dimarts, 4 de novembre de 2014

La sobirania està en les xarxes socials sense internet



Hi ha molta gent que afirma amb contundència e aquest poble o aquell és socialista, convergent o del PP, si fa falta. Evidentment en algun cas si que té molta raó, però no és pas la tònica general. En molts municipis hi ha una xarxa d’interessos que seria un eufemisme de “xarxa d’interessos” que és la que pot aportar la majoria de vots en una eleccions, sobretot en les municipals. Pel que fa a la resta de cites electorals, ja no interessa tant però en les locals és on es posa tota la carn a la graella.
Aquesta xarxa no es una cosa recent, sinó que ve de lluny. Al voltant de poder es van constituint unes aliances que són les que marcaran l’evolució del vot al llarg dels anys i que segons es vagin movent es poden anar transferint els votants d’un color a un altre. És una força viva que pot créixer, disminuir o realitzar moviments estranys segons es tracti. Alguns cops es pot dividir en diferents epicentres i poden donar daltabaixos a alguns partits polítics en favor d’altres que han sorgit d’electors rebotats d’aquesta joc d’intercanvis.
Aquesta xarxa es basteix de diferents formes. Des de col·locar a gent de la família a l’administració pública d’aquí o la de més enllà. També  hem de tenir en compte les seves empreses amigues que algunes s’han creat per dotar-les amb  gent de carnet del partit d’una forma més dissimulada i perquè no es noti tant.
Un altre element són  les compres de productes i béns i el grau de clientelisme en empreses de serveis. Hi ha molts moltes entitats públiques o privades d’aquí i d’allà, que si us hi fixeu, sempre treballen amb els mateixos professionals  a petita i gran escala Aquestes són les que porten a terme la majoria d’obres tot i que sempre donen una mica de peixet a les altres perquè després no diguin. Hi ha grans empreses que acostumen a anar  unides a uns colors i a uns polítics.
Un altre element de control i comunió entre les diferents parts són les diferents entitats que es van creant en un municipi. Suposo que algun dia quan això que tenim aquí que anomenen democràcia i transparència realment s’apliqui podrem saber quants diners rep cada entitat. Però potser el més interessant del cas és saber en què se’ls gasta. Hi ha associacions que pots deduir que realment els diners aportats per les fonts públiques si que van a bones finalitats, però en altres ocasions a part de trobades de menjar i beure no es deixa veure gaire gran cosa. Al voltant d’aquestes entitats es van muntat a grups socials de petit o gran format que tot apunta a què comparteixen la mateixa sintonia política dels seus líders.
En tot el conjunt de votants, hi ha gent que ho fa segons els seus colors de tota la vida i que per tradició o per fe aposten sempre per una formació que no acostuma a variar. Altres, per altra banda, són ciutadans professionals i van seguint les propostes dels diferents candidats i voten aquells que els hi resulta més propers als seus interessos personals lluny d’ideologies.
Per altra banda, també varia una mica l’actitud del partit que porta les regnes del govern en el darrer semestre de la legislatura. És el moment d’accentuar les festes populars que es porten a terme. Augmentar la presència dels polítics i amics en els diferents esdeveniments populars perquè la gent es vegi. Augmentar  les intervencions en els mitjans de comunicació per anunciar grans titulars positius. També és el moment en què es comencen a fer obres a carrers i places, construir o posar primeres pedres d’edificis nous que potser alguns no veuran la segona pedra.Un exemple clar el tenim en el CAP del Botafoc del Vendrell que vam viure ara fa quasi quatre anys un gran acte de 1a pedra acompanyat amb el seu piscolabis històric. Tot això està destinat a que ho pagui el proper que entri al consistori que encara que sigui del mateix color és difícil que coincideix al 100% amb el seu precedent.
Presentar noves formacions està bé i pot donar algun ensurt, però la gràcia de tot és dominar i controlar el teixit social a través d’entitats, comerços i altres punts de propaganda que fan la seva feina silenciosa, però eficient. Per això, molts candidats que van a la llista no són els més idonis per la seva preparació o predisposició política però tenen botiga o estan en entitats amb força socis que és el que realment aporta vots que és la clau de tot plegat. Si que hi ha il·lusos que voten amb bona fe, però la gran majoria es mouen en aquestes xarxes socials que estan al marge del google, però que es poden anar seguint de moltes altres maneres. Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 30 d'octubre del 2014