La dècada dels 40 és una dècada que demà estrenaré. La dels 30 ha estat fantàstica. Ha servit per consolidar una mica tot plegat una vida i començar aquest camí que ha de ser molt llarg. He tingut la sort de tenir grans amics i una petita però gran família, la feina m'ha acompanyat i la veritat és que no hem puc queixar. M'agradaria que com a mínim la propera dècada fos com aquesta. Moltes gràcies de tot cor a tots perquè això hagi estat possible.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Miquel,
em pregunto: No pateixes la síndrome dels 40?
Ho dic perquè fa dies que ens dones la tabarra amb el teu aniverssari. Una any més i punt, què collons!
No t'hi capfiquis.
Molta salut, això és el què cal.
J. Mèlich
(Sempre amb humor, no cal dir-ho)
Doncs, per molts anys, Miquel. Que ho disfrutis.
Ets del mateix dia que la meva mare i el mateix dia que una amiga. Ambdues són depressives... Tu no seràs així no?
Per molts anys!
Per molts anys!a partir d'ara sabràs valorà molt més la vida,i disfrutaràs molt més (encara) de tot el que t'ofereix. Endavant!
Felicidades¡¡¡¡¡ Carpe Diem......
Publica un comentari a l'entrada