La veu del poble

La veu del poble

divendres, 13 d’abril de 2012

No només de diners viu l'home

En aquesta, la nostra comarca, que també estem en les primeres llistes d’aturats arreu de Catalunya també patim els seus efectes col·laterals. Ens trobem amb un nombre molt considerable de persones que gaudeixen, a priori. de temps per l’oci. A partir d’aquí el poden aprofitar o poden ocupar-se en altres tasques de caràcter individual o col·lectiu. Hi ha propostes de caràcter esportiu i social que requereix un cost econòmic no sempre assumible encara que s’hi apliquin descomptes. El que haurien de fer les entitats públiques es donar sortida a tota aquesta gent perquè puguin trobar un manera eficient i coordenada per treure profit a aquesta situació. Hi ha municipis com Calafell que ja han vist com sorgien en el seu teixit social persones per guiar aquest tipus d’iniciatives. Un exemple clar és el Miquel Pareja que juntament amb altres persones han organitzat una associació de voluntaris que es dedica a donar suport a esdeveniments esportius i de caràcter social entre d’altres. En aquesta societat que viuen dues tendències totalment contraposades però que es pot treure partida de les noves tecnologies i hàbits socials. Per una banda parlem d’un individualisme on la persona es mou en els seus cercles més propers deixant una mica de banda allò que li cau fora de casa. Però per compensar aquesta moviment també hi ha un altre que vindria a equilibrar-se amb l’anterior. Aquest seria el cada dia més rellevant món de les xarxes socials. Això es pot traduir en situacions un xic curioses fins fa pocs anys inaudites. Una persona pot tenir molt més bona relació amb una persona que viu a l’altra punta del continent que no pas al seu veí de sobre que en prou feina saluda per l’escala. Això provoca situacions curioses, però només és el fruit de les noves tecnologies. No estem parlant de diners perquè ara és un recurs escàs, sinó que estem parlant de coordinació i d’anar engegant un projecte social gairebé imprescindible en la nostra societat. Si que al Vendrell estem farcits d’un garbuix de petites entitats i associacions amb diferent perfil, però per portar a terme projectes similars es necessiten estructures amb més persones. Fins ara demanar amb qualsevol excusa diners a l’administració era un recurs senzill i depèn dels contactes la cosa acostumava a funcionar. La vaca ja no dóna gairebé llet i no sempre és del nostre gust, per tant s’han de buscar nous camins. Aquest és el que pretenc apuntar en aquest article. Jo crec que és una forma molt adequada per sumar esforços entre tots i aconseguir alguns objectius que individualment o d’una forma migrada no es poden assolir. A vegades a través d’aquest tipus de propostes alguna persona per descobrir noves potencialitats i fins i tot trobar feina en altres camps que fins ara no havia explorat. Per tirar endavant aquest tipus d’iniciativa primer de tot s’ha de crear un caliu perquè la gent s’hi acosti d’una forma natural i perquè hi trobi algun tipus de recompensa que no sigui l’econòmica. Molts cops és el de treballar per una causa conjunta i sentir-se acompanyat o un simple motiu de conversa amb nous contactes. Quan hi hagi aquest bon ambient creat s’ha d’establir una mena de reglament amb un articles clars i que no deixin oberts gaires dubtes que després es poden convertir en problemes per acabar en orris. En les èpoques reculades en els municipis de la comarca hi havia poca gent. En aquells moments s’aixecaven entitats, edificis públics i es portaven a terme tasques que avui en dia només es podent trobar pagant. En les darrers dècades els diners i l’ambició han trencat aquest esperit fins a desfigurar-lo totalment. La situació de crisi econòmica actual ens ha d’ensenyar a recuperar aquests mecanismes solidaris per tornar a aixecar aquest esperit de treball conjunt en benefici de la comunitat. Si que potser els diners van molt escassos, però no només de diners viu l’home també hi ha il·lusió, esperança, companyia, estima i tantes altres coses que no es poden comprar en diners. A vegades són més útils que la medicina. Aquí al Vendrell i comarca hi ha una important activitat social i festiva. Hem de ser capaços de tornar a engegar aquest cohesió i aquesta energia que ens unia per aixecar projectes en benefici de tots. Un exemple clar de tot això en un sector com és el treball és el que estan fent, el Miquel Pareja de Segur de Calafell també és un exemple en el món de la recerca de feina, buscant aquí i allà ofertes laborals perquè la gent pugui sortir d’aquesta situació que pot arribar a ser desesperant. Esperem que igual que ell ha fet amb els seus amics, altres municipis en prenguin exemple i tirin endavant projectes semblants. Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 d'abril del 2012