Aquest cap de setmana es presenta amb força intensitat a la nostra comarca. Carnaval i xató ocuparan la part central de l’actualitat d’aquests tres dies que tenim per endavant quan el DIARI tot just surt al carrer. Encara que en principi no hi tenen res a veure, hi ha un seguit de factors que juntament amb els Tres Tombs els atorguen unes característiques comunes. No són més que uns trets bàsics que s’han anat forjant gràcies a un seguit de fets circumstancials.
El primer protagonista és Carnaval. Ahir diada de Dijous Gras era el moment de donar el tret de sortida a aquest reialme de les passions més inconfessables. Les noves tendències ens han imposat que el cap de setmana passat ja es van celebrar les primeres rues a Sant Jaume dels Domenys. Potser caurem en la temptació de caure en una única cita setmanal per a cada rua com ha passat amb els Tres Tombs. Tot i celebrar-se la festivitat el 17 de gener, els carruatges i cavalls estan un parell de mesos o més rondant, els diumenges al matí per places i carrers de força municipis de la comarca. Però si ens deixem portar pels aires que mena el patró dels animals, el Carnaval molt possiblement perdria tot el seu sentit. El que li queda perquè el vessant de crítica i riota de la societat ja fa anys que s’ha perdut. Almenys per aquestes nobles contrades. Els responsables d’aquest Rei dels pocasoltes són ferms partidaris d’aplegar el màxim possible de desfilades en un cap de setmana encara que l’aspecte d’algunes comparses i carrosses en el darrer passi de la comarca, el diumenge a la tarda a Calafell, ja estigui una mica desmillorada. Aquestes dues ofertes d’espectacle al carrer a partir d’uns pocs municipis s’ha anat espargint per la resta de la geografia. De mica en mica s’han anat afegint altres localitats a la proposta inicial i s’ha anat engrandint de mica en mica.
El xató tot i ser clarament un plat d’hivern en molts restaurants és pot menjar tot l’any.
Una proposta gastronòmica que es va estenent en el temps a l’igual que ho fa en el territori. Enguany ja són 9 els municipis del Penedès que fan realitat la seva xatonada. Uns fan concursos, tallers, exhibicions, però tots parlen en el mateix idioma del xató. Enguany un municipi del Baix Penedès s’afegeix amb la seva xatonada a aquesta oferta gastronòmica. La setmana que ve serà el seu torn. Encara no està a la Ruta del Xató. Fa una prova, però potser l’any que ve o l’altre ja seran 10 els municipis que la fan realitat. A Albinyana, mai s’ha sentit a parlar de la paraula xató com un plat autòcton. Però no crec que siguem els primers en adoptar un plat del veí del costat i estimar-lo com si fos fill nostre. Enguany farà les primeres passes. Esperem que hi hagi sort i a fer història com al Vendrell que ja enguany en fan 22 i ara ningú ho pot parar. Si les rues del Carnestoltes i els Tres Tombs són en molts municipis els mateixos. Aquesta circumstància no passa amb el xató que varia d’un lloc a un altre. A Vilafranca del Penedès en serviran una mena de vinagreta molt forta i clara per la quantitat d’alls amb que s’elabora. Al Vendrell podrem tastar un plat ben covat amb la seva truita de cigrons. A Vilanova un plat més fresc elaborat quasi al moment. Encara s’ha de decidir que és xató: si només la salsa o tot el plat.
El xató és com la calçotada un plat per menjar en grup. Cada cuiner amaga els seus secrets personals per donar el màxim bon gust en la seva elaboració. És també un plat exportable. S’ha fet a Andorra. L’any passat una senyora lleidatana va guanyar el concurs del Vendrell. És un plat de la terra que accepta força variacions. Només cal veure les opcions dels diferents municipis. El xató és un bocí de la nostra cultura servida a taula amb més opcions per difondre’ns més enllà de les nostres fronteres geogràfiques.
Publicat al Baix Penedès el 1 de febrer del 2008
El primer protagonista és Carnaval. Ahir diada de Dijous Gras era el moment de donar el tret de sortida a aquest reialme de les passions més inconfessables. Les noves tendències ens han imposat que el cap de setmana passat ja es van celebrar les primeres rues a Sant Jaume dels Domenys. Potser caurem en la temptació de caure en una única cita setmanal per a cada rua com ha passat amb els Tres Tombs. Tot i celebrar-se la festivitat el 17 de gener, els carruatges i cavalls estan un parell de mesos o més rondant, els diumenges al matí per places i carrers de força municipis de la comarca. Però si ens deixem portar pels aires que mena el patró dels animals, el Carnaval molt possiblement perdria tot el seu sentit. El que li queda perquè el vessant de crítica i riota de la societat ja fa anys que s’ha perdut. Almenys per aquestes nobles contrades. Els responsables d’aquest Rei dels pocasoltes són ferms partidaris d’aplegar el màxim possible de desfilades en un cap de setmana encara que l’aspecte d’algunes comparses i carrosses en el darrer passi de la comarca, el diumenge a la tarda a Calafell, ja estigui una mica desmillorada. Aquestes dues ofertes d’espectacle al carrer a partir d’uns pocs municipis s’ha anat espargint per la resta de la geografia. De mica en mica s’han anat afegint altres localitats a la proposta inicial i s’ha anat engrandint de mica en mica.
El xató tot i ser clarament un plat d’hivern en molts restaurants és pot menjar tot l’any.
Una proposta gastronòmica que es va estenent en el temps a l’igual que ho fa en el territori. Enguany ja són 9 els municipis del Penedès que fan realitat la seva xatonada. Uns fan concursos, tallers, exhibicions, però tots parlen en el mateix idioma del xató. Enguany un municipi del Baix Penedès s’afegeix amb la seva xatonada a aquesta oferta gastronòmica. La setmana que ve serà el seu torn. Encara no està a la Ruta del Xató. Fa una prova, però potser l’any que ve o l’altre ja seran 10 els municipis que la fan realitat. A Albinyana, mai s’ha sentit a parlar de la paraula xató com un plat autòcton. Però no crec que siguem els primers en adoptar un plat del veí del costat i estimar-lo com si fos fill nostre. Enguany farà les primeres passes. Esperem que hi hagi sort i a fer història com al Vendrell que ja enguany en fan 22 i ara ningú ho pot parar. Si les rues del Carnestoltes i els Tres Tombs són en molts municipis els mateixos. Aquesta circumstància no passa amb el xató que varia d’un lloc a un altre. A Vilafranca del Penedès en serviran una mena de vinagreta molt forta i clara per la quantitat d’alls amb que s’elabora. Al Vendrell podrem tastar un plat ben covat amb la seva truita de cigrons. A Vilanova un plat més fresc elaborat quasi al moment. Encara s’ha de decidir que és xató: si només la salsa o tot el plat.
El xató és com la calçotada un plat per menjar en grup. Cada cuiner amaga els seus secrets personals per donar el màxim bon gust en la seva elaboració. És també un plat exportable. S’ha fet a Andorra. L’any passat una senyora lleidatana va guanyar el concurs del Vendrell. És un plat de la terra que accepta força variacions. Només cal veure les opcions dels diferents municipis. El xató és un bocí de la nostra cultura servida a taula amb més opcions per difondre’ns més enllà de les nostres fronteres geogràfiques.
1 comentari:
Hola Miquel, no he tastat mai el xató, però quan estigui bé, l'any vinent us vindré a fer una visita, per aquestes terres.
Publica un comentari a l'entrada