Quan has tocat el cel,
i sents a prop l'infern,
camines sense fe,
sense destí, sense sabiesa.
Fugint del que no entens,
fugint d'aquest present,
pensar en aquells anhels,
és l'unica forma que tens,
de continuar...
Tornarem a ser grans, hi tornarem,
quan sortim d'aquesta tempesta,
que amaguem rere rostre indiferent,
però cou i ens fa sentir que hi tornarem...
Trencar aquest desencert,
convences d'un mateix,
tornem a les arrels,
dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
La veu del poble
dijous, 28 d’agost de 2014
Lucy, no es pot explicar s'ha de veure
Una peli diferent modern i que es deixa veure. Barreja de diferents estils. el millor de la cartellera. Apareixe diferents generes barrejats però ho fan amb certa originalitat. A la gent agrada.
1 comentari:
Em va agradar molt. Tot i que la temàtica es basa en un mite, la peli entra des del primer moment.
Publica un comentari a l'entrada