIX com són les províncies. Evidentment no podia ser d’una altra manera i
ens ha repartit en dues entitats diferents. Davant d’aquesta situació
estratègica natural i la desinhibició dels seus representants polítics, la
pilota finalment ha passat al poble anònim que veu que el poc que queda
d’aquest territori, sinó ho parem ben aviat, se’n va fer punyetes. Petits
empresaris, pagesos, hostalers i gent anònima han posat el seu crit al cel. El
cas més fragant és el de Sant Jaume dels Domenys, on es van presentar 1.200
al·legacions al projecte en un municipi de 1.930 censats majors d’edat tot i els
pocs dies que quedaven per finalitzar el termini. Aquest és el municipi més
perjudicat del Baix Penedès perquè aquesta línia passa molt propera a sis dels
set nuclis de població. Estem parlant d’entre 50 i 200 metres de distància
entre els habitatges i la Mat. Tanqueu els ulls i imagineu tot just sortir
de casa veure unes torres gegants entre 30 i 90 metres
d’alçada i uns quinze metres entre pota i pota? Aquesta línia tindria una
distància a Catalunya de 180 km entre la Terra Alta i Begues ( Baix Llobregat).
No parlaré dels riscos que pot suposar la convivència habitual amb aquesta
línia elèctrica per la nostra salut. No hi ha dret que ens facin això i per
altra banda, la Generalitat per al proper pressupost ens aporta només 59 euros
per habitants quan a l’Alt Camp ho doblen. Seguim discriminats, és igual qui hi
hagi a la Generalitat.
La història es torna a repetir, ahir va ser el torn de la Montse Güixens
Ahir dia 25 de novembre de 2021 ens va dir adéu la vendrellenca Montse Güixens, una persona del Vendrell que et podries trobar a molts llocs perquè era d'aquestes que li agradava fer vida social. Una persona social, treballadora que estimava i es deixava estimar. Una persona molt popular a la vila, que la veies parlant amb la gent, gens esquerpa. Una gran pèrdua que aquesta maleïda malaltia que també es va endur fa 7 anys el meu pare el mateix dia continua fent de les seves. Esperem que algún dia podrem esobrrar aquest nafra de la nostra societat, en què lentament anem perdent persones humanes estimades. Una forta abraçada Montse on estiguis, esperem que tu també hagis estat un nou pas per a l'erradicació defintiva d'aquest mal. Tu hi has deixat la vida. Una alenada d'esperança sermpre romandrà ben viva.
dijous, 25 de novembre del 2021
La línia recta i les circumval·lacions al Vendrell
El Vendrell és un municipi creatiu que en diverses formes i perversions ens vol demostrar que no sempre és millor el camí més recte. Un exemple ben clar el tenim en aquest famós carril bici que uneix la zona escolar amb l’estació de trens, a tocar a la Rambla. Fa uns pocs anys quan es va plantar l’Esclat a tocar a la carretera de Sant Vicenç va aparèixer paral·lel a aquesta via un tram marcat de carril bici que va generar algunes bromes per la seva curta distància entre altres detalls. Aquella era ni més ni menys que la primera pedra o el primer tros d’aquest carril que ara mateix està en obres i que uneix aquests dos importants epicentres del Vendrell.
Les obres varen començar abans de la Fira de Santa Teresa i van fent el seu camí a un pas lent. Varen començar a la zona dels instituts i actualment de mica en mica es van endinsant en la recta final. La part inicial d’aquest projecte ja era utilitzada per algun ciclista en els seus primers dies d’existència, però els seus responsables no van trigar gaire a posar unes tanques que barraven el pas en algun punt i informaven que aquella nova proposta encara no estava en funcionament. Doncs sembla que s’haurà d’esperar fins que la gran obra estigui finalitzada i inaugurada. Aquest primer tram és ideal per connectar la zona de Mas d’en Gual amb el carril bici que uneix les platges amb el nucli històric.
El problema el tenim que moltes persones tenen la mala costum d’anar entre dos punts del mapa per la via més ràpida i més quan hi has d’anar per feina o per estudi com se suposa que és aquest cas. Si tu mires el Google Maps i li preguntes per les tres millors possibilitats que existeixen per anar a peu entre aquests dos punts, el de l’Estació i la zona escolar t’ofereix tres propostes diferents amb el seu temps i distància inclosos. La més curta és una que té el seu eix en el carrer Sant Xavier i el Quatre Fonts i passa pel centre del Vendrell. Una segona ens porta pel Tancat de la Plana i el carrer Sant Jordi i una tercera part, que és la més llarga, segueix aquest carril bici que està mig embastat. La 1a mostra un temps de 21 minuts i 1,6 km, la segona, 23 minuts i 1,8 km i la que volen implantar és de 25 minuts i 1,9 km. Si mirem el mateix mapa en bicicleta, només tenim dues alternatives: la segona de l’itinerari a peu pel Tancat de la Plana que són 2,1 km i 7 minuts, els mateixos minuts que la d’aquest carril bici que són 2 km.
Aquest mapa del Google presenta la seva coherència perquè el centre del Vendrell hi ha molta illa de vianants on en principi les bicicletes tenen un tracte especial. Crec que els ciclistes que realitzin aquest trajecte majoritàriament aniran pel carrer Sant Xavier connectant amb l’illa de vianants o carrer adjacents per evitar tot aquest tomb que realitza aquest carril bici que està en procés. Aquest seria el camí més curt. En aquesta proposta hi ha a més un ampli ventall de possibilitats per accedir a algun punt d’aquesta illa de vianants, ja sigui establiment o lloc d’estudis. Només cal estar una estona al carrer Quatre Fonts i veure que aquest és actualment l’eix més important de connexió de persones entre les dues bandes de la Riera de la Bisbal del nucli antic. Ara amb les obres d’aquest nexe, segurament es reforçarà aquest paper de connector.
Un altre tema important és on deixarem les bicicletes? Els centre educatius tenen el seu espai per deixar aquest vehicle, però a l’Estació del Vendrell ni en el seu entorn no hi ha cap lloc per deixar-les amb certa seguretat. L’ intrèpid aventurer corre el risc que quan torni es trobi el cadenat com a record de la de dues rodes. Aquesta és una magna obra que s’ha cobrat, de moment, gairebé un centenar de places d’estacionament gratuït en llocs estratègics del municipi. A banda, els ciclistes hauran de conviure amb altres persones en alguns dels punts més transitats de la vila amb el perill que això comporta per tothom. A veure com funciona tot plegat. Jo veig molts estudiants que van a la zona escolar amb autobús de llocs més allunyats o per l’eix del carrer Sant Xavier si van del nucli antic del Vendrell o carrers propers. Per altra banda, amb els pocs trens que tenim al Vendrell i la seva puntualitat exquisida venir en Renfe es converteix en un joc molt arriscat. A veure quants usuaris hi haurà i si haurà valgut la pena tot plegat. Temps al temps.
7 anys del seu traspàs
dimecres, 24 de novembre del 2021
526 dies i plou
Plou aquests dies està plovent. Ja toca que plogui perquè sembla que a vegades estem massa dies què no cau una gota i nosaltres depenem totalment de l'aigua. Aquesta és una pluja bona perquè va caient sense causar estralls i fa que l'aigua vagi penetrant dins el sol per donar vida als nostres camps. Dies de pluja, alguns ja no recordaven on tenien ni el paraigües ni les botes d'aigua i ara es poden lluir amb total satisfacció. Seguim endavant i d'aquí un mes i un dia Nadal.Ja estem a tocar. Ara si el TSJC no ho impideix a partir d'aquest divendres s'haurà de portar mascareta per entrar en alguns bars i restaurants. Ja estan parlant de la 6a onada a Lleida ja 7a. Seguim endavant i que bonica que és la pluja quan cau amb seny.
dimarts, 23 de novembre del 2021
Imatges del Baix Penedès top
Un dels grans invents ha estat l'Instagram que ens permet compartir fotos per xarxa. Aquí es veu les meravelles que tenim arreu. Ara estem en el temps de la imatge quan ja hem superat el so i el text. Hi ha autèntics perfils brutals de persones que fan fotos de la natura amb obres mestres que es van amagant dins instagram. En aquesta comarca tenim punts molt concrets que tenen un munt de fotos durant un temps de l'any. Aquest és el cas d'un gran camp de vinya negra que hi ha a Aiguaviva. Hi ha moltes persones que s'hi fan fotos i les pengen. Aquesta és la meva humil contribució.





