La darrere peli d'Alex de la Iglesia està molt lluny del dia de la Bestia que em va encantar, però ara ja ha madurat s'ha tornat seriós i ha buscat un format molt més comercial, però en realitat ha perdut aquella gràcia que abans tenia. La història del Roberto dins La chispa de la vida és més que previsible, només alguns moments la salvan. No defrauda, però és totalment prescindible.
Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig. Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà, vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar. Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. (Manel, "Benvingut")
dimarts 17 de gener de 2012
La Chispa de la vida, una peli més del munt
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari