dijous, 10 de febrer de 2011

A cop de subvenció mal gestionada

Les esperades subvencions ens ajuden a superar aquesta crisi que ens ataca per terra, mar i aire. A mesura que augmenten el nombre de peticionaris minva aquest manà que l’administració reparteix per donar un cop de mà a totes les víctimes d’aquesta turmenta perfecte..
Un d’aquests móns que funciona a base d’aquestes aportacions dineràries és el món de l’atur. Es donen per treballar durant un temps concret en una tasca que potser és el menys important de tot plegat. La gràcia és que s’omplin grans titulars en els mitjans de comunicació. Algú durant uns mesos percebrà uns euros per fer una feina que no té més transcendència en la majoria de casos. Uns cauran en els butxaques d’uns candidats multifuncions. Altres aniran destinades a uns professionals que durant un temps s’encarregaran d’ajudar a aturats a entrar amb calçador en el món del treball. Es poden fer cursos de tot tipus i colors, tallers i un curs d’anglès pràctic si fa falta, però tampoc no té més transcendència. La gràcia de tot plegat és que la cosa sembla que es mogui encara que sigui en forma de rotonda circular sense possible sortida. L’objectiu final és que la gent noti el moviment encara que retorni del punt de sortida.
Els candidats de tot això ja comencen a estar cansats de fer sempre el mateix. Sempre se’ls ofereixi els mateixos cursos compartint aules amb persones que a part de l’edat no tenen res a veure amb ells. En una mateixa classe de com redactar un currículum es poden trobar persones que no saben escriure ni un borrall de català amb llicenciats en català amb un únic objectiu a la recerca de feina. Clar fer front a tota aquesta varietat que presenta serioses dificultats de tots els nivells per a les persones que estan al davant. Tot i els dubtes inicials d’aquests cursos o sessions formatives, amb alegria i bon humor es comença a caminar en el nou projecte subvencionat fins que arriben les primers preguntes sobre la part pràctica de tot plegat.
En aquest punt és quan les preguntes es redueixen a uns pocs conceptes que tothom ha de tenir clar. Per què em servirà tot això que ja he fet en altres ocasions? La resposta oficial és per potenciar el teu perfil, millorar la teva candidatura, arribar amb més força a més llocs i a més varietat. La resposta real i massa cops evidents és que no servirà per a pràcticament res. Encara que cada professor expliqui una manera de fer el currículum més atractiva o hagi descobert una nova pàgina web a la xarxa on hi hagi remotes possibilitats de trobar alguna oferta, la veritat és que tot això és paper mullat. En realitat hores perdudes on la possibilitat de sort és la mateixa que treure un sis de la Primitiva.
Ja és hora que deixem de prendre el pèl a la gent marejant la perdiu quan sabem que darrera d’això les possibilitats són molt minses. Poden fer un currículum excels, una carta de presentació acurada al màxim detall, enviar-ho a milers de llocs, però el greu problema és que no hi ha feina. Ens estem carregant llocs de treball sistemàticament des de les entitats públiques que ja no cobreixen jubilacions fins a les autopistes que canvien els treballadors per caixers passant per gairebé tots els sectors.
La societat no necessita ni polítics salvadors que es redueixen el sou simbòlicament i ho també ho apliquen als migrats dels seus treballadors. El que s’ha de fer primer de tot és que moltes administracions paguin el que deuen perquè moltes empreses s’han clausurat per aquest únic motiu de falta de liquidesa. Després en comptes de retenir diners a funcionaris i similars, donar-los-hi la paga sencera. Sense deixar-nos d’aplicar els augments pactats perquè es converteixin en un motor que consumeixi i tiri endavant la societat a base de comprar i invertir en petit o gros format, però definitivament moure el diner.
El que estem fent ara mateix és posar tots els jugadors a la defensa i deixar que la crisi cada dia vagi agafant més terrenys. Aquesta política de donar subvencions sense miraments és com si, seguint el símil futbolístic, contínuament tiréssim pilotes a la banda sense voluntat ni de recuperar-les en nom de jugar bé al futbol. No ens molestem ni de fer un seguiment de les persones que han passat per aquests cursos. La gent ja comença a estar mosca de tot això. La gràcia de tot plegat és que les administracions locals no tenen competències en aquest àmbit i viuen de renda de l’Estat o la Generalitat que és qui realment afluixa la mosca i té competències per aquest tema. Els ajuntaments se’n porten els mèrits quan fan el mínim per atendre totes aquestes persones que estan en una situació molt difícil i massa cops se senten utilitzades.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 11 de febrer del 2011

1 comentari:

P-A ha dit...

això és gestionar els calers de cara a la galeria, la gent veu noves contractacions i es pensen que l'ajuntament ha fet alguna cosa.
Bueno, i les persones contractades per subvencions i tota la seva parentela estan contents i votaran al alcalde que hi hagi. Per això a vegades es mira d'agafar a gent amb molta familia (no és broma)