Un sopar fantàstic el de quarantanyeros del Baix Penedès. Al final varem ser 67, encara que ens vam apauntar 69, però al final hi van haver dues baixes. Molt bon ambient tota la nit i va servir per veure cares que feia molts anys que no es veiem. el David Valls i la Maria José Sardà van tallar el pastís perquè eren el més gran i el més jove d'aquesta generació. Per la seva banda, Jordi Fernández va poar la música. Gràcies a tots per fer-ho possible. Varem acabar a l'Onyx, és normal, oi?
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
diumenge 25 d’octubre de 2009
Un gran sopar de quarantanyeros del Baix Penedès
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sento molt no haver pogut assitir-hi.
Veig que per les dones de la generació no ha passat el temps. Estan guapíssimes. En els paios no m'he fixat massa, la veritat.
En fi, espero no perdrem el dels 50.
Felicitats a tots/totes.
Fin de fiesta al Onyx como debe ser.... otra cosa,,, lo de Baixpenedès69 os ha quedado muy bien....... jejejejeje
Per molts anys a tots! I espavileu-vos que els 40 també passen ràpid.
Publica un comentari