dimecres, 20 de juny de 2018

El vell llop de mar





Fa molts anys que navega el nostre llop de mar. El pas dels anys l’han obligat a compartir viatge amb molts i variats mariners. Cada cop que surt de nou intenta renovar els comandaments, encara que sempre repeteix algun veterà per si en un moment de la travessia s’ha de fer càrrec de portar les regnes de la nau. Els nous grumets acostumen a ser novells en aquests viatges i sense gaire experiència per superar l’onatge de la mar.
Els responsables de les màquines fa anys que reben promeses sobre el seu futur laboral amb noves propostes que mai veuran complides i noves tasques encomanades que mai veuran compensades econòmicament. Durant la llarga travessa per alguns mars alguns d’aquests veterans tripulants que fa anys que estan cansats de promeses aprofiten algun port interessant per buscar-se lloc en altres aventures on puguin veure complerts els seus somnis professionals. Llavors és el moment perquè quan es produeix una vacant toca canvi sobtat per cobrir la plaça. Per manca d’especialistes potser el responsable de la caldera anirà a encarregar-se de la logística del vaixell. Mai s’ha buscat un perfil bo en el nou responsable simplement que sigui bon nen i no trenqui l’equilibri i l’harmonia de la nau perquè no trontolli quan el mar es mogui una mica. Potser després d’un temps aquest nou cap d’alguna cosa que acabarà deixant la seva tasca perquè a part de no deixar de demostrar a tothom la seva incompetència per les noves tasques encomanades no podrà aguantar la pressió del vaixell, però això és una cosa que no té cap importància perquè després de l’un ve el següent i la tripulació sempre ha estat el menys important per navegar pels mars i oceans. La gràcia de tot plegat és arribar a port encara que un hagi de demanar ajuda a un vaixell pirata, però els objectius són claus, les persones secundàries.
El vaixell navega molt poc a poc. Els vents no són gens favorables. Venim d’una gran destrossa a la nau provocat per un gran temporal i només hem fet un manteniment bàsic de l’estructura que s’aguanta a vegades de miracle. No hem fet gaires inversions perquè el nostre botí fa anys que el vàrem perdre pel camí i mai ningú no l’ha pogut trobar. Anem fent camí, poc a poc en un camí silenciós i discret sense deixar-nos veure en cap lloc. Un trajecte ambigu sense arriscar i sempre vigilant la cosa per si algun dia hi hem de tornar per sorpresa. No podem fugir perquè no tenim prou subministrament. Ens hem de moure encara que sempre tornem al mateix lloc perquè el personal no quedi captivat per nous paisatges i nous mars mai vistos fins el moments. Sempre hem de fer el camí en presumpta calma.
El vell llop de mar fa molts anys que navega en aquest mar ple d’incertes i viaranys. En alguns cops s’ha posat al davant del timó. Altres vegades ha escollit algun timoner amic que ho meni endavant però sempre vigilant que el timó no marxi d’aquesta ruta al mig de tot arreu que intenta acontentar a babord i a estribord, proa i popa perquè tothom estigui content i res canviï en el fons.
En un primer  moments tots els tripulants eren simples mariners mal pagats, però el pas del temps ha obligat a reforçar la tripulació amb nous professionals més formats i preparats per poder estar al dia amb les noves tecnologies. Evidentment aquests nous membres de la tripulació reben un salari molt baix que a la mínima busquen noves oportunitats per triomfar a la vida. Al vell llop de mar se li ha quedat curta la filosofia i els seus admiradors. Sol fuma en pipa des del seu camarot recordant vells temps. Es resisteix a deixar el vaixell els nous grumets no són mai de fiar i val més tenir-los a ratlla fins que el cos aguanti.