dissabte, 30 de gener de 2016

La K-mama torna al drama amb molts trets locals



La K-mama és un dels elencs teatrals a la comarca que està en millor forma de la comarca i també de l’àmbit català. Ells, com el bot salvavides o l’hoquei són uns autèntics ambaixadors de la localitat que difonen el seu nom allà on vagin.
Després de la comèdia RIP estrenada al 2013 que va convertir la tragèdia de la mort en un cúmul de situacions divertides i amenes ara aposta per la tragèdia de la mort d’un fill engolit pel mar sota el nom el Pescador d'estels.
Estem davant d’una obra inèdita de la Francesca Maillo, Un personatge peculiar que va pertànyer a la societat bohèmia barcelonina dels anys 50 i que va tenir forts vincles amb Calafell. Aquesta bona dona va voler donar forma artística a una vivència personal.  El director del muntatge Josep Mèlich ha agafat el text original i l’ha adaptat a la localitat baixpenedesenca recreant l’ambient mariner i incorporant moltes expressions de les famílies pescadores. Òbviament el director ha posat molt de la seva collita com els personatges de les tafaneres que sempre han estat i són part de la nostra societat més popular.
A primera vista el que destaca més de tot és l’escenografia amb estris dels pescadors, un fons que va canviant de lluminositat segons marca la trama. Un quadre que juntament amb el vestuari dels actors configuren dos pilars fonamentals per aquesta obra.
Estem davant una trama bàsica que, a priori, no dóna gaire de si, però que s’ha sabut vestir amb diferents dualitats  entre els seus personatges com els qui tenen els peus a terra i altres que viuen amb el cap ple d’estels. Tenim papers populars com el “Pasqualet”, Xavi Trillas que dóna alegria a la trama. No hi falten les escenes més fortes com les “necessitats” masculines del Jaume davant la Maria. Molt ben trobat tant el principi com el final de l’obra. Són aspectes que li donen qualitat i reafirmen la seva essència.
Una excel·lent actuació de tots els seus personatges en els seus papers, però vull destacar el Tomàs Cachinero “Pere” i Josep Sans “Joanot” que saben trobar el punt exacte al seu personatges sense mancances ni excessos innecessaris. Hem de destacar la gran tasca del seu director Josep Mèlich de convertir un drama humà en una obra de teatre que es pot transportar a qualsevol escenari perquè és un retrat real d’un temps i d’un país amb les vivències dels seus protagonistes que es poden separar totalment de la trama central. Una obra apta per a tots els públics que genera algun murmuri que altre quan algú li vol explicar al veí el significat d’alguna expressió marinera molt abundant durant tot el diàleg. Un exemple clar que a casa nostra també podem trobar grans clàssics sense recórrer als de sempre i donem la possibilitat que els nostres autors siguin més coneguts. Dos dies amb dues molt bones entrades, suposo que avui també seran molt els que voldran veure en primera persona aquest drama que amaga altres històries que es va succeint en l’hora i quart que dura la representació. La meva cordial enhorabona a tots els seus protagonistes i en especial a la gran feina del seu director que ha tret molt de suc d’aquesta història que podria passar sense pena ni glòria pel nostre imaginari.