Una de les gràcies de les calçotades i xatonades és que són àpats per fer en comunitat i la gràcia és la companyia i començar des de zero fins que es replega tot. Menjar xató i calçots a casa sol és molt trist perquè aquests plats són per compartir. Hi ha coses com les paelles que també tenen aquestes característiques però aquí el rei és la calçotada.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dissabte 12 de febrer de 2011
Les calçotades s'han de menjar en grup
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
hay cosas que no se pueden hacer solo/a
Publica un comentari