La veu del poble

La veu del poble

dijous, 2 de desembre de 2010

Fer-se el Nadal a mida

En els moments de Nadal és quan s’accentua aquesta sensació de crisi que sembla que ens envolta a tots. Uns la tenen més propera i altres cada dia se la troben quan han de satisfer els rebuts que periòdicament envia el banc. Encara que en la majoria de llars es pot palpar en algun dels seus membres o a vegades en tots. Els mitjans mediàtics ens han fet flipar amb una felicitat fingida fins passada la cita del passat diumenge. Ara ja poden prendre alguna mesura contraproduent perquè ja hem superat el 28-N.
En el temps que tenim a les portes és quan aquest esperit consumista s’accentua. Si abans teníem el cagatió amb els Reis Mags que tancava la sèrie. Ara també tenim perquè hem afegit el Pare Noël i l’arbre nadalenc amb els regalets a sota. Total que ens toca aprofitar la Visa fins el darrer cèntim. En aquest societat en què tots estem farts de tot. Ja no sabem que regalar perquè tot el necessari està força cobert hem de replantejar-nos tota aquesta mena de necessitat compulsiva que ens impulsa a celebrar el Nadal comprant i mirant i remirant aparadors i ofertes vàries.
Primer de tot, hem de començar amb els llums de Nadal. ¿Realment són necessaris aquests elements de coloraines en els nostres carrers i places? Afavoreixen el consum? Què passaria sinó ens abstinguéssim o en féssim ús en la seva mínima expressió? Com ha fet enguany el Vendrell. Perquè no és només la compra o el lloguer d’aquestes bombetes també hem de tenir en compte el seu consum. En alguns llocs a una hora més o menys raonable les apaguen. En altres localitats estan obertes durant tota la nit. El que estalviem ho podem dedicar a ajudar a les famílies a celebrar aquestes festes amb uns mínims garantits que a vegades no es poden permetre. A partir d’aquí que cadascú visqui aquestes dates en la mesura dels seus gustos i de les seves possibilitats.
Ens hem d’acostumar a anar paint aquesta nova realitat social que ens hem trobat a la mans després de caure en picat del globus d’aire on estàvem flotant. Aquest invent que sembla eterni ha resultat temporal i fictici ja s’ha esfumat. Ara hem de tocar de peus a terra. Fa unes pocs anys que un nen tingués els pares separats o divorciats era una cosa rara i que no acaba de quadrar dins la moral cristiana que fa molt de temps que ens vénen des del primer dia al veure la primera llum. Ara, gràcies a Déu, tots aquests perjudicis ja estan superats. A vegades inclòs en alguns casos el que abans seguia totes les pautes de conducta avui en dia potser és una mica especial perquè ens hem situat a l’altra banda de la línia de la moda i les tendències socials
Que alguns nens no rebin cap regal o ho facin d’una manera simbòlica no ha de tenir més transcendència, encara que sigui un grapat de llaminadures i alguna joguina barata que sempre es pot comprar al mercat.. No tenen motius per viure aquesta mena de competitivitat social dels adults per demostrar posicions que no tenen. Això a vegades pot generar clares mostres d’incomprensió dels afectats. Altres ho entendran a la primera, però sempre s’ha d’explicar d’una manera raonada. Molts cops s’acostuma a entendre. Per altra banda, hi ha nens que els saturen de regals i compliments i ni tan sols saben per quin començar a obrir. Alguns, al final, el que troben més interessant és anar jugant amb les bombolles del paper d’embolicar els regals. Això als pares els pot produir un efecte emocional amb efectes secundaris.
La gràcia de tot plegat és saber situar cadascun dins el lloc que li correspon. Ni per menjar torrons, ni canelons, ni fer cagar el tió, ni deixar la sabata per la vinguda dels Reis mags celebrarà més aquestes festes que una persona que no compleixi cap d’aquestes tradicions. El més important és estar junts i viure aquestes festes amb família i participar en comunitat d’allò que a cadascú més el satisfà i l’omple. No estem obligats ni de bon tros a seguir el guió que ens marcat la societat encara que ens ho recordin cada cop que engeguem la petita pantalla.
Per tot això, en aquestes dates és el moment que tots plegats ens replantegem aquestes festes originàriament paganes i que els cristians es van adaptar a les seves necessitats. Ara la cosa que ja ha derivat per un consumisme a vegades desenfrenat. Ara toca reconduir el tema. Hem de parar una mica i reflexionar sobre com podem fer el nostre Nadal a mida. Llavors treballar en aquesta direcció. Tant per un municipi que ha de valorar si realment val la pena posar els llums de Nadal com una família que pensa com repartir millor els regals en aquestes festes. Entre tots hem de replantejar com fer el Nadal més nostre. Visquem com el visquem serà el més feliç perquè és el que més s’adapta a les nostres necessitats.

Publicat el 3 de desembre del 2010 al Diari del Baix Penedès

1 comentari:

Anònim ha dit...

m'agradat el teu punt de vista.
Jo em nego a celebrar el dia de sant esteve o que els nens tinguin més d'un regal.
pilar