dijous, 26 de gener de 2017

Omplir per omplir



En aquest poble del Vendrell ens agrada omplir les places per omplir perquè quedin més boniques més “coquetones” per donar-los-hi un toc personal amb alguna història més inservible  que una altra cosa. Si nosaltres haguéssim inventat els camps de futbol segurament al mig del camp hi posaríem un parell d’arbres i una font per donar un toc particular a la idea. Hi ha llocs que està bé que hi posin coses perquè són espais que no s’utilitzen molt i per les seves característiques és molt difícil que es facin servir per algun altre finalitat que per la que han estat creades  perquè no donen més de si.
Jo crec que ara mateix posar tres arbres amb les seves respectives jardineres model “Pugi” de la Bisbal del Penedès al mig de la plaça Vella del Vendrell és una autèntica aberració. Quan tingui lloc algun esdeveniment ja veurem al toro per posar les torretes a un racó perquè no molestin. Nosaltres encara som de veure les coses naturals. Els arbres plantats al mig, no cal que n’hi haguessin hagut tres, un parell com a molt ja hagués donat el to que més li correspondria a aquesta plaça que és el cor del Vendrell. No cal ser tan puritans hi posar tres jardineres perquè ens varem carregar tres plataners centenaris. Aquesta plaça vella és un dels espais del Vendrell més cuidats i més concorreguts per molts i diversos motius com tothom sap. Si els arbres han de donar ombra estarem anys sinó és que abans no s’han hagut de replantar a un altre lloc perquè ja no hi cabien en els seus recipients originals.
Deixem que la plaça buida tingui tot el seu esplendor. Si fa sol, algun bar ja posarà una ombrel·la perquè on toquin els raigs als qui estan prenent una cervesa. Però a partir d’aquí res més. Si les diferents activitats que s’hi porten a terme millor sense arbres que no pas amb ells perquè ara per ara molesten més que no pas una altra cosa perquè estan al bell mig i la superfície no dóna de més.
Feina de quita i pon quan treus el camí de taula per servir algun àpat a la taula del menjador. No és mateix treure una porcellana sense més transcendència que tres arbres per deixar-los en un altre lloc que tampoc ha de ser gaire més lluny d’aquí.
Per altra banda a la carretera del Dr. Robert també han posat un jocs infantils en un lloc que sembla ser que no molesten gaire, però clar hem de deixar petjada i al costat dels arbres no podríem ser d’una altra manera que deixar el nostre testimoni per la posteritat. Ara què toca? Doncs hem de posar pedretes de diferents colors perquè faci bonic. Si la veritat que queda bonic, però aquest tram de la carretera del Dr. Robert estaria molt bé que es pugues aprofitar per portar a terme activitats a l’aire lliure com concerts, castells, curses i altres que crec que les pedretes  molesten que cap altra cosa.
Hem de saber treure partit els espais que tenim al centre de poble per les diferents activitats que s’hi poden portar a terme. La quitxalla ja es farà càrrec de moure aquestes pedretes fora del seu marc i posar-les allò on més li convingui. Després no ens queixem. També és un lloc per muntar manifestacions subversives amb material inclòs per llençar a qui més convingui.

La plaça Nova en aquesta darrera  remodelació encara es pot aprofitar bastant bé, només ens hagués calgut que al seu bell mig ens haguessin plantat algun andròmina de pa sucat amb oli amb l’excusa de tenir un record d’algun oligarca local.  Ara s’hi poden fer moltes coses. Si algú mentrestant gaudeix de la seva forma de violoncel veu el Mestre doncs tot això guanyat que té.   Hem de fer places aprofitables i no pas com la de la Sardana que amb els arbres i la sorra al seu voltant quan venies del concert de Festa Major que semblava que havies anat de festa a Coma-ruga per la sorra que et treies dels peus. No parlem de la manca de visibilitat pels arbres. Una mica també passa en la poc utilitzada Rambla Cañas que encara pot acollir grans esdeveniments perquè no està mal repartida a banda de l’ondulació del terreny que la fa un xic peculiar sobre el que estem acostumats veure.   

1 comentari:

espai fenosia ha dit...

Moltes vegades Miquel busquem la bellesa en la natura cosa que hi és. Per'0 de vegades cal ser més creatiu, l'art ens pot donar més d'una experiència emotiva. Estem treballant en un projecte per la plaça de Francesç Macià que segurament el sorprendrà com a molts vilatans