L'obra social a les escombraries al Vendrell

Dins la rumorologia corre que l'IBI del Vendrell és un dels cars de Catalunya. Això no estaria malament si estessim amb unes condicions com Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès i altres, però aquí la situació és molt oposada i el futur de la localitat és bastant negre si no s'apliquen polítiques per reactivar tot plegat perquè fa molts anys que fem el mateix i fa molt de temps que no ens movem. Pel que fa a les escombraries hi ha municipis de la comarca com Albinyana i Sant Jaume dels Domenys que paguen sobre els 180 euros a l'any molt per sobre que al Vendrell, però clar aquí al Vendrell hem anet traient els diners d'altres llocs i ara resulta que el preu no cobreix la despesa per aquesta política popular errònia de qui dies passa anys empeny i algú pagarà el pato. Ara paguarem molts diners per un mal servei perquè fins ara el cost real de les escombraries estava per sobre del recaptat. Obra social de l'Ajuntament que hem pagat entre tots amb el pla d'ajust i una manca d'inversions que ha deixat el poble hipotecat i de manteniment just fins a noves èpoques que se suposo han de venir.

Un dia històric i per molta gent feliç

Avui 27 d'octubre del 2017 és un dia històric perquè per 70 vots a favor, 10 en contra i 2 abstencions, el Parlament de Catalunya ha proclamat la independència de Catalunya. Jo, he de dir, que mai havia somiat aquest dia perquè pensava que no arribaria mai que algu sortiria per la tangent, reconec el meu error i tot i que ahir la cosa va trontollar amb la proclamació d'eleccions. Avui quan faltaven dos minuts per dos quarts de quatre de la tarda i des de casa amb la meva dona he vist la proclamació de Catalunya des del Parlament de Catalunya. Ara només falta que es publiqui el DOGC. He de felicitar a totes les persones que ho han fet possible arribar fins aquí, als del davant i a als del darrere i a tots aquells que han fet la seva feina com la taula del final de la Rambla de cada divendres que es mereixen un monument per la feina que han fet. Reconec que no era independentista, però el que ha fet el país del costat ha estat una aberració en els darrers anys i aquesta és una solució que pot millorar la nostras situació. Sóc dels que s'han convertit en aquest llarg camí cap a l'independentisme perquè els altres només ens han ensenyat les porres i les mesures antidemocràtiques. Estic molt content. Com he dit a les xarxes socials he brindat al cavat. Ja veurem quan durarà, però avui puc dir molt cofoi que ho hem aconseguit i hem arribat fins aquí. Vénen moments difícils, però de moment hem fet un pas històric que mai havia imaginat. Segueixo somiant i que els somnis es facin realitat com ara. Gràcies a tots. Avui ÉS UN DIA GRAN. MOLT GRAN.

Pressupostos participatius

Anem a fer una mica d’història recent. L’any passat es van triar al Vendrell els 7 tresors del patrimoni cultural del Vendrell per votació popular. Evidentment set varen ser els escollits, però n’hi havia uns quants més que tenien més punts, a priori, que no pas alguns dels que varen sortir, però clar en aquestes coses com passa en alguns programes televisius et trobes un “foro de cotxes” i et fa campanya pel menys afavorit i acaba guanyant davant els millors.

Un alcalde i un consistori està basat amb un batlle i els seus regidors, però s’ha de tenir clara una línia d’actuació allí on sigui més necessari i on faci més falta. No té cap sentit que un grup de veïns d’una urbanització votin a favor de posar papereres a la seva zona quan al centre de la ciutat no n’hi ha. És una cosa que s’ha d’analitzar a nivell global sinó correm el risc que la cosa marxi pel lloc menys pensat. Això dels tresors del Vendrell és d’aquestes coses folklòriques que d’aquí quatre dies només estarà en el record dels afortunats, del seu cercle i poca cosa més. No té més transcendència perquè és una cosa poc transcendental com buscar el millor entre un partit de bàsquet i un de futbol. Cadascú tindrà els seus seguidors. Fet aquest tipus de tria és massa arriscat si realment som conscient del que tenim a les nostres mans. La nostra mentalitat no ha superat les conseqüències  d’alguna d’aquestes cadenes de televisió que estan acostumats a comparar el que faci falta.

Aquest tipus d’iniciatives estan bé en el seu plantejament inicial a l’hora que serveix  per recollir vots. A mesura que es va aplicant,  en molts casos va perdent objectivitat i se situen per viaranys incerts.

Depèn de la gent que faci més campanya acabarà sortint un projecte triomfador però no té perquè ser el millor ni el més adequat dels presentats.

Quan fan reunions d’aquest tipus o processos veus que el percentatge que hi va són molt simbòlic en relació a la gent que hauria d’estar convocada. Aquests pocs, en realitat representen a tota la globalitat, però a vegades les decisions en petit format no són les més encertades. La gent acostuma a anar a votar un cop a l’any o cada dos anys de mitjana i deixa els polítics que decideixin. Són aquests darrers qui han de decidir si això és fa aquí o allà. Ells tenen la responsabilitat. Llavors trobem el proper pas, quan un veí es queixa, llavors se li comenta que algun procés participatiu ha decidit allò quan en realitat això vol dir que quatre veïns en nom de la col·lectivitat han preferit una acció per sobre d’una altra.

El pastís de tot això s’ho acostuma a emportar l’empresa que organitza aquests processos que ja ho té tot controlat i sap com treure llum als números i als resultats en nom de la participació ciutadana i dels quatre gats que hi han pres part.

Aquest tipus d’accions en un poble petit o en un col·lectiu de persones no gaire nombrós pot donar grans resultats, però com és gran és la localitat els seus veïns acostumen a ser més individualistes i la cosa es complica una mica.

Hi ha processos d’aquest tipus que no cal que es compleixi tot el protocol amb la corresponent despesa. Un regidor d’un municipi del Baix Penedès amb un pressupost preocupant per tirar endavant el municipi després que la seva predecessora en el càrrec havia contractat nous treballadors al consistori per guanyar vots en el seu electorat va preguntar als seus veïns que preferien pagar més IBI o fer una festa major senzilla? La gent va saber en primer moment quina era la resposta correcta a aquest dilema. La cosa va quedar prou clara. Aquest també va ser un procés de participació ciutadana bàsic i va servir perquè al final sense pujar l’IBI aconseguissin una festa major digna posant imaginació i apostant per nous valors i propostes que trencava el que estava acostumada la localitat i deixar enrera polítiques barroeres per captar vots.

Recordem l’escadussera participació d’uns plans semblants Coma-ruga i la mala sort que tingut amb l’Edusi i el seu emplaçament al Botafoc, amb les populars oliveres que ves a saber quin és el seu estat actual.

Joan Marcer Soler, 1r màrtir albinyanenc beatificat

Juan Mercer Soler

Nació el 14 de octubre de 1874 en  Albiñana (Tarragona)

Profesó el 15 de septiembre de 1895

Sacerdote el 19 de diciembre de 1903

Fusilado el 25 de julio de 1936 en Sallent

El P. Juan nació el 14 de octubre de 1874 en  Albiñana (Tarragona) y fue bautizado solemnemente al día siguiente en la iglesia parroquial de San Bartolomé de la diócesis de Barcelona. Fue confirmado el 30 de julio de 1879 por el Exc.mo José María de Urquinaona, Obispo de Barcelona.

Sus padres fueron D. Antonio Mercer, labrador, y Dª Antonia Soler, dedicada a las labores de casa y tuvieron familia numerosa. A sus hijos les dieron una educación cristiana tal como se acostumbraba en aquella época.

Ingresó en el Seminario conciliar de Barcelona en 1889 donde cursó el año de preparación y el primero de Humanidades.

Entró en la Congregación en agosto de 1891 en el Seminario claretiano de Barbastro para cursar los tres años de Humanidades que le faltaban. Las calificaciones académicas obtenidas fueron buenas y sobresalientes en conducta y aplicación.

Pasó a Cervera para hacer el noviciado. Tomó el hábito e inició el noviciado el 14 de septiembre de 1894 bajo la dirección del P. Antonio Sánchez del Val y profesó el 15 de septiembre del año siguiente.

A continuación realizó los estudios filosóficos en el mismo centro. El 11 de noviembre de 1895 recibió la primera tonsura de manos del Exc.mo D. Ramón Riu Administrador apostólico de Solsona.

En el  verano de 1898 pasó a Santo Domingo de la Calzada para estudiar  la teología dogmática y la teología moral. Sus cualidades intelectuales eran normales mientras su conducta y aplicación eran sobresalientes. En octubre de 1899 recibió las cuatro órdenes menores de manos del Exc.mo Victoriano Guisasola y Menéndez, Obispo de Osma. También en la Calzada recibió el subdiaconado en julio  y el diaconado en septiembre del 1903 de manos del Exc.mo Gregorio Mª Aguirre, Arzobispo de Burgos y Administrador apostólico de Calahorra. El 19 de diciembre de 1903 fue ordenado sacerdote en Burgos por el Arzobispo de la diócesis antes mencionado.

De acuerdo con su preparación los Superiores lo destinaron a las casas donde la ocupación principal era el ministerio apostólico directo. Así fue enviado a la Selva del Campo, Cervera, Vich, Sabadell, Lérida, Berga y Sallent. Donde más tiempo estuvo fue en la Selva del Campo. Estando en Vich, 1908, escribía a su hermana Dolores: «y dentro de poco, según fundados presentimientos, podrá suceder muy bien que la obediencia me enviara a tierras muy lejanas»[1]. Pero no hubo tal destino a América. En este tiempo tuvo frecuente comunicación epistolar con su hermana Dolores orientándola sobre su posible entrada en Religión. De Vich pasó a Sabadell en 1909 con el cargo de Ministro o ecónomo. En todas las comunidades se dedicó al ministerio de la predicación en sus diversas formas y al confesionario. En Berga desempeñó el cargo de Ministro. A Sallent, su último destino, fue trasladado en los cambios de 1934. Allí le sorprendió el estallido revolucionario.

El P. Mercer era un religioso ejemplar, observante de las santas Constituciones. Obediente a los superiores y siempre dispuesto a cumplir la voluntad de Dios. Era sencillo.

Martirio

El P. Mercer tenía suma confianza en la Providencia que le había librado de muchos peligros tal como escribía el 27 de junio de 1936. Seguía pensando en su protección.

El día 20 de julio por la tarde, junto con el H. Mur abandonó la casa misión de Sallent y se refugiaron en la calle Salmerón, donde permanecieron hasta el día 24 por la tarde. Entonces, para evitar problemas a la familia que  los hospedaba, salieron de la casa donde estaban escondidos para huir de Sallent, pero en la calle fueron reconocidos por los rojos, que con gran alborozo gritaban ¡Curas! ¡Curas! Formóse un grupo numeroso que los insultaba, golpeándolos despiadadamente. Al poco llegó una patrulla de revolucionarios que los llevó detenidos al ayuntamiento, donde encontraron al P. Payás. Poco después llevaron también el H. Binefa. Allí fueron sometidos a interrogatorio. Todos declararon que eran religiosos Misioneros del Corazón de María. Esta declaración les valió la sentencia a muerte, que oyeron con resignación y aceptaron con valor.

Oída la sentencia de muerte el P. Payás se dirigió a los del Comité pidiéndoles que, sobre todo en Sallent, nadie padeciera por causa de ellos, especialmente las familias que los habían tenido alojados.

Aquella misma noche del 25 de julio de 1936 se los llevaron a la explanada del cementerio para fusilarlos. Cuando estaban en fila, el P. Payás dijo:

Quiero bendeciros antes de morir y al levantar el brazo sonó la descarga de los asesinos que le impidió concluir. Los cuatro fueron enterrados en una fosa común del cementerio de Sallent. El enterrador, Sr. Pedro Miralda Torruella,  tuvo la previsión de apuntar en una libreta el orden de colocación y los datos personales de cada uno para que pudieran facilitar la identificación y la precaución de no enterrar a otros en la misma fosa sobre los misioneros.

Dues grans versions de Queen

Enguany he vist dos dels millors espectacles que reviuen Queen a casa nostra. El passat 20 de gener va ser el torn de Symphonic Rapsody of Queen i ahir a la plaça de Toros de Tarragona va tocar a Dios Salve a la Reina. Dos històries diferents, però totalment complementàries. En la primera és molt més espectacle amb més músics i dóna molt més de joc. A part dura unes tres hores i és una mena de recreació grandilocuent de Queen, En canvi en la versió del grup argentí segueixen el que devia ser la línia original del grup amb 4 músics que et fan reviure les imatges que tens del grup original. Tots dos són molt bons dins la seva especialitat, però ahir vaig tornar a veure a Freddy sobre l'escenari de la TAP. Brutal. Molt recomenables totes dues i ja us ho dic són totalment complementàries.

La Suerte de los Logan, una peli normaleta

La suerte de los Logan ens explica la història de tres germans que planejen un atracament amb altres personatges molt curiosos. La cosa no s'anima fins al final, la primera horeta és bastanta avorrida. Dóna la casualitat que l'altre dia per la pluja es va tallar la peli a mitja projecció. Podies escollir o els diners o tornar a veure la peli. Avui hi hem anat i al principi ens han posat Tadeo Jones fins un del públic ha anat a avisar als responsables. Dues coses peculiars en una setmana perquè encara no m'havia passat mai això des de que vaig al cinema al Vendrell

A la recerca del CIT del segle XXI

El CIT del Vendrell del Vendrell no passa pels seus millors moments. De cop i volta ha estat també víctima d’aquesta crisis que de mica en mica ens ha afectat a tots més tard o més aviat. El Cit ha aguantat el cop fort, però al final ha acabat  patint també les seves conseqüències, una mica més tard que la resta de la societat en una junta que fa sis anys que estava al peu de l’entitat.

La cosa estava cantada. Només calia veure la poca participació en la seva junta general arran de la dimissió de la present junta. Hi havia unes 20 persones a la sala amb un volum de socis que supera els 200. L’aspecte no era gaire optimista. El CIT, un cop més s’ha de plantejar la seva raó de ser i s’ha d’actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur  més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d’història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra. La seves pàgines estan farcides de moments gloriosos i altres més dramàtics, però sempre al costat del comerç del Vendrell. Molts dels seus presidents com el Juanjo Espina, Pepi Mercader i com no Magí Mateu els ha tocat litigar amb problemes i situacions d’aquest puntal de l’economia de la vila.

Un dels problemes del CIT és que al Vendrell, a grans trets, respòn a un eslògan prou conegut  “cadascú procura per ell”. Evidentment hi ha moltes excepcions, però aquesta és una tònica general que en els darrers anys s’ha intentat trencar amb iniciatives com la festa major del comerç vendrellenc com ha estat el “shopping night”. Aquest fet bàsic se li ha de sumar la posició dels comerços de la zona del Tancat i de les platges que responen a una altra realitat de la del centre del Vendrell i no sempre ha trobat o se’ls ha sabut donar la resposta adequada.

Una de les virtuts de tot plegat és l’autonomia de les entitats. Evidentment hem refereixo a l’econòmica que és en realitat la base de tot.

CIT com tantes altres entitats del Vendrell i la gran majoria de localitats depèn de les subvencions públiques principalment de l’Ajuntament del Vendrell, del qual rep, a priori, més de 50.000 euros anuals, falta que després els cobri.. El fet que no li abonessin la meitat del 2016 i la totalitat del 2017 ha estat el gra de sorra perquè el patrons del vaixell decidissin buscar una  nova capitania. Les quotes dels socis que són bastant baixes no dóna ni de bon tros per aguantar i tirar endavant l’entitat. Llavors ara estan aquí buscant una nova tropa que vulgui acceptar el repte.

Aquestes ajudes públiques també condiciona en molts casos el posicionament oficial dels comerciants. A vegades, crec jo, que no han estat capaços de trencar les línies marcades a la Casa Gran per no perdre l’ajuda oficial, això els ha lligat de màns i mànigues en algunes reivindicacions que s’haurien d’haver fet en el seu moment, però no s’han fet per no molestar qui t’aportava una part dels pressupost.. Els ha faltat independència i liderar el lobby de comerciants del Vendrell.

El teixit comercial del Vendrell és molt feble per moltes raons. Una de les claus és que molts no els interessa llogar els seus locals a uns preus raonables i prefereixen tenir la botiga tancada abans de cobrar un preu lògic. Alguns es pensen que tenen propietat al carrer Pelai de Barcelona. Si que hi ha comerciants amb vocació de suïcida que s’atreveix a pagar un preu escandalós però al cap de poc temps ha de tancar perquè la realitat és la que hi ha i les ajudes oficials als autònomes i per l’obertura de negocis són només de cara a la galeria  amb grans titulars i poca cosa més.

El CIT hauria de ser clau en cites com la Fira, però tal com la fem cada any va destinada a les coques de Perafita i a les assegurances perquè la gent del poble no s’ho poden permetre. La Fira que fem al Vendrell està dirigida principalment a la gent de fora, perquè la gent del Vendrell no està al nivell que vol simular aquesta fita comercial que amb la concentració dels dos dies de festa local a la festa major del Vendrell ha patit un altre cop considerable.

El CIT, quan es torna a reeditar primer de tot ha de ser independent i defensar els interessos de la majoria dels comerciants i aconseguir reunir el màxim de comerços possibles del Vendrell i lluitar per ampliar altres espais. amb una difusió de la marca local sinó no ho acabarem d’arreglar mai. Ha d’haver gent encarregada de buscar franquícies perquè vinguin i fer de mitjancer per aplanar el camí als que estiguin mínimament interessats en venir. El CIT del segle XX ha mort. Ara toca inventar el del XXI amb una població de quasi 40.000 habitants i amb diferents punts comercials prou comercials que no s’acaben a la Rambla.

El Vendrell segueix en peu

El Vendrell continua en peu, després de la detenció i empressonament del president d'Omnium Cultural i l'ANC, la gent ha sortit al carrer per mostrar la seva protesta per aquest estat policial on estem immersos. Persones a la presó sense una causa gens clar. Caps de turc per atemorir a la gent. Feia anys, per no dir mai, que a la zona del Tancat del Vendrell es van escoltar cacerolades. Això vol dir que la gent ja n'està tipa i tot que molta gent passa de tot plegat, cada dia s'apunta més gent al carro dels indignats. Avui a la plaça Vella del Vendrell també hi havia molta gent en contra de les retallade d'ahir. Potser unes 100 persones que s'han afegit a aquesta concentració silenciosa. Allí hem estat. La cosa continua avui a les 20 amb una encesa d'espelmes i a les 10 cacerolada i no acaba aquí. Entrem en la part més dura d'aquest camí sense retorn que no sé on ens portarà però que no pinta gaire bé tot plegat. Endavant.

La Desbandada, un grup que cuida els seus seguidors

Un gran honor participa en el darrer concert de la Desbandada d'aquesta gira que dóna nom al nou segon cd. Ara pararan màquines per treballar en un nou projecte. Ells han sabut donar suport a la gent més propera començant i acabant el seu concert a Tarragona, doncs ells són del Vendrell. Aquest és un petit detall que els fa grans. Altres prefereixen anar a les grans ciutats i deixar una mica de banda els seus fidels que els han vist néixer i sempre que poden van als concerts. La Desbandada que ha recorregut tota la geografia espanyola té molt clar on està el seu punt més important. Encara que omplin estadis a Valencia o Zamora saben on són els seus origens. Moltes felicitats per la tasca feta i no perdeu mai el nord. Un concert on també varen convidar els amics, aquests que sempre hi són. Molt bé xavals.

Ja han passat les festes majors

Un dels pilars socials de la nostra actualitat és la nostra festa major. Tinguem el pressupost municipal en plena forma o la caixa plena de teranyines és igual, la gràcia és fer una bona festa major per a tots els públics. Després ja ho anirem pagant al llarg de l’any o traurem els diners d’altres projectes que funcionen però que no són tan mediàtics. Aquest és un dels punts claus dels programes electorals dels nostres polítics. Durant aquella setmana que dura la proposta la gran majoria de la gent s’oblida de les penes i preocupacions i surt al carrer a compartir joia i xerinola amb amics, parents i veïns. El més greu que li pot passar a una localitat és que pel fet que sigui no celebri la seva festa major. Aquesta falta pot produir seriosos problemes entre els seus veïns de totes les categories.

La festa major d’un poble per la meitat de la població és vista com una oportunitat per anar de festa, trencar amb la dieta i seguir una mica el ritme que marca el programa d’actes, però altres persones aposten per marxar de vacances i aprofitar els dies de festa per desconnectar de la seva rutina. El fet que el Vendrell hagi posat juntets els dos dies de festa local coincidint amb la seva Festa Major és ideal per optar per aquesta segona opció. Evidentment tots aquests que toquen el dos no surten a les estadístiques, ni a les valoracions, ni falta que fa, però s’agafen la festa en la seva part més personal que també representa una opció. Si tots anéssim a pl. Vella a veure castells segurament no hi cabríem, per això l’oci ja es reparteix intel·ligentment entre la ciutadania. Un signe d’identitat de qualsevol barriada és tenir la seva pròpia festa major. Hi ha municipis amb un bon garbell d’urbanitzacions que es passen els dos mesos d’estiu fent festa grossa de cada nucli habitat.

La montaña entre nosotros, més que previsible

La montaña entre nosotros és la història d'una parella que cau en una zona muntanyosa amb neu i ningú sap que són allà i se les han de pescar per sobreviure i buscar una solució al camí. La història és típica i tòpica i no hi falta un gos. Hi ha paisatges molt bonics i escenes molt tendres. Recomenable, però està dins el més previsible per aquest tipus de peli.

Per Nadal jo crec que ho tenim arreglat

Nous capitols. Després de Puigdemont que no va tirar ni cap aquí ni cap allà, la cosa sembla que torni a començar. La gent enganxada a la tele i a la radio i al twitter. Hi ha expectació que passarà. Fins on arribaran els uns i fins on podran arriba als altres. En el fons som un pati de poble amb quatre gats i darrera tenim tota la furia hispànica que no ens vol deixar perdre. Ja podem començar a canviar noms de carrers en compte d'avinguda espanya doncs avinguda 1 d'octubre i anar fent. A veure les properes setmanes. Jo crec que per Nadal ja ho tenim arreglat. Mentrestant un munt de policies fan turisme per Catalunya.

Una Fira d’esquena a la seva localitat

Porto uns  20 anys omplint articles d’opinió amb més o menys encert i cada any un cop o altre he parlat de la Fira del Vendrell. Per algun motiu o altre aquest tema sempre ha sortit en aquesta secció del diari amb l’única diferència que abans era en paper i ara és digital, però el tema està aquí.

En els darrers anys hem vist com el seu apartat multisectorial s’ha anat reduint, per tant, la Rambla s’ha tingut que anar omplint amb altres propostes per no quedar buida. Ara tota la història de menjar que se celebrava a la plaça de la Sardana es situa a la part superior d’aquest passeig vendrellenc. Fa un parell d’anys que hi hagut aquest canvi.  En aquest nou emplaçament,  pel que he vist, hi ha moments que són molt agobiants en certes hores de la vesprada quan s’hi aplega  un nombre considerable de persones. Si que hi percep clarament el  caliu, però hi ha moments que es massa la gernació navega per aquesta zona.

Aquí no ens enganyem el que atrau són els temes de menjar i beure, com a molts altres indrets de l’univers. Si tu hi poses ceràmica, són poques  les persones  que s’hi donen cita i has de recórrer als clàssics per omplir l’esdeveniment. Però la distribució s’ha de fer amb seny.  Els responsables de la Fira haurien de d’arriscar-se  i ubicar la secció de beguda i menjar en un lloc més ampli perquè tothom tindria més àmbits per moure. Un lloc ideal seria el tram del dr. Robert que ha quedat com una espècie d’illa de vianants encara per acabar d’identificar i sinó directament a la plaça de la Sardana, com tants anys ha estat.

La gent que té previst contractar assegurances, comprar paelles i matalassos, entre d’altres hi anirà igual. Tothom estarà més a gust en el seu territori i no ens cal  que concentrar la gent a la Rambla hagin de posar la part gastronòmica  al final de la Rambla. No cal que dissimulem  el que no és perquè la part no gastronòmica de la Fira cada cop té menys expositors dels tradicionals i cada any hem de treure de la màniga noves propostes per anar omplint estands. Aquest any toca eficiència energètica. Doncs d’una vegada per totes, siguem valents fem una fira d’eficiència energètica o d’oficis tradicionals i no posem una miqueta de tot perquè tothom estigui trobi el seu. Cada dia són menys els comerços vendrellencs que hi participen perquè la despesa és massa alta i el risc de fer les paus amb la inversió, tot i fer bon temps és massa arriscat. Adaptem-nos a les noves realitats i fem una mostra destinada als del Vendrell i busquem propostes més econòmiques que no pas aquestes que està molt per sobre de la realitat  d’un comerç que sembla  no passa ni de bon tros pel seu millor moment. El CIT està sense junta. La situació econòmica no és veu molt alegre per la majoria de comerços del centre. Fem una mostra del Vendrell i per al Vendrell i no pas per a les coques de Perafita que ja deu tenir la seva.

Veig que no volen aprendre la lliçó. La covardia als canvis no porta enlloc i la xapa i pintura que ens volen prendre ja ha caducat fa dies. Es van provant cosetes, però ningú té el valor de fer una proposta global amb cara i ulls que trenqui amb un passat. Sembla un patí d’escola on cada aula  tingui el seu metre quadrat per fer de les seves,  però sense una visió global amb un fil conductor.

El problema en el fons no és si la Fira rutlla o no rutlla perquè segons els organitzadors cada cop anem a més. Suposo que ben aviat ens deuran donar algun reconeixement internacional d’aquestes que es reparteixen entre els amics per tapar mancances quan marca el guió.

Si aquesta Fira la posessin en un lloc allunyat del centre del Vendrell passaria sense pena ni glòria, però dóna la casualitat que en una localitat com el Vendrell amb un problema greu de places de pàrquing durant una quinzena de dies anar a una zona cèntrica en cotxe és tota una gesta. Igual que a la zona escolar perquè les atraccions estan en aquell pàrquing que utilitzen moltes estudiants i esportistes Llavors al final,  acabes aconseguint  l’efecte contrari que la gent toqui el dos a altres pobles perquè aquí al Vendrell en aquestes dues setmanes val més no acostar-se perquè és complicat aparcar i en especial els tres de fira quan l’estacionament del Pèlag està ocupat per la mostra de cotxes. El tema de vehicles  s’hauria de fer en un tram de la N-340 al seu pas pel centre. Deixaríem un espai per estacionar ben ampli com és la zona del Puig.

Avui en dia és molt més atractiu el “shopping night” o la nit del mercat, espero que es torni a fer. La Fira del Vendrell està feta d’esquena a la gent del Vendrell. Cada edició registra  menys visitants perquè és igual com cada any amb algun petit apunt per donar un titular sense més transcendència. Ja som grandets i espero que algun dia el Vendrell tingui una mostra per la gent del Vendrell perquè aquí tenim coques molt més bones que a Perafita. Hem de treballar les fires temàtiques no aquest calaix de sastre on hi posem de tot i on el forani té més pes que la gent  de la vila.

Què passarà?

Havia de ser a les sis, ara a les 7 la declaració de Puigdemont al Parlament de Catalunya. Màxima expectació per aquest esdeveniment històric. Avui som l'objectiu del món. A veure que passa i suposo que a Madrid ja ho tenen tot preparat per contratacar d'una manera dissimulada perquè ja varen fer prou el ridícol el passat dia 1. Puigdemont està a punt de fer història. No crec pas que tiri enrera. Podrà ser un heroi o un màrtir polític, però no crec pas que sigui un traidor. Tothom espera. La gent ho està seguint per tots els mitjans. A veure.

La llamada, un musical peculiar

La llamada és una peli que barreja el mon Cumbaya amb les noves tendències personals. Una peli curiosa, molt recomenable per als amants de la Whitney Houston tot i ser espanyola. L'acció té lloc durant un cap de setmana en un campanent perdut, llavors els 4 personatges que s'hi queden perquè no poden anar d'excursió viuran experiències religioses peculiars. No és una gran peli, però és força original i amb algunes notes d'humor. Ideal per a les persones que vulguin fer-se monja.

Toc toc, una peli per passar una bona estona

Una peli que no sabia com sortiria i al final la veritat és que és molt divertida. Estic parlant de Toc Toc amb el gran Paco Leon entre d'altres. Si persones es presenten davant del psicoleg perquè tenen hora a la mateixa hora i amb una teràpia molt curiosa veuran com els seus tocs van evolucionant. Pensava que seria una cosa i res de res, surts amb un somriure del cinema. Us la recomano.

Moltes gràcies per les vostres felicitacions

Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions en un dia molt especial per a mi. Per terra, mar i aire he rebut diferents tipus de felicitació. Moltes merces per destinar uns segons del vostre dia a dia a pensar en aquesta data. Gràcies a tots i ens veiem i estem en contacte a com sempre ho hem fet i una abraçada ben forta.

Posant fites a la història

Estem vivint dies convulsos que molts esperàvem amb ànsies perquè ha costat molt arribar fins aquí, però ni el més espavilat de la classe pensava que la violència arribes d’aquesta forma a la gent pacífica. Pocs s’imaginaven que en ple segle XXI en un país com és Espanya dins una unió com és Europa les forces antiavalots respondrien d’aquesta manera com ho han fet els dies passat. Això és més propi d’altres latituds i d’altres èpoques però estem davant d’un gran corpus d’imatges i vídeos d’una Catalunya del 2017 que no dóna lloc a dubtar de la seva veracitat.

Europa està allí. Ens vigila. Ens llegeix, però sap que no pot deixar en evidència un dels països que forma aquest unitat amb pretensions econòmiques i la resta vénen després. No pot fer un lleig a Madrid perquè primer és el negoci i després la democràcia, llibertat i el que faci falta. Encara hi ha prioritats en els nostres dies encara que no ho sembli.

Alguns polítics han sortit ha defensar el diàleg, però aquesta estació ja l’hem deixat enrere fa uns quants anys. Hi ha altres eines que a hores d’ara són les que toquen. És com si ara et proposessin comprar un reproductor de vídeo VHS o busquessis una cabina telefònica per trucar amb algú. Cada època té les seves coses, temes i productes i més en aquesta societat que funciona a la velocitat de la llum. Per tant, el diàleg avui és dia és un plantejament que resulta anacrònic.  Precisament una de les dues parts sempre ha estat totalment reticent a aquest acte de seure a la taula i compartir temes amb una persones que aposten per altres postures d’un angle ben diferent al teu. Arribats a aquest punt i davant els oïdes sords del teu interlocutor s’han de buscar armes de destrucció massiva com les urnes, les paperetes, les aturades, les concentracions i manifestacions pacífiques i altres eines que ens han de servir per aconseguir les nostres fites.

Els resultats són el de menys. Aquest cop al Vendrell van anar a votar més de 8.000 persones quan a les darreres municipals van ser més de 13.000 en un cens de més de 25.000, però com passa a molts països moderns igual que en una comunitat de veïns o en una associació cultural o esportiva, al final els qui decideixen són menys de la meitat dels convocats. Aquesta minoria acostuma a portar el pes de l’entitat amb el consentiment dels que no veus mai a cap cita, però ens hem d’acostumar a aquesta política moderna que passa a petita i a gran escala.

Aquestes estadístiques són poc importants. La imatge que va donar El Vendrell, Calafell, Albinyana, Sant Jaume i tants altres és la de localitats on els seus veïns volen decidir quina ha de ser la seva relació amb Espanya. Un ambient, festiu, optimista, alegre, la realització d’un somni de moltes persones que fa anys que lluiten per viure aquesta data.

Un cop més la campanya més important a favor de l’independentisme l’estan fent des de Madrid. Cada dia són més els espanyols que no entenen prou bé el significat totes aquestes imatges que han tingut lloc a Catalunya durant les darreres setmanes segons la versió oficial de la Meseta. Les escoles ens fan lliures perquè ens ensenyen a pensar.  Ningú és capaç de justificar tot el que ha passat a Catalunya en el darrer mes, la filosofia es queda curta davant de tanta atrocitat comesa aquests dies per les forces foranes.

Encara queden nous capítols sorprenents en què no sabem que passarà perquè l’actualitat va a ritme de twitter i no hi ha temps suficient per fer previsions.

Estem fent història, suposo que molts ja en som conscients d’un punt d’inflexió que desconeixem l’abast final i la seva durada, però la gent ha sortit al carrer cansat de retallades, injustícies, crisis global que fa anys que està bullint en silenci fins que ha arribat el punt que ja s’havia escalfat prou per sortir de mare. Anirem seguint de prop els propers esdeveniments per saber on ens portarà aquesta espiral. En el fons, com molt bé varen dir els estudiants ahir a la plaça Vella del Vendrell no estem parlant d’independència sinó de democràcia que és el principi de totes les coses. Després segueix la resta.

Manifest llegit el dia 3 d'octubre durant les dues hores d'aturada del consistori

 Manifest llegit pels representants sindicals a la plaça Vella, el dia 3 d'octubre del 2017. 

La UGT de Catalunya, CCOO, com a membres de la Taula per la democràcia que agrupa al gruix de la societat civil de casa nostra, i , a més, conjuntament amb SPPM-CAT i SPC, com a sindicats amb representació dintre de l’Ajuntament del Vendrell condemnem les agressions produïdes el passat 1 d’octubre arran de la celebració del referèndum i on més de 840 persones van resultar ferides, encara alguna ingressada.

Volem ressaltar la desproporcionalitat i la brutalitat de l’actuació policial. Els cossos i forces de seguretat de l’Estat varen respondre a ordres polítiques d’uns dirigents que es van amagar sota el seu paraigua per posar en relleu la seva incompetència. També volem fer arribar la nostra solidaritat a tots els ferits i a les seves famílies, alhora que volem donar les gràcies a tota la ciutadania, així com als servidors i servidores públics que ahir varen donar una resposta exemplar.

Davant la vulneració flagrant dels drets i llibertats que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya varen patir ahir, la UGT i CCOO de Catalunya, com a part de la Taula per la Democràcia i els sindicats SPPM-CAT i SPC a més representants sindicals de l’Ajuntament  del Vendrell, vàrem considerar oportuna una resposta conjunta de país.

En cap moment la UGT i CCOO de Catalunya els sindicats SPM-CAT i SPC, a més representants sindicals de l’Ajuntament del Vendrell, i s’han adherit a cap vaga general, que és l’ámbit on es dirimeixen els conflictes laborals.

En aquest sentit, apostem pel pacte dins de l’empresa i demanem el màxim respecte per qualsevol decisió individual. Entenem que tenim prou mecanismes al nostra abast perquè així sigui.

Tothom pot traslladar aquesta resposta als centres de treball com consideri oportú i, com a tal, tal té la consideració de mobilització del país. Entenem que la llibertat per pactar internament dins les empreses la forma de rebuig a aquestes actuacions pot prendre qualsevol forma.

Una resposta de país correspon a la totalitat de la població. Entenem que dur-la a terme ens correspon a tothom. Estudiants, comerciants, jubilats i jubilades, autònoms, treballadors públics i privats... tenim mecanisme al nostre abast per poder fer sentir a totes les institucions que no permetrem que es continuïn conculcant drets fonamentals a la ciutadania.

Aquest és un conflicte polític i per aquest motiu subscrivim la mobilització del país. Volem apel·lar al diàleg entre els governs per resoldre el conflicte creat. Els conflictes polítics se solucionen en aquest àmbit i no es poden traslladar responsabilitats on no corresponen. 

Manifest de la Taula per la Democràcia llegit al Vendrell

Manifest llegit pels representants

sindicals del Vendrell el dia 2 d'octubre a les 12 del migdia a la plaça Vella. amb una plaça Vella plena de gom a gom i amb la presència de l'ANC i representants d'estudiants.

La Taula per la Democràcia crida al conjunt de la societat catalana a mobilitzar-se

• Convoquem a la ciutadania de Catalunya demà, dia 2, a les 12 hores, a concentrar-se davant de tots els centres de treball i davant dels ajuntaments. A Barcelona, també es farà concentració a la plaça Universitat.

Les entitats integrants de la Taula per la Democràcia condemnem enèrgicament la violència exercida per part de les forces de seguretat de l’estat per intentar impedir el referèndum de l’1 d’octubre.

Les actuacions policials per desallotjar violentament els milers de persones que s’han aplegat en els col·legis de Catalunya i per requisar el material per a la votació són absolutament inadmissibles i són una violació de drets civils i polítics i de la convivència de la societat catalana.  A hores d’ara ja portem més de 750 persones ferides.

La Taula per la Democràcia expressa la solidaritat i l’afecte a totes les persones ferides i desitja que es recuperin ben aviat, alhora que considerem que  aquests fets mereixen una resposta contundent.

Constatem la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint per part del Govern i els organismes de l’Estat.

Per tot això, fem una crida al conjunt de la ciutadania de Catalunya, en la seva pluralitat i diversitat, a la defensa d’un marc democràtic que tingui per principi el diàleg i no la força, la política i no l’autoritarisme, el respecte i no la intolerància. La unitat és la millor defensa de la democràcia.

Com a resposta a la greu vulneració de drets i llibertats viscuda durant el dia d’avui,

Fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat Espanyol i d’Europa per a què facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya.

Sortim al carrer, donem una resposta pacífica, contundent i democràtica. No tolerarem cap més agressió. Exigim la immediata retirada dels cossos policials.

ATUREM EL PAIS

CATALUNYA, UN SOL POBLE

El Baix Penedès respon

El Baix Penedès és una comarca que també respon a la mobilització per la independència de Catalunya. Avui més de 1.000 persones s'han concentrat al matí i a la tarda pels carrers del Vendrell en contra de l'actuació policial del passat diumenge i de la trepitjada dels nostres drets com a poble. Jo al Vendrell he vist algunes petites manifestacions com la venda de l'aigua al finals del 90, fa un any a favor dels musulmans i fa uns tres anys per la mort de tres persones al Vendrell arran d'un incendi, però mai com ara el Vendrell i la comarca està sortint al carrer per defensar uns drets, una dignitat que fa molts anys que està trepitjada i la gent ha dit que prou. No sé on arribarem, però la gent està unida i això és el principal capital per tirar endavant en aquest camí incert per un fi molt clar per tothom on moltes persones s'han unit per treballar pels mateixos objectius

Els cinemes del Vendrell en la tercera regional i Operación Concha, sostenible

La Operación Concha és una peli friki made in spain amb els elements que pertoquen. És aquell cinema espanyol que vol sorprendre i es queda a mig camí de tot arreu perquè la gent d'aquí també volem una certa qualitat i no xorrades per aquí i per allà. Hem anat evolucionant en els darrers anys i el nivell va pujant. No és tan dolenta com pugui semblar, però no us l'aconsello pas. Als cinemes del Vendrell cada cop hi ha menys renovació de pel·lícules i les que hi ha costen i costen a marxar. Abans hi habia més moviment, però no sé si hem entrat a la tercera regional de l'empresa o és que a tot arreu funciona igual. A veure si la cosa s'activa i es mouen més pelis, encara que estiguin poques setmanes, però ara hem d'anar a Tarragona.

1O, un dia alegre o gris segons la localitat

Ha arribat el gran dia, després de promeses electorals, manifestacions al Vendrell, Tarragona i Barcelona. Després de fitxar el Puigdemont i aparcar el Mas, després de tants somnis, després d'un assaig de referèndum el 9 N del 2014. Després de tantes coses avui ha estat el gran dia. Un diumenge en què més d'uns quants han anat de bon matí al lloc de votar i també alguns que s'hi han passat el cap de setmana perquè les forces d'ocupació no els hi tragués el seu somni de cop. La cosa feia setmanes que s'anava animant amb declaracions i policies i més guardia civils i vaixells de Piolín a Barcelona. Avui al Vendrell ha estat un dia tranquil Abans de les 6 ja estava al peu del canó. Hi havia un centenar de persones esperant. Al cap de poc han vingut els Mossos de bon rotllo i han estat tot el dia allí fent-nos companyia. Al cap de cop un helicopetero de la Guardia Civil ha fet dues passades pel col.legi. Suposo que filmava. D'aquí uns anys es podran recuperar les imatges que seran interessants.

Al matí ha vingut molta gent i s'han format llargues cues perquè el sistema informàtic de cens únic ha fallat. Llavors s'ha trobat la solució del cens manual i anar apuntant en un paper i suposo que després es revisa. No crec que la gent voti dos cops, perquè la majoria de gent és honrada en tot això. Llavors hi havia por sobre si venia la Guardia Civil o no a buscar les urnes. Al final al Vendrell no ha passat res, però no han faltat els rumors al llarg del matí com ha passat a altres contrades. A les sis de la tarda s'ha decidit fer un local únic al local de Benestar Social i tothom ha ant cap allà. Tot tranquil. Ambient festiu. He vist votant gent de totes els partits i colors edats i condicions. Sempre amb molt bon rollo i en plan festiu i guay.
Al Vendrell i comarca no ha passat res. A Santa Oliva els Mossos han fet el paripé, però tot arreglat. Ha estat molt lamentable el que ha passat a molts llocs de Catalunya. Hem tornat a la dictadura i hem vist com això de la democràcia encara és una fal·làcia que encara molt per fer. El resultat és igual, però avui Europa i el món ha descobert com se les gasten a Madrid. Ells són una fàbrica d'independentistes i cada dia en són més.

Ja estem al gran dia: 1 d'octubre del 2017

Ha arribat el gra dia. Després de més de 300 anys esperant, al final el que molts no creiem tindrà lloc encara no sabem com acabarà tot plegat, però tot està a punt Sinó està el pla B i sinó el C. Aquest dia farà història a Catalunya, difícilment les coses tornaran a ser com eren, hi ha molts nivells en el mapa cromàtic. Les darreres setmanes han estat molt intenses i per fi arriba el gran dia i tothom posarà la carn sobre la graella per aconseguir els seus objectius. Els uns a favor. Els altres en contra i la resta fent el seu paper que els hi toca. Les properes setmanes són incertes, encara que aquí moltes vegades acabem tornant a la normalitat per una via o una altra. El que serà segur que aviat farem unes autonòmiques o potser unes generals i tot, depèn com vagi tot plegat.
Demà serà un dia intens. Tenim les xarxes socials i la tele i la ràdio que estarà allí a peu d'urna. Molta sort i que triomfi la democràcia i la sobirania popular com ha de ser, només faltaria. No potser que l'estat estigui governat pels jutges.