dimarts, 21 de gener de 2014

Odioses Comparatives




En molts municipis per miracles de la vida cada any acostumes a pagar una mica més d’impostos i taxes i a canvi, reps  menys  prestacions. Durant uns anys aquí pagàvem una part ínfima del cost de molts serveis que el polític de torn ens premiava a canvi del seu vot. Com tot, aquestes bones intencions eren insostenibles. Ara ens toca pagar tota aquest generositat que hem gaudit els darrers anys. Evidentment tot això passa en un molt mal moment. Som menys els qui paguem i més les despeses.  Fa deu anys que ningú preveia que tot aquesta bombolla màgica algun dia s’acabaria i tocaríem de peus terra com estem fent.
Pagar una quantitat més o menys elevada d’impostos és una cosa que té la seva importància relativa. Si jo pago 1.400 euros a la tresoreria pública i em puc permetre el luxe de no tenir ni alarma, ni pagar de la meva butxaca una mútua sanitària privada, ni haver de destinar una part dels meus ingressos a l’ensenyament de la canalla és pot considerar que és una bona inversió. A més a més si tinc el carrer net, el fanal de casa em crema assíduament i l’escombriaire em dóna cada dia els bons dies quan porto el gos a passejar. Estic pagant força diners, però realment tinc un molt bon servei que m’estalvia de destinar una part dels meus recursos a cobrir les mancances dels serves públics. A més a més, quan truco a la policia al cap de no res els tinc a casa o l’aigua corrent té uns nivells de calç raonables que no m’obliga a netejar cada dos per tres la caldera de l’aigua. Tenint en compte que el dia que hagi de pagar el peatge per anar a Barcelona o el bitllet de tren em costi a un preu assumible. Si jo pago aquests impostos i tinc encara que sigui a un preu raonable a una bona oferta de teatre, música, espectacles familiars i altres jo sóc una persona que crec que estan molt ben destinats els meus 1.400 euros anuals. En trec un molt bon partit i em sento satisfet.
No cal dir que l’hora pel metge especialista el tinc com a molt tard al cap d’una setmana.
El problema és quan pago 899 euros i em toca cobrir de la meva butxaca tot aquests mancances de neteja, sanitat, educació, seguretat , entre d’altres coses al final de l’any resulta em resulta molt més car. Perquè moltes  coses que les he de posar de la meva butxaca i em resulten molt més cares que no pas si estan incloses un servei públic. Les entitats públiques estan amb uns números vermells considerables i ja no poden oferir aquestes atencions als seus conciutadans. A part de tot això important, no oblidem altres temes més secundaris. Si la programació a la meva localitat està sota mínims i per veure qualsevol cosa haig d’anar a una altra ciutat doncs el cost que he d’abonar al final de comptes resulta molt més elevat.  A l’estiu música de tot tipus a dojo a diferents municipis de la comarca, però no només de Mozart i els Manel viu l’home.
Als polítics els hi agrada dir que aquí al Baix Penedès som uns privilegiats. Resulta que paguem menys que Sitges, Vilanova i Vilafranca, però ja m’agradaria pagar més i tenir els serveis que tenen allà. Només cal donar un tomb per aquestes ciutats. A primera vista ja es pot veure les petites diferències entre aquestes viles que tot i compartir l’àmbit Penedès, en algunes coses sembla que estem a les antípodes. Evidentment no tota la culpa és de la classe política, però si que hi tenen molt a veure per haver posat en practica aquesta falsa bonhomia amb els seus ciutadans que a mesura que passen els anys es va veient amb més claredat que no ha estat més que una autèntica presa de pèl en tota regla. Però clar els vots són els vots.
Una altre dels aspectes que alguns d’aquests ajuntaments tenen en compte és els descomptes que fan als seus ciutadans si paguen alguns dels seus impostos  en uns períodes concrets com a principis d’anys. Ajuntaments com Vilanova i la Geltrú t’ofereix un 5% descompte si et treus de sobre les càrregues impositives municipals a principis de l’exercici. Afavorir l’aparició de nous establiments amb reduccions i ajornaments del calendari impositiu per donar una mica d’alenada a l’obrir la porta del nous emprenedors. Tenim un nou problema al cap del carrer que va creixent amb força i  empenta arran de la situació actual  Fins ara tot era molt fàcil, però en alguns municipis com Vendrell, Calafell i Cunit ja hi ha pisos ocupats. ¿Si no fas front a les teves obligacions amb la hisenda pública que et pot passar sinó tens res de res? Abans un recàrrec i endavant, però quan no hi ha res de res. En definitiva menys contribuents per més despesa. Esperem els nous capítols. Article publicat al Diari del Baix Penedès a l'EixDiari i al Baix Penedès Diari a partir del 17 de gener del 2014