Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 21 d’agost del 2017

Terrorisme globalitzat en mans d'assassins sense res a perdre

No hauria pensat mai que una decissió de fa quasi 20 anys com va ser la invasió d'irak pogués afectar a la festa major del meu poble. Això és una cosa totalment del segle XXI que mai abans havia passat. Uns locos invaeixen un país amb l'excusa d'armes químiques. Resulta que tot això és mentida, però amb el temps es va creant un sentiment antiamericà i dels seus aliats que es dediquen a crear terror al món en nom de déu. Belgica, Paris Londres, Madrid i no podia faltar Barcelona. Un grup de joves enlluernats pre algun il·luminat terrorista volen fer molt de mal a Barcelona. La cosa els surt malament a primera instància amb l'explosió a Alcanar, però van a saco conduint una furgoneta a tota ostìa per les ramblas de Barcelona a les cinc de la tarda. Controlar tot això és impossible. No tenim ni policia, ni exercit per controlar tot això. Un grup de fanàtics et munta un gran pollastre al mig de Barcelona. La nostra policia no pot vigilar tot el territori. Pot estar on hi ha més gent, però molts de molts pobles i urbanitzacions de casa nostra sap el més just. Abans la gent del poble es coneixien i tothom controlava tothom, ara no saps qui viu a sobre teu i tampoc li pots preguntar qui és. Això vol dir que el teu veí pot viure sobre teu i un dia inclús li pots deixar sal per a l'amanida.
Avui en dia tot això es incotrolable. Sempre s'ha confiat en la policia per posar tirites a les ferides, però no pas per curar-la. No es fa treball social com s'hauria de fer i avui en dia ens falten educadors socials per tenir a la gent una mica controlada. No a tots ni molt menys, però a uns quants si. Per fer grans atemptats no ens calen ni armes ni grans coses amb bombones de butà podem volar la sagrada família si volem, però controlar tot això és impossible. Hi ha moltes moltes persones bones, algunes de dolentes i algunes assessines, però molts cops aquests s'amagaran o es faran el longui fins el moment decissiu. Estem exposats a aquest nou terrorisme de quatre locus que odien el món i a la seva gent i sembla que no els importi fer molt de mal a la societat que els acull. Estem en una societat desestructurada i massa gent no té res a perdre. Solidaritat amb Barcelona amb Cambrils amb Vilafranca del Penedès i amb totes les persones i famílies víctimes de la locura d'uns pocs.