dissabte, 30 de juny del 2018
Barça Madrid i el procés
Aquest procés a vegades em recorda a un Barça Madrid, però amb els arbitres comprats i on un ho té tot a favor i l'altre només té la gent que com es va veient és molt important. A més dins el Barça hi ha molts equipets que a vegades van junts, però altres vegades no es junten i és una mica a veure que passarà. Hi ha molta varietat. En canvi el Madrid són molts pocs amb tot a favor i amb una claredat que fa por per aconseguir els seus objectius. En una peli americana guanyaria el Barça, però en una espanyola, pot passar de tot encara. A veure com evoluciona.
Escoles oficials i no oficials
Aquí a la comarca tenim una escola oficial d'idiomes al Vendrell i també altres escoles municipals d'idiomes oo música que no són oficials, pero que són escoles públiques, però no oficials. Això és important. Això de les escoles municipals és com una acadèmia, però amb suport municipal, però el títol que et treuen no és oficial. Llavors has d'anar a EOI i te'l treus. Són estratègies vitals, cadascú que faci el que vulgui, però que ho tingui clar abans de matricular-se. El mateix passa amb la música, aquí al Baix Penedès no hi ha cap escola oficial ni conservartori. El títol que et donin tindrà la mateixa validesa i necessitaràs un lloc oficial per validar. Això és important i clar tenir-ho clar. Cadascú que faci el que vulgui, però a vegades ens volen donar gat per llebre.
dijous, 28 de juny del 2018
Trobada de joventut per quedar bé
Ahir vaig anar a una jornada de joventut d'arreu de Catalunya a
Barcelona per parlar d'una normativa sobre la xarxa d'emancipació juvenil. Ens varen fer les conferències per quedar bé, un tiu que devia ser algú important va estar tres quarts d'hora llegint un power point i després varem tenir una hora i mitja per decidir d'una normativa. Evidentment el tema central se'l varen passar per alt i varen quedar bé en aquesta hora i mitja. Tenim participació ciutadana i altres coses que queden bé, però només a la galeria. Jo crec que realment no els interessa arregla gran cosa i es dediquen a convocar a la gent per quedar bé
dimarts, 26 de juny del 2018
El mundo es suyo, un comèdia divertida per passar l'estona
El mundo es suyo és la típica i tòpica peli de dos andalusos amants de la gresca i la festa i que per aconseguir tot això no tenen més remei que caure amb pactes amb russos, camells i altres elements que els amargaran la vida. Una comèdia divertida, però no té res més. Un parell de gags interessant i un cant a la bona vida i a la relació de compadres i no hi pot faltar la música andalusa per donar alegria a la proposta. Pim pam.
divendres, 22 de juny del 2018
Nerea Bassart uenix la seva força i la seva veu amb el productor Skurly
El productor musical Skurly presentarà
el proper 25 de Juny un tema nou anomenat “Stay With You”, una cançó del gènere
musical Tropical House que compta amb la col·laboració de la cantant Nerea
Bassart. La publicació serà a través del canal Heroboard, a la plataforma web
Youtube.
Skurly és un productor musical nascut
a Barcelona que actualment viu a Palau-Solità i Plegamans. Es centra en la
producció de música Tropical House i derivats, amb un estil únic, refrescant i
original. Va començar amb aquest món a l'edat de 16 anys, quan es va matricular
en un curs de producció de música de Plastic. La seva primera cançó, una
remescla de la cançó " Ruben Young & Classified - Bad
Habits", va obtenir el suport de la
discogràfica Panther’s Groove. Mesos més tard, va publicar un
altre remix, aquesta vegada de la cançó "Selena Gómez, Marshmello-Wolves
", aquesta vegada amb el suport dels canals de Youtube "Just
Chill" i "Jeanbox Boots", que la van pujar al seu canal i entre
els dos té més de 2000 visites.
Nerea Bassart és una cantautora del
Baix Penedès amb un disc al mercat ("Lucid
Dream", Agost 2017) i un nou Ep ("Something in the bone", Febrer
2018). El seu projecte personal té una sonoritat acústica, tot i que alhora ens
remet al rock anglosaxó. Ha estat guanyadora del concurs Palau Ressona (2018),
un esdeveniment dut a terme a Palau-Solità i Plegamans que va servir per a què
els dos artistes es posessin en contacte.
Ara, després de mesos d'esforç,
Skurly i Nerea Bassart presenten conjuntament el tema anomenat "Stay With
You", una cançó que transmet alegria i tranquil·litat, amb un ambient
exquisit i vocals poderoses.
dijous, 21 de juny del 2018
Qué guapa soy, un toston de peli
Qué guapa soy és una peli que parla d'una noia amb uns pocs quilos de més que té dues visions de si mateixa: primer és veu malament i després és veu la més guapa del món. Una peli amb un tema que podria donar molt més de si, però la veritat és que resulta avorrida i li sobra més de mitja hora de peli. No s'ha sabut desenvolupar. No us la recomano pas.
dimecres, 20 de juny del 2018
El vell llop de mar
Fa molts anys que
navega el nostre llop de mar. El pas dels anys l’han obligat a compartir viatge
amb molts i variats mariners. Cada cop que surt de nou intenta renovar els
comandaments, encara que sempre repeteix algun veterà per si en un moment de la
travessia s’ha de fer càrrec de portar les regnes de la nau. Els nous grumets
acostumen a ser novells en aquests viatges i sense gaire experiència per
superar l’onatge de la mar.
Els responsables
de les màquines fa anys que reben promeses sobre el seu futur laboral amb noves
propostes que mai veuran complides i noves tasques encomanades que mai veuran
compensades econòmicament. Durant la llarga travessa per alguns mars alguns
d’aquests veterans tripulants que fa anys que estan cansats de promeses
aprofiten algun port interessant per buscar-se lloc en altres aventures on
puguin veure complerts els seus somnis professionals. Llavors és el moment
perquè quan es produeix una vacant toca canvi sobtat per cobrir la plaça. Per
manca d’especialistes potser el responsable de la caldera anirà a encarregar-se
de la logística del vaixell. Mai s’ha buscat un perfil bo en el nou responsable
simplement que sigui bon nen i no trenqui l’equilibri i l’harmonia de la nau perquè
no trontolli quan el mar es mogui una mica. Potser després d’un temps aquest
nou cap d’alguna cosa que acabarà deixant la seva tasca perquè a part de no
deixar de demostrar a tothom la seva incompetència per les noves tasques
encomanades no podrà aguantar la pressió del vaixell, però això és una cosa que
no té cap importància perquè després de l’un ve el següent i la tripulació
sempre ha estat el menys important per navegar pels mars i oceans. La gràcia de
tot plegat és arribar a port encara que un hagi de demanar ajuda a un vaixell
pirata, però els objectius són claus, les persones secundàries.
El vaixell navega
molt poc a poc. Els vents no són gens favorables. Venim d’una gran destrossa a
la nau provocat per un gran temporal i només hem fet un manteniment bàsic de
l’estructura que s’aguanta a vegades de miracle. No hem fet gaires inversions
perquè el nostre botí fa anys que el vàrem perdre pel camí i mai ningú no l’ha
pogut trobar. Anem fent camí, poc a poc en un camí silenciós i discret sense
deixar-nos veure en cap lloc. Un trajecte ambigu sense arriscar i sempre
vigilant la cosa per si algun dia hi hem de tornar per sorpresa. No podem fugir
perquè no tenim prou subministrament. Ens hem de moure encara que sempre tornem
al mateix lloc perquè el personal no quedi captivat per nous paisatges i nous
mars mai vistos fins el moments. Sempre hem de fer el camí en presumpta calma.
El vell llop de
mar fa molts anys que navega en aquest mar ple d’incertes i viaranys. En alguns
cops s’ha posat al davant del timó. Altres vegades ha escollit algun timoner
amic que ho meni endavant però sempre vigilant que el timó no marxi d’aquesta
ruta al mig de tot arreu que intenta acontentar a babord i a estribord, proa i
popa perquè tothom estigui content i res canviï en el fons.
En un primer moments tots els tripulants eren simples
mariners mal pagats, però el pas del temps ha obligat a reforçar la tripulació
amb nous professionals més formats i preparats per poder estar al dia amb les
noves tecnologies. Evidentment aquests nous membres de la tripulació reben un
salari molt baix que a la mínima busquen noves oportunitats per triomfar a la
vida. Al vell llop de mar se li ha quedat curta la filosofia i els seus
admiradors. Sol fuma en pipa des del seu camarot recordant vells temps. Es
resisteix a deixar el vaixell els nous grumets no són mai de fiar i val més
tenir-los a ratlla fins que el cos aguanti.
Superant barreres, trencant protocols obsolets, reordenant el calendari festiu
Ens hem d’acostumar a viure dins la diversitat
de tot tipus perquè cada dia les fronteres són més febles i la gent gaudeix
d’una millor mobilitat. Abans et compraves un menjador quan et casaves que
havia de durar tota la vida, ara en el millor dels casos apostes per un
mobiliari Ikea que et pot aguantar fins a l’inici d’una nova etapa vital.
No fa gaires anys les persones diumenge al
matí anaven a missa, al vermut, a donar un tomb o s’estaven a casa. Avui en dia
pots anar a la mesquita, a comprar o a la perruqueria a estrenar un nou
pentinat.
De mica en mica ens hem carregat la normalitat
que ens marcava les nostres vides i
tendències. Fa uns 20 anys entre nosaltres hi havia persones que practicaven
l’islam i eren considerades una mica alienes als nostres costums. Avui en dia a
finals de la primera dècada del segle XXI fer dejuni durant el mes sagrat és
una cosa que està dins la total normalitat perquè hi ha moltes persones que ho
practiquen d’una forma normal i natural. Ja no cal donar l’explicació a ningú
perquè qui més qui menys ja sap com funciona el tema i sinó doncs tenim el
google que ens ho explica quasi tot.
De la mateixa manera que la varietat religiosa
es pot veure qualsevol dia si dones un tomb pel Vendrell també hi ha altres
opcions que fins ara estaven mig amagades, però de mica en mica s’han posat de
manifest en la nostra societat derivades de les relacions entre les persones.
Abans hi havia el matrimoni clàssic que era una de les bases socials dins
d’aquesta presumpta normalitat que sempre ha estat una gran farsa. Avui en dia
les combinacions poden ser de molts i diferents tipus i totes haurien d’entrar
dins la normalitat social en el percentatge real que li correspongui.
Aquesta societat que tenim davant nostre
encara no ha arribat a la gran majoria de mitjans de comunicació escrits i per
televisió que encara segueixen en el seu format d’emetre la missa de diumenge
al matí i les processons de Setmana Santa pels canals públics principals. No
posa que estem en un estat laic, doncs igual que posen aquestes manifestacions
religioses també podien posar de tant en tant algun ruptura del dejuni musulmà
o una boda protestant. Aquesta és la societat que tenim, però que encara no hem
assimilat.
Una altra de les coses inalterables que tenim
a casa nostra és que cada localitat ha de tenir dues jornades festives anuals.
En algunes poblacions encara està una mica clar, però altres han de llegir el
calendari amb deteniment per poder encabir les dues. Jo felicito a aquests ajuntaments que han apostat perquè el 1r
dia d’octubre sigui festiu. Doncs realment ha marcat la història recent de la
darrera dècada i encara queda molt per dir. Realment està molt més viscut que
l’onomàstica d’un sant o d’una verge que ves a saber com ha arribat fins a
nosaltres, però ens entossudim a mantenir el que hi ha per no generar un debat.
La gràcia que els veïns i els seus representants escullin els dies festius per
coses que han passat al municipi i això d’una promesa fa 5 segles ja queda
massa lluny i ves a saber com va ser tot plegat.
Ara mateix vivim uns anys a una velocitat de
microones i en un any pot passar moltes més coses que no pas abans amb un
segle, però és el que ens toca assumir i traslladar-ho a la nostra societat.
Els mitjans de comunicació s’han d’actualitzar
han d’incloure altres problemàtica o realitats socials que fins fa poc eren
inexistents i que fan agafant volada en el nostre dia a dia. Aquest és el món
que tenim aquí. Potser cada dia hi ha menys gent que no escoltaran les
declaracions d’un president de Govern, però estaran amatents a veure com viuen
els veïns d’un bloc de pisos ocupats. Potser la missa de 12 del diumenge al
matí va perdent seguidors a favor d’un iftar celebrat en una plaça pública d’un
municipi. Els protocols ens fan molt de mal i ens hem d’actualitzar i copsar
allò que realment ens envolta ara i no pas fa dues dècades.
JBP. Una gran feina en favor dels joves i la comarca
La gent que tinc la sort de compartir taula són gent anònima que comparteixen la seva passió i preocupació pels joves del municipi busquen solucions als seus problemes i estan al seu costat perquè tinguin els drets reconeguts i la força i el camí per tirar endavant. En aquests 4 anys he après moltes coses de moltes persones que per una cosa o altra han passat per aquest servei comarcal. Cadascú hi aporta els seus silencis i les seves paraules, tothom sempre ha estat benvingut perquè tothom compta igual. Això de més o menys important aquí no s'aplica perquè tothom es sincer amb la seva visió i propostes. Moltes gràcies per totes les estones que hem passat junts i aquests moments que hem conviscut parlant de joves, de la comarca i del que faci falta en un context professional. Endavant i no pareu. Aquí només som uns quants.
dimarts, 19 de juny del 2018
Una gran familia dins l'aigua
Fa molts any que nadem els dimarts i dijous sobre les vuit de la tarda. Amb nosaltrs han passat molts bons monitors i socorristes que han format part de la nostra família. Avui tornem a tancar un nou curs i com no pot ser d'una altra manera hem acabat amb un berenar fora les install·lacions. Aquest any no ha estat molt bo perquè gent del grup no ha pogut venir a piscina per problemes mèdics i han coincidit diferents baixes, una llàstima. Esperem que el proper curs estem tots per fer de les nostres. La Ingrid va ser mare de la preciosa Lila i ja no està com a monitora, però tenim la Lucia que és una noia encantadora que en un plis plas s'ha integrat al grup i ens coneix com si fos de sempre. Un plaer estar allí al peu de la piscina amb bon rotllo i moltes històries per explicar. Moltes gràcies a tots per ser com sou.
divendres, 15 de juny del 2018
qualitat o preu?
Avui en dia veiem quines són les apostes
d’alguns establiments de casa nostra. Molts són els que juguen una dura lluita
pels preus, doncs es pensen que baixant preus poden augmentar vendes i poder
treure rendibilitat de la seva proposta arriscada, però segurament hi haurà
algun establiment o cadena amb qui no podran competir, llavors es veuen abocats
a una política sense sortida. Al cap d’un temps, si la cosa no millora, pots
veure un cartell de en venda o en traspàs. Hi ha altres establiments que
aposten directament per la qualitat i intentant demostrar als seus clients que
el preu és el menys important de la seva oferta perquè ells es basen en el
valor del seu producte. Possiblement aquest arriscats comerciants poden tenir
molta més sort en el nostre mercat perquè hi ha un volum de gent de la nostra
societat que no és el més ampli, però si el més fidel que quan va al carrer a
comprar prioritzant la seva qualitat sense cap tipus de dubtes. Jo això ho tinc
molt comprovat en el món de les fleques. Hi ha grans superfícies que amb un
euro et pot comprar tres barres de quart per casa i no són dolentes. Llavors
evidentment el petit comerciant de barri si juga a aquest joc està perdut, el
que ha de fer és treballar la qualitat, la varietat, els nous productes, tenir
una oferta com si fos la millor del món encara que potser és de les més cares.
Aquests establiments compten amb un clients fidels que aniran dia sí i dia
també a comprar el pa a aquestes fleques que ofereixen un ampli ventall de productes
de qualitat i amb gust molt millor que els altres encara que el preu es
dupliqui o tripliqui, però el seu poder no està en la lluita de preus sinó en
la qualitat, ningú pot competir amb ells en aquest terreny. Això també ha
passat en el món del vi, però ara el que es porta tenir una gran producció sinó
que sigui bona. Aquesta lliçó ens ha costat d’aprendre.
dijous, 14 de juny del 2018
Comença preinscripció del Centre de Formació d'Adults del Vendrell
El Centre de Formació d’Adults El Vendrell inicia les preinscripcions pel
curs 2018-2019.
El proper dilluns 18 de juny - i fins el 26 de juny- s’obre el període de matrícula per
cursar els ensenyaments que ofereix el CFA El Vendrell. L’escola d’adults del Vendrell és el
referent públic, pertanyent al Departament Ensenyament, de formació de persones majors de
18 anys a tota la comarca des del 1989. Com tot centre públic ofereix ensenyaments reglats,
amb titulacions oficials i és gratuït.
Al centre es pot cursar informàtica en tres nivells diferents: inicial, bàsic i mitjà;
obtenint una titulació ACTIC (titulació oficial reconeguda per la Generalitat). També s’ofereixen
tres nivells d’anglès, començant des de zero fins a un tercer curs que atorga la titulació A2 en
el marc de referència europeu.
A més, es pot obtindre el Graduat en Educació Secundària (ESO) en un programa que
permet aconseguir el títol en un o dos anys, presencial o a distància; es fan cursos per
preparar les proves d’accés a grau superior; i també es prepara la prova d’accés a la universitat
per a majors de 25/45 anys.
El perfil d’estudiants de l’escola d’adults és molt divers i no és estrany trobar dins d’un
mateix ensenyament persones joves, de mitjana edat o fins i tot persones de la tercera edat.
L’ambient és molt acollidor i la convivència de perfils tan diferents de persones enriqueix els
processos d’aprenentatge.
El Centre de Formació d’Adults es troba a l’Avinguda de les escoles, núm. 19 del
Vendrell (zona escolar). Per més informació podeu entrar al seu lloc web:
http://agora.xtec.cat/afaelvendrell/ o contactar al telèfon 977155674.
dimecres, 13 de juny del 2018
Més solidaritat i menys medalles en els Jocs del Mediterrani
Els Jocs del
Mediterrani ens ha servit al Vendrell per actualitzar una mica alguna de les
nostres instal·lacions esportives. Una de les que fa anys que demana a crits
una reforma perquè la cosa no estava gaire segura. Al final han arribat els
diners i nosaltres en el temps just hem començat les obres i esperem que acabin
abans del jocs, almenys que siguin utilitzables. Si de cas, els darrers detalls
ja ho farem al setembre quan tot torni a la normalitat després de l’estiu.
Als carrers i
places del Vendrell no s’ha vist gaire caliu d’aquests jocs. Ningú en parla. No
es cap trending tòpic de les xarxes i si de cas ho ens ho haurem d’agafar per
la part inferior com les nostres participacions al Festival d’Eurovisió que és
millor a comptar per sota. A més ha de competir amb el Mundial de Rusia, una
rival molt difícil de batre.
Aquests presumptament
passaran indiferents per la majoria de la població. Evidentment hi ha gent molt
motivada que s’han ofert voluntaris i que fa dies que treballen perquè aquesta
cita esportiva estigui a dalt de tot i res no falli. En el camí hi han hagut
massa incerteses i dubtes, inclús s’han posposat un any perquè quan tocava
arribàvem tots massa tard.
En el proper any
tenim previstes eleccions municipals i totes les administracions han posat la
llenya al foc. La que tenien guardada i algun que encara estava per recollir.
Però aquestes coses no se sabran realment fins d’aquí uns anys. Ara toca gaudir
i endavant amb la cita.
No sé pas com ens
veuen des de l’altra punta del món. Potser els semblarà com una mena de jocs
dels estats americans o una competició entre els membres de l’antiga URSS. La
seva repercussió mundial no es tan elevada i està a anys llum d’un Barça Madrid
de futbol. Però ens han deixat això perquè ens entretinguem una mica i ens
sentim importants a la galàxia.
Ens han dit que
tenim subvencions per arreglar i fer realitat aquest espectacle, però mai ningú
no ens dirà a canvi de què. Suposo que de mica en mica sabrem quin és el preu
que haurem de pagar per fer aquests jocs que duraran poc més d’una setmana. Amb
inversió de 72 milions d’euros i 27 milions d’operatiu que arriben als 99
milions.
Ningú ens dirà
mai a canvi de què ens han donat aquests milions. Potser quan anem al metge i
ens donin hora per l’especialista haurem d’esperar un parell de mesos més de l’habitual
perquè no es poden cobrir les baixes dels professionals. Potser alguna escola
haurà d’estar seguint en barracots perquè no hi ha diners per fer una escola
nova. Algunes persones afectades per la llei de la dependència hauran d’esperar
un any més perquè arribin les seves ajudes que els pugui permetre entrar en una
residència d’avis. Tantes altres històries anònimes que seran el preu que
realment haurem de pagar per aquests jocs de vist i no vist i durant uns dies
Tarragona que estarà una mica col·lapsada només amb la polícia present ja augmentarà
considerablment.
A més em fa molta
gràcia aquests jocs perquè estan venint a les nostres costes persones
originàries d’aquests països, en el millor dels casos que arribin a terra el
seu futur no és gens clar. Alguns tenen la mala sort de morir en silenci enmig
d’aquest mar que dóna nom als Jocs. Està bé competir, però s’han de solventar
milers de casos de persones que estan a casa nostra o volen sortir del seu país
i no ho poden fer perquè no hi ha recursos. Ara ens gastem uns quants milions
per muntar uns jocs per ells quan el que necessiten són altres coses que poden
arribar a més persones i que poden ajudar moltes vides i no només que marxin de
nosaltres amb unes quantes medalles per fer un ranquing. Primer som persones i
encara hi ha massa diferència entre el nord i el sud. Hi ha altes prioritats
que cal cobrir primer. Som humans i això no ho podem oblidar mai,
independentment d’on visquem, però ara toca fer el numeret i mirar cap a un
altre costat.
dilluns, 11 de juny del 2018
No us perdeu la darrera del Jurassic World
Avui he anat a veure Jurassic World. el mundo perdido, una gran peli. Feia dies que no anava al cine perquè al Vendrell no feien res que m'agradés i avui he tornat. La peli és un luxe d'efectes especials i d'atenció des de que comença la cinta d'unes dues hores. Aquest cop la lluita no passa tota en els escenaris d'una illa deserta. Hi ha diferents elements que la fan molt aconsellable. Us la recomano, la veritat, acabes somiant amb el Jurassic, però guay.
Recreació històrica a l'Arboç
L'Arboç va recrear aquest diumenge els 210 anys de la batalla entre el sometent del Vendrell, els 200 soldats suïsos i la població local contra l'ocupació francesa dirigida pel General Chabran. Aquest van ser alguns dels actes del cap de setmana a la localitat baixpendesenca. Uns fets que varen passar el mateix 9 i 10 de juny del 1808 i que va suposar un gran nombre de pèrdues humanes pels veïns de la localitat. En aquest cap de setmana no han faltat ni les exposicions ni les conferències sobre aquest episodi històric que va marcar un abans i un després en la història de la localitat i que pot servir d'exemple per altres similars que van tenir lloc a casa nostra. En el nostre calendari tenim festes majors i fires i ara està de moda muntar mercats en format de fira medieval, però és una cosa ja massa explotada i que es fa una mica pesada perquè és sempre el mateix.
Aquest cop l'Arboç ha volgut donar vida i reviure uns episodis salvant les distàncies que facin faltar per recordar el seu passat i donar vida als herois anonims de la localitat que van lluitar per defensar la seva vida i la seva família i les seves cases. Una història que malhauradament s'ha repetit massa cops al llarg de la història. Molt interessant aquesta nova iniciativa de l'Arboç que ha de servir per recordar els nostres episodis sense caure en la part més fàcil. Em pensava que hi hauria hagut més gent, però és una cosa a treballar en altres anys i anar perfilant la proposta. No cal que sigui cada any, però si de tant en tant pot donar molt de si.
Iftar a la plaça Pep Jai. Un pont entre cultures
Més de 200 persones varen participar el passat dissabte dia 9 de juny en el Iftar ( trencar el dejuni) del es de ramadà que va tenir lloc a la plaça Pep Jai del Vendrell. Un acte organitzat per l'Associació Cultural y Esportiva del Vendrell i l'Associació alManar de la vila. Fa anys que aquest acte es porta a terme en diferents espais de la vila, però mai fins ara s'havia fet en un lloc obert com la plaça Pep Jai. Persones de diferents origens i creences van participar en aquest acte conjunt que és un dels punts més importants del calendari musulmà al llarg de l'any. Aquestes iniciatives ajuden a trencar barreres entre dos mons i dues cultures que comparteixen els mateixos espais. La millor manera per fomentar la comunicació social és que tothom conegui el que fa altres persones que viuen en el mateix barri. En un a societat com el Vendrell és cabdal aquestes iniciatives perquè la gent ho pot veure i hi pot prendre part per entendre i per conèixer altres cultures. Potser aquesta és de les més obertes i participatives que han tingut lloc fins ara. Ens hem d'acostumar a què la nostra societat cada dia és més variada i per tant més rica i hem de treure partit aquesta riquesa que tenim al nostre voltant.
No hi va faltar l'oració, la recitació del Corà, la música, la sopa i el te i les pastes. Una gran feina dels organitzadors i de les persones que hi varen prendre part per obrir ponts socials i mantenir la comunicació perquè amb el diàleg és el camí que tots serem més forts i superarem perjudicis, tòpics que a vegades surten al nostre voltant.
dimecres, 6 de juny del 2018
Externalitzem l’alcaldia?
Poc a poc els
consistoris estan acostumats a externalitzar els seus serveis a través de
concursos i licitacions perquè alguna empresa se’n faci càrrec de gestionar un
servei o subministrar materials.
Alguns partits
aposten perquè aquests serveis no marxin mai del consistori i es portin a terme
per treballadors municipals, però altres formacions que es fan anomenar
d’esquerres o de dretes, una presumpta diferència que no té cap rellevància a
l’hora de la veritat. En aquest tema
també es toquen les puntes si és que realment hi ha contrastos. Perquè tal com
està el panorama polític actual al final s’ha vist la base dels grans partits i
les grans oposicions que són massa coincidents en molts aspectes sospitosos.
Hi ha serveis com
poden ser el subministrament d’aigua, la recollida d’escombraries que en casos
de municipis petits, sense recursos es pot arribar a justificar la seva
externalització. Tenim un invent a Catalunya de l’època del Jordi Pujol que va
crear per contrarestar les Diputacions que podria servir per compartir aquests
serveis més importants a nivell
comarcal i més enllà d’aquestes divisions territorials. En aquesta tasca tots
en podrien sortir beneficiats perquè els guanys podrien repercutir directament
entre els administrats i no pas com ara que poden acabar a l’Ibex 35.
Realment als
nostres polítics cada dia els interessa menys el seu poble. La seva finalitat
és anar traspassant serveis perquè alguna empresa forana se’n faci càrrec i com
menys competències reals, molt millor. Ja tenim els plenaris als mitjans de
comunicació perquè la gent estiguin entretinguts. Si de tant en tant aprovem
alguna moció per anar tenint ocupats els titulars dels mitjans de comunicació
molt millor. Si després és realitza o no ja és una cosa que no té la mínima
importància, però ja ha sortit a la llum pública.
Alguns
consistoris controlen que tots aquests serveis es realitzin segons el contracte
entre les dues parts. Llavors pots veure com a vegades quan l’empresa
adjudicatària marxa una mica del camí correcte, rep algun tipus de sanció de
l’altra part i torna a la bona senda, però altres cops això no passa mai.
Aquestes multinacionals en alguns casos poden tenir molt més poder que el
consistori pertinent arribant a un punt que els pot servir de financera per
tirar endavant projectes públics que algun dia haurande retornar a l’empresa concessionària amb interessos,
però això ja serà a la propera legislatura
Avui en dia trobo
una aberració que un municipi com el Vendrell externalitzi el servei de nòmines
de més de 400 treballadors del consistori. El Vendrell ha d’entrar al segle XXI
per la porta que es mereix reorganitzant el servei i buscant un programari que
doni resposta a les noves demandes i no pas com vol fer que es sortir per la
porta falsa i anar a cercar una empresa que se’n carregui. Evidentment en els
primers anys si el cost l’assumeix el consistori és molt més alt que no pas que
ho passi a alguna consultoria especialitzada que pot estar ubicada en qualsevol
lloc. Si al final tot depèn d’empreses foranes la tasca dels regidors de torn
només serà revisar contractes perquè ens haurem quedat sense competències reals
i dependrem d’altres concessionàries que portaran a terme aquestes funcions
segons conveni signat.
Un cop acabi el
contracte és molt difícil tornar a recuperar el servei perquè els consistoris,
aquest en especial, no tenen gaires recursos per recuperar serveis que ja han
tocat el dos de la casa. A més, tota la nova normativa i variacions que vagin
sorgint anirà a càrrec de la nova concessionària. El consistori molt
possiblement segons es redacti només s’encarregarà de passar informació perquè
l’empresa adjudicatària faci la seva feina. Haurem perdut potser per sempre un
altre servei bàsic d’un ajuntament com el de qualsevol empresa, però en un
d’aquestes característiques és molt trist que es faci realitat aquest pas fora
de la casa. Evidentment el paper ho aguanta tot i a la vinya del senyor es
poden fer informes de tots els sentits i més quan predominen els interins sense
plaça fixa. Posats a estalviar i millorar els recursos humans i tècnics potser
que s’externalitzi l’alcaldia i els polítics amb ella. Aquests només haurien de fer el paper d’orgue assessor d’un gerent que
porti la gestió global del municipi dins una empresa dedicada a la gestió
pública. Els actuals polítics amb un parell de reunions l’any per marcar les
grans línies de govern que costarien a la tresoreria municipal un preu molt
inferior a l’actual . Aquests especialistes en gerència global municipal ens
podrien oferir en la seva oferta la implantació d’alguna multinacional a la
zona per donar feina a molts veïns. Si
no complissin els seus pactes, doncs una altra proposta i anar fent fins trobar
el millor per a tothom. Crec que tots en sortiríem beneficiats. Altres ens
podrien seduir amb una universitat tecnològica per donar
vida als nostres joves. Segurament hi guanyaríem més que no pas externaltizin
les nòmines que segurament ja no veurem
més en el consistori a no sé que es produeixin canvis molt radicals lluny de la
normalitat.
diumenge, 3 de juny del 2018
La comarca comparteix un dinar groc per la República
El shopping night torna a recuperar la gentada de les primers edicions
La sisena edició del shopping Night torna a omplir de persones els carrers del centre del Vendrell. Ahir va ser una de les millors edicions de les que portem. Aquest cop feia bon temps i anava dedicat als grups de música de diferents estils més propers i més llunyans. Des de les 8 ja es veiea que la gent anava i venia per la zona comercial del Vendrell amb paquetets o amb algun got a la mà. En el dia de la festa major del comerç del Vendrell molts són els que hi varen participar i varen donar el millor de si per aquesta festa que en la seva única edició anual ho acostuma a petar. Potser , em va semblar que alguns carrers no estaven engalanats com en altres edicions, però hi havia flow als carrers i havia caliu i això és l'interessant. La gent anava buscant les ofertes i també aquestes combinacions genials d'un carnisseria que et ven un entrepà i s'ajunta amb la creperia del costat per anar a fer un beure. Petits detalls que fan que la festa sigui gran.
La gràcia és que està feta pels comerciants del carrer coordinats per sobre des del Cit i aquestes festes anònimes com la dels barris són les més grans perquè surt del poble i la gent se la fe seva, al reves potser de les festes que es fan des de dalt que a vegades no acaben de cuallar com la fira i una mica la festa major que hi ha per triar i remenar. Una de les situacions més peculiars a la plaça nova amb tres o quatre o cinc barres per anar a buscar beure incloent els administradors de la festa major que van passar una nova etapa posant una barra per al festa major. En un cartell posava que els gots de plàstic que havies de comprar per consumir no es podien retornar. Potser és un engorro i el que tu vulguis però jo crec que els gots s'haurien de poder retornar perquè moltes cases ja estan plenes de gots de tots formats i colors i està bé que es retornessin encara que sigui fins una hora. Al principi del concert de fi de festa de la pl. Nova hi havia massa cadires de bars als laterals però hi havia prou lloc i poc a poc aquestes taules i cadires van anar marxant de la plaça Nova per deisxar espai als marxosos de la plaça. Felicitats a tothom que ho ha fet possible. Hi ha carrers com la Rambla que estava bastant pobre, un punt que hauria de ser l'epicentre i no ho és gaires vegades a part de les sardanes d'estiu. La resta de carrers molt bé i a tope. Els qui van fer l'agost varen ser bars i similars i sabateries que també van vendre molt de material, però crec que per a molts els hi va anar més o menys bé. Duen que s'hauria de fer més cops l'any. Tot és estudiar-ho. Endavant i moltes molt bona feina a tots els implicats.
divendres, 1 de juny del 2018
Rajoy versus Sanchez
A la quarta va la vençuda. Aquest cop quan ningú s'ho esperava, però la cosa s'ha animat al darrer moment ha prosperat un moció de censura. Ja no tenim el gran Rajoy ara haurem perdut uns anys i guanyat un estil amb el nou president. La cosa està molt complicada perquè la gent cada dia va optant per postures més radicals perquè ens ho han ensenyat en els darrers anys per la falta de diàleg. Quedar bé amb tothom no potser, però almenys s'ha de parlar i fer algo. També està l'esport de fer reunions que no serveixen per res. Jo no estic gaire optimista amb el nou govern, però a veure que passa tot plegat. No crec que cap partit l'acompanyi en el govern i encara que sigui president no té la majoria i per tant haurà de pacar i a veure aquí com va la cosa perquè el complicat no és arribar sinó mantenir-se. A veure com peta i esperem que millori sinó anem tots malament. Ara té uns dies per pensar per on anirà. Todo se andarà, però el proper any ja veurem com tindrem eleccions a part de les municipals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)