Jo recordo la mort del Franco, els Mundials del 82, les Olimpiades del 1992 i l'efecte 2000 de forma diluïda. Cadascú és fill de la seva època. A mesura que passen els anys vas veient que hi ha gent que no ha viscut esdeveniments importants de consciència social. Cadascú té una edat i pertany a la seva època, a vegades parles de coses i hi ha gent que posa cara encoriosida, senzillament perquè no ho ha viscut per edat. El temps van marcats pels esdeveniments i sempre hi ha moments que recordes uns més que altres. Jo quan es va morir el Franco tenia 5 anys i no varem fer cole. Recordo que vaig sortir a passejar per la zona de la Canal i ens van donar un paper amb la foto del Rei i un amb del difunt. Aquests són alguns dels primers records ubicats en el temps. A partir d'aquí fins ara i que duri.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada