Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

divendres, 2 d’octubre del 2009

Quedem per palar dels nostres primers 40 anys de vida?

La vida és una successió de fites simbòliques que s’han d’anar superant fins arribar al registre màxim que un pot assolir. Tot això s’ha d’intentar fer amb alegria, optimisme, salut i amb alguns calerons que et permetin gaudir una mica més dels plaers gratuïts i dels que requereixen una aportació econòmica. Les etapes vitals es poden classificar en xifres concretes com, 1, 10, 20, 25, 30, 40... o per altres esdeveniments oficials i reconeguts per tots com el bateig, la Primera Comunió, les noces, l’obtenció d’un títol oficial, la superació d’unes oposicions, etc.
Nosaltres els que vàrem néixer l’any 1969 enguany ens toca celebrar la nostra primera quarantena de vida. Vàrem viure una experiència similar ara fa 10 anys i segons marca la tradició de les generacions precedents hem d’aprofitar la circumstància per tornar-nos ha trobar un altre cop tots junts per recordar vells temps i pensar en el futur que tenim a la cantonada . Hem viscut moltes coses des de que vàrem donar les primeres passes tant a nivell local com a nivell supramunicipal. Tecnològicament també hem evolucionat moltíssim. Hem passat del llapis fins a les noves creacions informàtiques que et permeten autèntics miracles vist amb pocs anys d’antelació. Fa una dècada la majoria de fills del 69 encara no havien passat per les obligacions de la maternitat, però amb 10 anys al DNI la cosa canvia bastant i la majoria d’aquest col·lectiu ja han passat per aquesta etapa de donar continuïtat a l’evolució humana.
Quan vàrem començar a caminar a les portes de la dècada del 70 un pis gran de cinc habitacions en una zona alta d’una important ciutat costava uns tres milions i mig de pessetes. Una cosa més senzilla com un diari costava en aquells temps només 3 pessetes Ara per cert ja quasi no ens recordem ni de les pessetes perquè ens estem acostumant a tot aquest món de l’Euro que posa preu a quasi totes les coses que ens envolten. Durant tot aquest temps en què aquest pis passaria a costar uns 400 o 500.000 euros i el periòdic estaria entre 1 euro amb 10 o 20 cèntims les coses han canviat moltíssim. Hem viscut una sèrie de fets molt important en les nostres existències que ens han afectat més o menys segons les circumstàncies. Les darreres campanades d’una dictadura que no sabíem cap on ens portaria definitivament, però la majoria callar i ens vàrem conformar amb una mena de partidocràcia vestida de democràcia. L’intent de cop d’Estat del 23-F ens va demostrar que més valia dolent conegut que bo per descobrir. A partir d’aquí anar fent fins avui, entre PSOE I PP que s’han anat repartint el pastís. La resta de partits continuen donant tombs als cercles de poder per veure si cau alguna cosa. Hem viscut unes Olimpíades on alguns de la nostra generació van tenir l’oportunitat de fer de voluntaris olímpics. Una record que no s’oblida fàcilment. A Catalunya tenim dos Estatuts aprovats que no han servit de gaire gran cosa dins aquest corsé en forma d’autonomia del qual no ens podem moure encara que ho vulguem consultar a la resta de convilatans.
A part d’aquestes gestes històriques que es poden trobar en qualsevol consultar en qualsevol cercador virtual hi ha altres coses que ens han marcat. Hem vist com paraules com hipoteca, crisi, Euribor, IPC, atur, Master, Postgrau, PDA, GPS, virtual, google són cada dia més comuns en el nostre llenguatge i també en la nostra vida diària.
De tot això en parlarem en la festa que he preparat pel 24 d’octubre al Xaloquell si voleu venir no dubteu en enviar un mail a baixpenedes69@gmail.com Ens veiem allí. Com més serem més riurem. Només per 1 euro per cada any de vida. Ens veiem. No hi falteu. Us hi esperem.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 2 d'octubre del 2009