Des de fa uns
anys els pilars públics d’aquesta societat de mica en mica es va erosionant per
una manca d’inversió, per una deixadesa global, per la pressió d’unes empreses
que estan esperant el seu torn i per un interès amagat per part dels grans
capitals d’aquest país per ocupar el seu lloc.
Mestres i ara
metges a casa nostra han iniciat concentracions, actes de protesta i vagues per
reclamar allò que els correspon per conveni, per precedents i que de mica en
mica amb excuses de mal pagador els hi han anat traient de les mans d’una forma
legal i educada. Han anat veient com les condicions laborals i els salaris han
anat empitjorant en els darrers anys d’una forma considerable. Abans eren uns
sectors apreciats i on el diner públic arribava sense embuts de mica en mica la
canonada s’ha fet més petita i estreta i cada cop arriben menys recursos i més
malament. Això ha provocat que la paciència si encara no estava malmesa
s’acabés d’esgotar cansats de promeses buides. Tot aquest procés ha estat lent,
però contínuo i sense treva fins arribar a una situació actual insostenible.
Aquest tema
afecta a tot en general, però on potser es nota més és en seguretat, sanitat i
ensenyament. La plantilla actual no arriba als 17.000 efectius en totes les
seves escales per un territori com Catalunya queda molt curta i tot i tenir en
alguns municipis policies locals encara tenen molt territori per cobrir i
moltes tasques assignades que a vegades queden sobre el paper per manca
d’efectius. Llavors per evitar aquesta mancança pel que fa al nostre toca posar
alarmes en els nostres domicilis i treballar el tema de l’assegurança de la
llar i també del vehicle per si algun dia ens passa alguna cosa. Els grans
beneficiaris d’aquesta mancança és el capital privat.
Un altre element
prou important és la sanitat. Aquí és clau tal com és pot veure amb l’aparició
de mútues i centres sanitaris privats cada dia amb més serveis. Això que
tinguis visita per l’especialista al cap de mig any és una cosa que no va
enlloc. Si vols servir els sistemes alternatius sempre tens urgències amb el
risc que a la mínima se satura i més en les nostres comarques que volem que
vinguin turistes durant tot l’any però poca cosa fem per si aquests visitants
tenen algun ensurt sanitari i han d’acabar a algun box de la nostra xarxa
sanitària. Els turistes que volem només ens aporten beneficis en hostaleria,
restauració i comerç, però ningú pensa que a vegades acaben allargant les
llargues llistes perquè t’atenguin a urgències.
Un altre dels
punts importants que de mica en mica estem desasistint és l’ensenyament. De
mica en mica aquí i allà i ara que sembla que hagi passat la crisis o
simplement ens hi hem acostumat hi ha molta gent que escull un centre privat
per als seus fills perquè en el públic si que fan molt bé la seva tasca, però
no tenen recursos per treballar amb un seguit de circumstàncies que potser fins
els darrers temps no s’han agreujat. Una retallada en els diners i l’arribada
d’alumnes que no coneixen la llengua dificulta el seu funcionament normal.
Sempre ha passat això, però les dades actuals són més difícils de sortejar. No
oblidem també altres problemes socials derivats d’una societat poc cohesionada
també deriven en aquest element bàsic.
Al final,
dedueixes fàcilment que tota aquesta situació de precarització de la sanitat
pública és la millor promoció que es pot fer de la sanitat privada. Molts cops
en el mateix centre sanitari pots descobrir les dues vies: per un costat tens
els sis mesos per un especialista i per altra un parellet de setmanes perquè et
visiti el mateix metge que amplia els seus ingressos amb aquestes consultes
paral·leles a la pública.
Estem anant cap a
una societat lliberal on l’estat cada dia té menys paper i menys poder perquè
les seves arques estan buides i han de dependre del capital privat que és el
qui marca les constants i les realitats de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada