Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense sabiesa. Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'unica forma que tens, de continuar... Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem... Trencar aquest desencert, convences d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer. (Lax'n'Busto)
dijous, 28 d’agost de 2014
Lucy, no es pot explicar s'ha de veure
Una peli diferent modern i que es deixa veure. Barreja de diferents estils. el millor de la cartellera. Apareixe diferents generes barrejats però ho fan amb certa originalitat. A la gent agrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em va agradar molt. Tot i que la temàtica es basa en un mite, la peli entra des del primer moment.
Publica un comentari a l'entrada