dimarts, 18 de novembre de 2014

#Momentshappy


Tots hem pogut votar en el 9N, joves de setze anys, immigrants, gent que viu a 1.000 km i encara no havia renovat el DNI. Els polítics sobiranistes el qualifiquen d’èxit rotund amb un 36,6% de presumpta participació general. Els espanyolistes es troben molt satisfets  perquè tot això no ha servit per res. Les persones que varen viure la dictadura a l’hora de dipositar la papereta van gaudir d’uns moments de glòria al exercir un dels seus somnis de tota la vida. Els qui vibren amb els missatges centralistes troben cofois perquè ara ja ha passat la primera onada de perill. Els més nostrats compraran bitllets de la “Grossa” per fer país i perquè tot es quedi aquí. Els d’allà atacaran per la Loteria Navidad a veure que cau. Els més previsors jugaran a les dues bandes perquè això de la sort no ha entès mai d’idiomes ni nacionalitats.
Els llums de Nadal ja pengen de la majoria de carrers i places de la nostra vila. Aviat farem l’acte oficial per encendre’ls amb una coral i tots feliços i contents mentre entonem cançons nadalenques. L’any que ve tot apunta en què tindrem tres eleccions. Un any dur en què ens passarem l’any votant. Serà qüestió de mirar poc la televisió Autonòmiques, Locals i Estatals. Encara que sembla que els amics del Mas no vulguin, de moment, consultar la sobirania popular catalana no sigui que tingui un ensurt com ara un fa parell d’anys en què els va sortir el tret per la culata. Aquí al Baix Penedès vàrem assolir un diputat de Ciutadans i una d’ERC. Són els nous temps en què els partits tradicionals que han remenat les cireres a casa nostra estan de baixa.
Alguns partits com CiU a Cunit ja saben qui designaran com a cap de llista a les properes municipals. La majoria de formacions encara no saben per on tiraran. Els qui han viscut 40 anys de la política no es volen resignar a deixar una bona qualitat de vida amb mòbil i pàrquing gratuït amb càrrec a la sobirania popular. Els joves ja fa anys que truquen a les portes i els de tota la vida amb un copet a l’esquena se’ls treuen de sobre. Si volen entrar en aquest món jo els aconsello que es posin en aquests nous partits perquè en els clàssics el pot de  “loctite” només es propietat d’uns pocs.  De moment, ja han anunciat que tornen les pagues dobles als funcionaris de la Generalitat i que els interins recuperaran el seu salari. Més clar aigua.
Estem contents perquè tot i que enguany no tindrem pista de gel encabida a la punta de la Rambla del Vendrell tornarem a gaudir del Vine... Tast un dels projectes més interessants que ha parit aquest poble del Vendrell. Calafell n’hauria de prendre nota, però està encisat dels mercats històrics amb gent de fora. Doncs que segueixi gaudint del seu gran tresor menjant coques de Perafita i formatges de Morella. La realitat és que estan bé, però hem de tenir la compte que aquí ho poden fer millor. Clar si ningú es posa al davant a dirigir el tema com han fet al Vendrell la cosa costa. Sempre és més fàcil comprar un producte fabricat que anar a comprar a trossos i muntar-lo amb el manual a les mans.
Estem contents perquè sembla ser que estem superant el terme crisis i la gent comença a deixar-se anar una mica a l’hora de la compra. Ni de bon tros com abans, però alguna petita cosa es mou després de veure la situació molt parada durant aquests darrers anys. Som pobres igual, però deixem anar un cèntim més. Els qui no tenen llar ni cap ingrés, doncs poden ocupar algun habitatge buit que ja és una cosa força comú a casa nostra. Potser fa uns anys més d’un no dormiria amb la consciència tranquil·la, però ara i vist els precedents ja és com una forma alternativa de buscar sostre de forma provisional i amb certa seguretat i tot. La qüestió és no tocar gaire la moral als veïns. Per guanyar-se les garrofes, els més legals dins la legalitat oficial aniran seguint visitant una casa de deixalles. Altres es podran dedicar al cultiu d’herbes que per interès d’uns pocs no han legalitzat, però tot arribarà a mesura que el món es vagi tornant més normal i ens deixem d’aplicar normes i costums d’uns privilegiats que sempre han volgut mantenir cert control sobre la resta. Sembla queda el mercat negre que dóna vida a molta gent i a més pot rebre ajudes públiques. Sempre hem estat igual, la majoria no, clar.

Som feliços perquè hem de ser feliços ens tornaran a pujar els impostos, l’electricitat, el gas i els segells de correu per aquells nostàlgics que encara enviïn cartes, però tenim uns moment #Momentshappy. Ningú ens ho ha dit, però nosaltres ho sabem. No t’ho deixaràs perdre. Aquest és el teu moment. L’aigua de la piscina vella del Vendrell continua estant freda, però bé Nadal i tot serem feliços i aquí no passa res. El proper any amb tantes eleccions tot quedarà ben amanit. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Eixdiari i Diari del Baix Penedès a partir del 13 de novembre del 2014