La veu del poble

La veu del poble

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Ja té tothom un pelapatates?

  
Si responeu afirmativament a la pregunta, seguiu llegint, sinó passeu plana. El Vendrell ha tornat a repetir el mateix model dels darrers anys, però amb petits retocs. El punt principal de la mostra o aquell que atrau més públic és la zona del Mostraví, indubtablement. El tema de les assegurances, peladors de patates, descalcificadors ja no hauria de forma part d’aquesta localitat amb vocació comarcal. Si aquestes empreses fossin del Vendrell o comarca encara s’hi podrien ubicar amb calçador, però quan això no és el cas, no pertoca. El problema com passa amb els locals buits del Vendrell és que el preu és massa car. El que s’ha de fer és buscar una fira que realment ens representi i buscar unes alternatives als actuals mòduls que has de fer força negoci per cobrir despesa. Només s’ho poden permetre uns quants. No cal que la Fira sigui la més pulcre, estilitzada, bufona del Penedès i resta del món. La seva missió és que ens representi. Aquí al Vendrell i comarca tenim moltes potencialitats com tothom diu perquè és ben cert, el problema és quan volem traduir tot aquesta energia que circula en el nostre subsòl i fer-la visible i poder treure un profit.
Sembla que els polítics ja comencen a dir públicament que s’ha de canviar el model i això és un primer pas a un canvi. Anem per bon camí, però ara queda el més difícil que és fer un model d’allò que s’amaga al Vendrell i comarca. Jo crec que la part  multisectorial hauria de desaparèixer i donar pas a una mostra de vins o de productes de la nostra terra. No cal que anem a Planoles, ni a Perafita, ni a Mataró a buscar teca perquè aquí a la vila i comarca també es fan coses molt bones, potser millor i tot. En realitat no som capaços de fer una fira a la nostra mida.
Potser el que interessa només és els titulars que és omplir una fira més al preu que sigui i cap a un altre tema. Crec que un cop més hem de reivindicar l’esperit del Vine Tast que va desaparèixer per art de màgia. Potser si es canvia el model, el primer any seria pocs, però estic segur que si la cosa funciona en les properes edicions aniran augmentant. Si no funciona doncs a per un altra proposta. Realment, costa tant? Cal tenir tanta formació i estudis i màsters i títols penjats al despatx per veure que aquest mercat del Pilar no ens representa? Ja li podem dir Fira del Vendrell i no tornem a invocar a a Santa Teresa perquè a l’hora de la veritat, la ignorem totalment. Ja no ens recordem ni del santoral i volem fer memòria de cartró pedra del 1843.
El Vendrell tenim el nostre  estil molt personal que a vegades ens porta per mals camins. Anunciar que volem recuperar l’esperit de l’origen de la Fira a principis del XIX amb un ferrer, un parell o tres de paradetes de productes naturals, quatre estris del camp i uns quants animals de cartró pedra em sembla un xic preocupant tal com s’ha fet.  Està bé mirar al nostre ahir, però tal com està tot plegat potser millor que mirem el futur. Seria un xic més interessant i no seguim amb el cap sota l’ala. Molt content que l’EOI del Vendrell tingui el seu estant per donar a conèixer la seva oferta perquè segons em van comentar hi ha gent que encara no sap que aquí al Vendrell hi havia Escola Oficial d’Idiomes.

Si som la comarca amb més atur, donem pas a un espai l’Escola d’Adults, acadèmies i centres de formació reglats i no reglats de la comarca i rodalies. Ara que comença el curs i encara estàs a temps per aprendre alemany a les hores lliures. Evidentment no podran pagar un stand com el qui ven assegurances, però es mereixen el seu lloc en una fira presumptament comarcal. El sentit de moltes fires d’aquestes ja s’ha perdut totalment quan cada dia són més els qui compren per internet, però dins aquesta realitat donem sortida al que tenim, com el Mostraví amb els seus tastos programats, però amb més difusió i que realment aquest sigui l’epicentre d’aquesta fira que vol representa la nostra comarca. Molt interessant també el tema de la ceràmica a la pl. Nova. Potser en aquesta comarca els col·leccionistes d’art no és el que més abundi, però realment fa goig i et permet veure una proposta diferent que encara que la gran majoria no siguin d’aquí és art i tenim molts punts en comú, però hem de treballar els nostres punts més forts i deixar el pela patates que formi part de la història d’aquesta fira. Un cop més aquesta ha estat la Fira dels Nens del Vendrell que s’han fet grans entrant per la porta gran en les colles punteres d’aquest país. Moltes felicitats. Fa cinc anys o fins i tot un any ningú diria que aquell 3 de nou tan sòlid portes la mateixa camisa que el mític  Jan Julivert. No oblidem la cultura popular que és un dels atractius de la Fira encara que no comparteixin el repte dels castells, estan allí per donar vida i color a la cita.