divendres, 20 de maig de 2011

Consells pel cap de setmana

Aquest és el darrer cap de setmana que la mostra de les obres dels alumnes del Batxillerat Artístic del Institut Baix Penedès es pot veure al Portal del Pardo sota el nom de “Personart”. Aprofiteu aquests darrers tres dies per conèixer de prop els artistes emergents de la comarca. Realment val la pena.
Mentrestant i per acabar d’omplir el buit parlarem del que tothom parla. Fa setmanes i mesos que dura amb més o menys intensitat la campanya electoral que el proper diumenge ens donaran els guanyadors de les urnes en clau municipal. Fins d’aquí unes tres de setmanes, en algun cas, no sabrem tampoc qui serà oficialment el nou batlle de la nostra localitat. Davant tot això, ara s’imposa exposar quatre consells pràctics sobre com s’ha d’afrontar la jornada de reflexió del dissabte 21 per poder exercir el dret a vot amb la màxima certesa. Primer de tot hem de tenir clar que no per més cartells i més minuts als mitjans de comunicació siguin els més apropiats per tornar a confiar en ells. L’explicació és senzilla. Tenim una llei electoral perversa que beneficia, abans de cada cita amb les urnes, a aquells que més vots van treure en els anteriors comicis. Clar, d’això ningú en parla ni interessa comentar gaire perquè ningú es tira pedres a la seva teulada. L’altre tema són les coalicions. En la majoria de pobles hi ha dos pols de poder: els bons i els dolents i viceversa. Llavors o manen els uns o els altres. La mentalitat política d’aquesta comarca encara no té el nivell adequat per fer un front únic amb els dos grans partits repartint-se les carteres del consistori. Bé, sí és pot fer, però en casos amb poder residual com el Consell Comarcal que és una entitat que serveix com una mena de pàrquing de polítics. Bé, també hi ha professionals en aquesta administració, però aquests no fan gaire soroll, per si de cas. Trobo de molt mal gust que el seu president sigui l’alcalde d’algun dels principals municipis de la comarca. Hauria de ser algú d’un altre localitat baixpendesenca. El que s’ha fet fins ara ha estat fruit d’una manca de respecte per la resta municipis i polítics a qui els hauria de recaure aquesta responsabilitat supramunicipal.
Reprenent el tema en aquesta comarca hi ha dos grans partits i altres propostes que sembla que hagin de ballar al ritme d’algun dels dos grans. Seria ètic i lloable que governés qui millors resultats ha tret a les urnes, però aquí els instints baixos s’apoderen de la classe política comarcal i són capaços de pactar amb el diable per aconseguir un parell de regidors fidels. Si votes a un d’aquests dos partits amb més pes específic pots guanyar o perdre. En el cas que et decantis per aquests partits satèl·lits és com si condicionessis el teu vot a alguna de les filies d’aquestes formacions que la majoria actua com a comparses com poden ser: els immigrants, la independència o el ordre constitucional inalterable.. Són elements que actuen de filtre a priori, encara que el fons tot és amor mutu i comprensió sota una capa de maquillatge que amaga la realitat.
Hem de tenir clar que el dia que entri el nou govern tot seguirà igual. Al cap de 100 dies també. No trobarem canvis perquè la capacitat de reacció de molts ajuntaments està limitat per l’opressió del seu endeutament que limita les seves maniobres i per la normativa vigent que no es pot obviar fàcilment. Tothom pensa en el futur, però ningú ha dit com ens podem lliurar-nos de la càrrega del passat que es feixuga i ens marca el dia a dia.
S’ha parlat de reactivar el comerç. Això és una feina de molts dies i mesos i força complicada. No és feina d’un dia sinó que comença per les ordenances locals i acaba per urbanisme. Hi ha una feina de conscienciació prou important molt més lluny de bones voluntats i propaganda mediàtica. L’altre gran tema és l’atur. Això tampoc no s’arregla en quatre dies ni amb subvencions mal gestionades. Tenim una comarca que a priori és turística, però molt pocs hi creuen realment en això. No cuidem el turisme com és mereix. Per tant, molta feina a fer i amb molt de temps perquè es vegin millores. No volíem indústria perquè a l’estiu ens omplíem les butxaques amb poca inversió. Ara per ara, l’empresa és testimonial i pel que fa a l’altre motor, concentrats i amb la butxaca no gaire alegre. El totxo s’ha esfumat. La seguretat es relaciona amb un guàrdia a cada cantonada, encara que sigui sense formació i descoordinat, però la gràcia és que es vegi allí plantat. En el camp de la seguretat també tenen cabuda els mediadors socials i personal de benestar social que són els que al fi i al cap ajuden a cicatritzar la problemàtica social original. No us deixeu entabanar pels grans gurús del futur i penseu en els que realment estimen la vostra ciutat i ara reclamen la seva oportunitat. Els altres ja heu vist fins on ens han portat enlluernats pel totxo. Com anava dient, el dia 22 de maig tanca aquesta interessant exposició del Portal del Pardo. No us la perdeu.

Article publicat el 20 de maig del 2011