El wifi és una de
les coses que molts establiments d’hosteleria ja inclouen en la seva oferta. Una dada important que fins fa quatre dies
era totalment irrellevant. A vegades et trobes en places o espais públics gent,
preferiblement joves, toquetejant els seus aparells mòbils i et preguntes quin
encant tindrà aquell espai? La resposta és ràpida i senzilla: hi ha wifi.
Tenim aquesta
xarxa en alguns transports públics que com t’ofereixen gratuïtament la premsa
diària, també et donen una mica de benzina per la vida virtual. Aviat els
bancs, oficines públiques i altres establiments ho aniran integren a la seva
oferta. És ja el present i una part del futur.
El nostre món viu
en una constant actualització on allò que passa al matí al dia següent ja està
caducat. Aquesta és la nostra història actual. Minut a minut. La gent que no
van tenir la sort d’estudiar català dins la seva formació obligatòria també s’afanyen a aprendre català per
comunicar-se amb tothom. Ja poden dir públicament si un dia fa carn d’olla o entremès.
Fa quatre dies els cursos de català s’emplenaven solament amb joves que volien
entrar com a funcionaris en alguna administració. Ara ja gairebé ja no
s’oferten places i els candidats que s’hi presenten ja són de la fornada que
tenen el català convalidat perquè són joves.
El proper canvi
que ens aporta les noves tecnologies és un ús cada dia més intens de l’anglès.
Jo he notat que la gent pot parlar en català o castellà, però sempre ha de
recórrer a aquest llenguatge universal per entendre conceptes, signes o
simplement per llegir el catàleg d’una botiga d’informàtica. Qui té més poder
també acaba imposant la seva llengua. Aquest és un aspecte vital clau. Les
llengües no segueixen ni campanyes institucionals ni guerra de tríptics, sinó
és el poder econòmic que va imposant el seu perfil i les seves gramaticals a la
resta del món.
Ja tenim més
mòbils que persones i a mesura que anem avançant són molts pocs els que
renuncien a seguir l’evolució d’aquells aparells. Tothom quan al cap d’un
parell d’anys veu que aquell aparell se li queda ja obsolet opta per com a
mínim un d’igual. Tothom té por de quedar-se enrera sense whatsap i queda
immers en el mar de la ignorància mundial. És així de trist. El problema és que
molts cops no sabem ni que dir ni que respondre, per això tenim els emoticonos
que ens solucionen aquest paper. També hi ha genis que de tant en tant creen
imatges, vídeos sobre tot allò que expressat en paraules ens resultaria un xic
complicat.
La nostra
literatura del futur no estarà ja impresa en llibres. L’haurem de buscar a les
xarxes socials en blogs o simplement recórrer als 140 caràcters del twitter que
t’obliga a fer un resum substancial de la realitat. Ja ens va bé perquè així
activem el nostre esperit creatiu.
Aprofitant
aquesta importància de les xarxes socials, a veure si els polítics en prenen
nota i deixen més nets els carrers i places abans de cada eleccions. Posar
algun cartell a la via pública és una cosa que encara s’ha de fer, però omplir
fanals amb cartelleria ja és una cosa lletja que pot fer més mal que bé en
alguns dels casos.
La nostra
realitat virtual es va imposant a la real. Potser d’aquí uns anys farem una Via
Lliure d’una forma virtual per reivindicar la nostra nació, sense sortir de casa
i únicament utilitzant una aplicació del mòbil. Potser tindria igual o més
repercussió que no pas la que practiquem físicament en els darrers anys.
El nostre món ja
no busca patis d’escola buits per jugar la canalla. Ara estem a la recerca del
wifi que pot estar en qualsevol lloc inversemblant. Només s’ha de buscar o
vigilar allí on s’hi reuneixen sospitosament uns quants aficionats a les noves
tecnologies.
No ens calen ni
grans literats, ni articulistes inspirats. només savis que amb 140 caràcters et
puguin explicar com va l’economia sense caure en recursos fàcils i amb certa
originalitat, només faltaria. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari, Eix Diari i 7 accents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada