Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 2 d’abril del 2014

Les borrasques amenacen l'anticicló vendrellenc

Després de la mort de quatre nens als Pisos Planas del Vendrell ja torna tot a la normalitat. Ja s'han acabat les manifestacions, les protestes, poc a poc tornarem al dia a dia. Si el diumenge següent dels tràgics fets haguessin hagut eleccions haguéssim tingut un resultat molt peculiar i potser no seria el més lògic perquè durant aquests dies s'han escoltat molts rumors de tot tipus. El que he vist a part de la gent neutral és que s'han creat com a dos grups oposats, un favor de la família afectaca que protestava pel retard dels bombers, es queixava que no rebia ajuda, de les condicions de vida, etc. Un altre totalment al contrari que com era que s'ajudava a una família que ni tan sols estava empadronada al Vendrell i que vivia de guays. S'han creat com a dos grups. Un ha sortit al carrer s'ha manifestat. L'altre no ha dit res en públic però en petits cercles deia que ja n'hi ha prou que sempre els mateixos. Per sort no ha passat res perquè no hi hagut una altra xispa, però la dualitat era ben palesa. El problema del Vendrell i d'altres municipis és que la paciència de la gent s'acaba i hi ha molta molta gent que viu al limit i que ho intenten dissimular o no com poden, però no tenen res a perdre i algun dia podem perdre mal. Podem tenir un batalló de mossos, 3 consellers, un ministre i tot el que faci falta, però la situació és aquesta i és real. La tensió hi és. Però en aquest poble no passa mai res i quan passa vinga vinga que ja fem tard. Esperem que no passi res, però mentrestant fa falta feina i recursos perquè la gent no hagi de caure en mons conflictius i tothom es pugui guanyar la vida. A l'igual que hi ha gent que ja ni s'apunta al paro perquè creuen que no serveix per res també hi ha gent que no s'empadrona perquè viu al marge o està empadronada ves a saber on. Estigui o no estigui empadronada aquesta gent hi és i estigui o no a l'atur aquesta persona en principi no cobra ni cinc. Evidentment han de menjar i per tant s'espavilen que toca fer. Massa burocràcia i papers. Tot és més senzill. El problema no és que siguin ni d'aquí ni d'allí. El problema és que hi ha molta gent que les passa canutes. Això dels orígens és per despitar la base del problema. Hem de comptar el que han passat de tot i hem de tenir en compte que la neutralitat també estava motl present, ni per un ni per l'altre, però aquests són els que es veuen menys i no surten gaire a les notícies.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja n’hi ha prou Miquel, t’estàs pixant fora de test. Barreges morts i eleccions, dues bandes…Aquest problema sempre ha existit al pisos planes, et recordo que tu vius a la zona rica del Vendrell i no tens coneixement de la situació.
Les reaccions han estat diverses però la millor conclusió és que la majoria de marroquins s’han tret del cap que els autòctons anem per ells, han vist unitat i col•laboració. Davant d’aquesta desgràcia cap institució està preparada i pel que sé l’Ajuntament del Vendrell està fent tot el que té a les seves mans.
Tu que tens molts amics, podries parlar amb el Quin Nin o el mateix Artur Mas i que treballin per solucionar el tema dels planes i sobretot del Teresina Martorell.
Ahhh si jo fos el teu cap o alcalde ja t’hagués donat un toque (pren t’ho com vulguis…)