dimarts, 12 d’agost de 2014

A la recerca d'ofertes


Les noves tendències comercials aposten bàsicament per les ofertes. En les nostres comarques amb un alt índex d’atur, els nivells baixos de renda familiar i les moltes tragèdies personals que ha provocat el fi de la bombolla immobiliària ha convertit que els descomptes, rebaixes i similars siguin elements primordials alhora d’anar a comprar. L’oferta que tenim a la comarca és força variada, tenim moltes de les grans marques que de mica en mica s’han anat instal·lant a casa nostra perquè ja som una comarca important i amb més de 100.000 persones en temporada baixa i el doble en els mesos més concorreguts ens hem convertit en una contrada predilecta per les grans cadenes.
Tot i que hi ha algun centre que aposta per uns preus més reduïts que la competència, en general, la diferència és minsa i la gràcia és d’aquell que sap treure partit de la millor combinació de qualitat preu.
Fins fa quatre dies havíem d’anar a realitzar aquest esport adquisitiu necessari a altres localitats veïnes com Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i fins i tot Tarragona, però ja ho tenim quasi tot aquí. Evidentment encara no podem aspirar a un Ikea, però en aquest camp del mobiliari i bricolatge també tenim una oferta adequada a un nivell que la nostra comarca pot demanar per les seves condicions.
Aquest procés s’ha produït especialment en la darrera dècada a mesura que un darrere l’altre, les grans superfícies han anat fent-se el seu lloc a casa nostra. Aquest fet ha provocat que el comerç de tota la vida hagi patit les seves conseqüències i s’hagi hagut d’espavilar. Baixar els preus perquè siguin més competitius o simplement tancar les portes. Altres més intuïtius han buscat oferir productes més selectes que costa de trobar en aquests amplis espais.
Un dels problemes greus del Vendrell és el preu dels lloguers dels locals comercials. A Vilafranca es poden trobar preus molt més assequibles que no pas al Vendrell i és prou evident que el moviment al carrer entre les dues viles penedesenques mostra unes diferències força clares. Aquest és un dels temes que s’han d’anar perfilant amb els temps fins que els propietaris siguin prou conscients de fins on pot arribar el negoci del llogater. Ara alguns es poden permetre el luxe de tenir un establiment tancat en un lloc comercial, però potser d’aquí un temps per diferents i variats motius, el seu responsable haurà de buscar una solució per ingressar alguns diners per aquest espai cèntric. És una fenomen que fa la seva via i algun dia crec que arribarà, només cal esperar una mica. Esperem que no gaire sinó continuarem veient en els nostres carrers principals aquests trists cartells vistosos de es traspassa, es lloga o es ven.
No estem en una comarca sibarita on la gent vingui a gaudir de les excelsituds de les nostres aigües, ni estem en un lloc on el turisme sigui de 4 estrelles i més sinó que tot i tenir aquestes excepcions a casa nostra,  no és el que més abunda a les nostres contrades. Només cal anar un diumenge al matí a la platja i veure les neveres que porta la gent al costat de l’ombrel·la.
En aquesta localitat, un dels punts que ha triomfat amb escreix és la via verda que comunica el Vendrell amb els barris marítims. Per una banda, han baixat considerablement els abonats al Patronat Municipal d’Esports i la gent ha decidit doncs estalviar uns calerons i aprofitar aquesta ruta que registra molts més usuaris que no pas la Rambla del Vendrell, un fet força curiós.

Inclòs en els concerts d’aquesta darrea festa major del Vendrell s’ha vist una guerra de preus. Alguna barra oferia botelletes d’aigua a 50 cèntims, una proposta força inusual en aquestes cites quan el més normal és pagar el doble. L’aparició de locals que oferien mojitos i gin tònics per 2 euros han provocat que les barres hagin hagut de baixar preus, juntament amb l’oferta del “botellon”, un exercici cada dia amb més usuaris. Aquesta practica provoca que en el fons tothom hi perd diners, però alguns s’ho pensen dos cops abans de posar la nevera dins el cotxe aparcat en una zona cèntrica. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del dia 6 d'agost.