No fa gaires
anys la majoria de gent ens podíem
considerar uns privilegiats. Cada dia hi ha més persones que van perdent
aquests poders i es va fent realitat aquesta llegenda urbana que afirma que la
classe mitjana no ha existit mai. Només era fum. La situació actual va posant
cadascú en el seu lloc. Una tasca feixuga i lenta i no saps mai com en un vaivé
de la vida pots acabar a l’altra costat de la línia roja.
Els polítics
sempre han solucionat les coses les infraccions amb sancions. Tant si anaves a
massa velocitat, com trencaves un vidre del veí amb la pilota sempre acabaves
pagant uns diners. Si eres un bon pagador et podien fer una rebaixa i sinó
doncs recàrrec i anar fent fins que algun dia no tenies més sortida que anar al
banc i reconciliar-te amb el teu passat discutible.
Avui en dia les coses han canviat. En una societat on la gent es pot empadronar
en edificis ocupats, per solidaritat, humanitat per la puríssima Constitució i
el que faci falta. Aquesta societat que pot gaudir de subministrament d’aigua i
d’electricitat amb rebut a entitats benèfiques o a ningú resulta que ara no
anirem allí a posar-los una sanció per llençar la brossa fora de l’horari
establert. Estem davant del perfil contrari del tradicional: reben diners,
ajudes o un subministrament per la seva situació precària. Potser si aquests
personatges per algun motiu acaben sancionats la justícia i queden obligats a realitzar treballs socials per la
comunitat, poden obeir les mesures imposades o, simplement, passant de tot. Què se’ls hi pot fer per
sancionar-los? doncs res. Estem parlant de persones que depenen abastament dels
serveis socials.
En la nostra
societat, sinó paguéssim als pensionistes que mai han cotitzat un euro, si
neguéssim ajuts a persones que no tenen res que justifiqui que un poden
retornar i privéssim de la tasca que porten a terme moltes entitats públiques i
privades podríem trobar una part important de la nostra societat a la plaça del
poble reclamant un tros de pa per tapar la gana.
La Bíblia ens diu
que hem d’ajudar a les persones a pescar i que no és bo que els hi donem el
peix. Tal com estan les coses encara
que agafem una d’aquestes persones i li fem cursets amb practiques de diferent tipus entre ells anglès i de
comercial no arreglarem gaire gran cosa perquè continuarien vivint en una
situació precària. El més preocupant de tot plegat és que algunes d’aquestes
persones tenen la sort de treballar. Fins i tot alguns a jornada completa, però
avui en dia amb 800 euros al mes nets amb família sinó tens habitatge propi no
hi ha gaire lloc per als miracles.
Sancionar amb
diners aquesta part més feble de la nostra societat que cada dia és més nombrosa
tampoc ens ajuda a res a no sé que sigui per enfonsar més la seva situació
delicada.
La nostra
realitat ha canviat molt en els darrers anys i molts aspectes oficials encara
segueixen fa 10 anys enrere i les coses
per moltes persones són ben diferents.
Si reculem una
mica en el temps i tornem al Nadal. Aquest és un d’aquests períodes de l’any on la febre consumista entra en les
nostres llars perquè com aposta la dita qui res no compra res no val. Això és
una de les grans mentides que de mica en mica anem superant. Ara que els lots
de Nadal ja formen part de la història per molts treballadors i la paga doble
és una causa perduda hem d’adaptar-nos al que tenim.
Cada dia hi ha
més gent que converteixen aquestes festes en jornades festives sense col·legi
ni obligacions laborals, tota aquell protocol de taules ben guarnides i
farcides on no hi podia faltar ni els canelons fets a mà, ni els galets va
passant a la història de mica en mica.
La nostra
realitat es va conjugant a mesura que passen els dies amb una actualització constant
de la nostra situació. Avui en dia, molta gent ja no sap que regalar a petits i
grans perquè tothom té o no té el que vol quan vol. Ja no ens calen esperar a
dates senyalades per tenir o confirmar que no arribarà mai un somni. Les cartes
dels reis estan perdudes en alguna bústia màgica víctimes d’un passat gloriós
convertit en un present amb moltes
realitats provisionals. Una sanció pecuniària a un depenent de serveis
socials és tan inútil com una carta als reis en una família acomodada.Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eixi Diari a partir del 9 febrer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada