Nosaltres que som espavilats volíem que els xinesos tinguessin vacances i drets com nosaltres. La nostra màxima era convertir la xina al nostre model, però el que està passant és que cada dia som una mica més xinesos. Els que treballen, almenys allà l'atur no és gaire elevat, cada dia ho fan en pitjors condicions laborals i amb mens vacances i menys drets. Si et queixes tens molts punts per anar al carrer. Pel que fa als serveis bàsics com la sanitat i l'ensenyament cada dia està una mica més lluny de la gran massa de la població. Ells han imposat de mica en mica el seu model perquè el que teniem nosaltres resulta que era mentida i era obsolet i tenia els peus de fang. Nosaltres no cal que confiem d'aquí 30 anys cobrar pensions, potser tindrem una paga per comprar la farina per fer-nos el pa a casa en una màquina de renting, però el nostre model ha fracassat i les coses bones de la societat xinesa com és el poc atur per desgràcia tampoc ho tenim.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada