dijous, 30 de desembre de 2010

Juanjo Espina, el nostre Gulliver

Unes poques setmanes i un dels presidents més controvertits del CIT deixarà la presidència d’aquesta entitat que ve a ocupar un lloc en el turisme i comerç al Vendrell. Parlo d’una persona en concret però em vull referir per igual a la seva junta que ha estat al seu darrere durant aquests anys. Una de les situacions que ha hagut de sortejar, un mandat més. durant el seu mandat és delimitar el seu espai de competències per evitar malentesos amb altres administracions com l’Ajuntament del Vendrell. El CIT i l’Ajuntament són els principals, a priori, encarregats de donar força i empenta al comerç, al turisme i també a la indústria, encara que aquest darrer element sempre ha anat una mica a peu coix. El Juanjo des d’un bon principi ha significat un canvi radical en la gestió, almenys de cara a l’exterior, d’aquesta associació de comerciants del Vendrell. Ell ha tirat endavant la Nit del Comerç amb un acte d’inspiració americana a la sala gran de la Lira on no hi ha faltat la Mari Pau Huguet i altres il·lustres personatges que s’han encarregat d’insuflar energia a aquest sector econòmic del Vendrell tan tocat per la crisi. Es va treure de la màniga uns guardons per honorar la tasca o iniciativa d’alguns vendrellencs com són els Lax’n’busto o la Carme Mestres que regenta la farmàcia al carrer Prat de la Riba, entre d’altres. Una persona que va organitzar al seu compte i risc activitats teatrals i musicals a la Lira on no han faltat ni el Dagoll Dagom, ni la banda musical de Llíria, entre d’altres sota el nom l’Oci del soci. El més destacat va ser la combinació de la música dels Lax’n’Busto amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà en un muntatge únic que durant tres dies seguits va omplir les 400 i escaig butaques de la Lira a un preu mòdic de 25 euros i 20 euros pels socis. Una proposta molt arriscada i que va aconseguir la seva fita. Moltes persones en un principi no ho veiem massa clar. Aquesta proposta s’ha enregistrat en un cd i és un bon regal per aquestes dates nadalenques.
El Juanjo ha participat en multitud d’iniciatives més. Un exemple va ser el trenet que a l’estiu uneix les platges i fer-lo anar des de la zona de les Matas fins a l’altra punta comercial del Vendrell. El invent no va tenir gaire èxit. No podem oblidar tampoc altres propostes com la targeta del CIT, fer una nova lectura del mercat de Nadal amb el trist resultat que tots coneixem conjuntament amb altres iniciatives amb l’Ajuntament al voltant de la Fira de Santa Teresa i Turismar, entre d’altres.
Ningú em pot negar que el seu pas pel CIT ha estat controvertit. Ell ha marcat un abans i un després. Almenys ho ha intentat. Hi ha coses que potser han tingut molt més bona acollida que altres, però s’ha mogut i ha intentat superar el copiar i enganxar al que a tots ens tenen tan ben acostumats, in secula seculorum.
Jo crec que el problema del Juanjo és que no ha arribat al CIT en el moment adequat. Potser d’aquí uns anys, la gent més incrèdula començarà a entendre moltes coses que has tirat endavant durant el teu pas al davant del CIT. No ha vingut ni el millor moment ni la localitat més adequada. En el comerç vendrellenc encara hi ha massa exemples de persones que no acaben d’entendre el seu paper. Encara per alguns, cada dia menys gràcies a Déu, no es pot entrar en una botiga i sortir amb les mans buides sense emportar-se una mirada sospitosa dels venedors. Un altre tema ha estat la descordinació dels establiments a l’hora d’obrir els diumenges festius. Petits detalls que encara trobem en alguns establiments del Vendrell que els costa entrar en aquest nou segle. Un altre punt a tenir en compte és que cada dia hi ha més divisió entre la zona comercial emergent del Tancat i el Centre del Vendrell perquè són filosofies totalment diferents. Molts cops tenia la sensació que aquest flamant president era un gegant amb uns peus enormes que es posava dins d’un poble en miniatura al més pur estil Gulliver. Tots aquests grans projectes i invents s’han d’adaptar als seus protagonistes. Organitzar grans esdeveniments és una cosa que està dins les nostres possibilitats, però portar a la Mari Pau Huguet, estrella caiguda de la petita pantalla catalana amb pocs o cap vincles amb el nostre Vendrell, no sé si és el més adient. Aquest és un petit exemple que il·lustra el seu pas per aquesta institució, encara que en realitat sigui una nota sense més importància. La crisi, les rivalitats polítiques mal enteses, l’esperit tribal vendrellenc i altres elements han acabat de desinflar tot un gran projecte amb aires de grandesa i fonamentat en un gran pressupost que algú havia d’assumir. Si aconsegueix trobar el camí adient podrà fer forat en la política local, però ha de trobar la mesura justa per no equivocar el camí. De totes maneres, moltes felicitats per tot el que has fet. Has tingut el valor per lluitar contra corrent amb un projecte propi en una societat massa encarcarada. Has deixat petjada que és el que compta.

Article publicat el 7 de gener del 2011 al Diari del Baix Penedès