Una de les
propostes més interessants que ha vist la llum en els darrers anys al Baix
Penedès és el col·lectiu Terra i Taula. Un grup de joves que han unit els seus
esforços per donar a conèixer el fruits de la seva relació professional i com
no, també d’amistat. Cinc productors, quatre cuiners i quatre viticultors
enòlegs fa tres anys que treballen en aquest projecte unitari per difondre la
nostra gastronomia, per millorar en la qualitat del seu producte i en bastir
una identitat gastronòmica pròpia al nostre territori. Aquesta és una
combinació que comença a la terra i acaba a la taula on els camins es troben
davant els cinc sentits del convidat. Persones que s’han sabut moure en els
mitjans de comunicació locals i de més enllà, han donat a conèixer alguns
secrets de l’art culinari i han defensat amb fermesa i professionalitat tot
allò que es produeix a casa nostra. Aquest no és un espai on hi cap tothom, com
molts cops lamentablement s’ha fet a casa nostra. Una política errònia que acaba desvirtuant el projecte inicial. Força
vegades, aquest tot s’hi val es
concreta en un simple adhesiu a la porta del restaurant sense més transcendència.
Els nostres protagonistes tenen molt clar que el client és mereix una qualitat
a un preu raonable. Cada membre aporta la seva part al conjunt, la seva visió.
No tenim ni càrrecs, ni una jerarquia que a molts altres col·lectius els hi
encanta. Ells tenen les idees clares i els objectius consensuats que és la mare
dels ous. Són persones que vénen a recuperar l’esperit de poble quan el pagès i
el restaurador es trobaven a sovint perquè tothom pogués treure més partit a la
seva tasca. Ells, ara per ara, són un dels millors ambaixadors culturals del Baix Penedès perquè la gastronomia és
cultura i a les seves mans està en constant evolució. Article publicat a la Fura a partir del 30 d'octubre.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada