Hem encetat un nou
any amb 366 dies. Un xic especial de la resta que ens marquen les nostres
agendes. Afegir un dia més a la nostra rutina és una cosa que no ens té perquè
alterar la nostra vida diària. Enguany al Vendrell si que viurà en primera
persona un fet insòlit. Després de Santa Anna al juliol tindrem un nou dia de
festa local. Una Fira del Pilar que ja fa anys que ha perdut el rumb també ha
caigut el seu color vermell del calendari laborable de la vila. En comptes de
posar-ho en una altra data de l’any ho
posem tot juntet i tema solventat. Parlant de la Festa Grossa, a veure si
enguany tenim encesa del campanar per la Festa Major. L’any passat va ser més
un castell de foc des de sobre l’església que no pas una encesa. Els focs que
varen sorgir de l’esvelta figura coronada per un àngel penell van ser ben pocs.
La vida seguirà
tranquil·lament les seves gestes. Feia anys que la Xatonada Popular se
celebrava el primer diumenge de febrer, però enguany per una presumpta
incompatibilitat amb el Carnaval saltarà a la zona mitja del febrer. Pel que fa
a la resta del calendari no sembla, a hores d’ara, que hi hagi gaires canvis.
El mercat de Sant Joan de la plaça Germans Trillas seguirà allí al peu de la
sorra amb algun petit canvi però sense perdre el seu esperit caduc. Seguirem
amb la Fira dels Pirates perquè a casa nostra la combinació de menjar i beure
acostuma a resultar sempre positiu. Més en ple estiu amb els barris marítims
farcits de segones residències i turistes espontanis que han decidit passar uns
dies en les postres meravelloses aigües.
El proper any El
Vendrell celebra dues fites prou importants. Per una banda, les tres dècades de
l’Escola de Música. Un fet que ha dotat a la vila d’una pedrera de músics que
alguns d’ells, no tants com voldríem, ha permès guanyar-se les garrofes amb les
notes del pentagrama. Tot un fet insòlit. Tenir una escola de música en un
poble és un luxe. Avui en dia són poques les localitats de la comarca que no en
tenen en un format més o menys gran. La crisis ha també ha sacsejat aquest sector
tot i que les estretors de l’ofici és una cosa que van de la mà d’aquesta professió. Són molts els alumnes que han passat per
aquest centre que a finals del 2009 va
canviar d’ubicació i va entrar en una nova dimensió amb moltes més
possibilitats i algun nou fitxatge en el professorat.
Una altra de les
notícies del 2016 són les 3 dècades d’un dels puntals més importants del rock
català de tots els temps. Els Laxen que varen sorgir del Vendrell han estat un
dels millors ambaixadors de la localitat arreu amb la seva música. Un grup que
ha evolucionat i ha sabut superar-se any rera any amb noves aportacions al
panorama musical i que ha servit per posar la vila en el panorama musical
català amb clares referències a la vila en algunes de les seves més mítiques
cançons. Els 20 anys els varen haver de celebrar en una desapareguda discoteca
calafellenca. El primer quart de segle va ser encetat en un mític concert a la
Rambla de Vilafranca per festa major tot i que els Pastorets del Vendrell van
tenir el detall d’organitzar un concert molt celebrat al C.E. Vendrell. Tal com
van les coses, el més trist seria que les tres dècades les celebrin en una
altra localitat fora del Vendrell. Amb més raó quan han dit darrerament que
després d’aquesta gira faran una parada per preparar un nou treball
discogràfic. Aquí som uns devots oficials i incondicionals del Mestre i del seu instrument, però massa
cops deixem a la resta en un segon terme. Aquesta vegada parlem d’un grup que es mereix un carrer a la localitat
com més d’un cop ja he apuntat. Els Laxen es poden permetre el luxe de fer bona
música i no caure en les mans d’aquesta teranyina que ho transforma tot segons
els interessos d’uns pocs que es reparteixen la nomenclatura dels carrers i
places del municipi. És molt trist haver de morir o desaparèixer perquè tinguis
un carrer al teu nom. Però al Vendrell som així de moderns.
Esperem que
tinguem tots un bon any i que de mica en mica donem ales al Vendrell i ens
vinguin a veure moltes franquícies perquè de mica en mica tinguem menys raons
per anar a comprar a un altra localitat com acostuma a passar en l’actualitat.
Les inversions encara queden massa lluny de la nostra realitat. Ens hem de
conformar en anar tapant forats perquè el sot no sigui més gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada