Quan toca votar
municipals, la gent vota moltes altres opcions perquè sap que estan votant al
seu consistori que són el que tenen més proper i poca cosa transcendirà fora
dels seu terme municipal. En aquestes eleccions locals un pot ser més
independentista, més de dretes, més hippis i no passa res. Passa un mes tornem
a estar convocats a les urnes i la gent pensa amb el que pot venir, llavors
vota el PSC que és una punt de trobada de tot i de res, un tres en un de la
política espanyola i de casa nostra. Aquí saps que estaràs al mig d’un rotonda,
un dia mou un pas a la dreta, un dia a l’esquerra, un altre sembla que fins i
tot sembla autonomista, però en realitat ell no és mou. Aquest és la fórmula
que sense que arregli ni de bon tros els problemes que tenim a casa nostra,
saps que no anirem molt pitjor, una mica potser si, però alguna cosa salvarem
al final del camí. El PSC ha estat el centre de formació de molts polítics que
després van anar a petar a altres móns com l’ independentisme perquè es van
quedar aturats i només podien evolucionar i sortien de la formació.
Votar Psc és
com comprar un cotxe que no és ni gran ni petit, ni té climatitzador, però si
aire condicionat. Un vehicle que va amb gasoil perquè ha de tenir content a
tots els seus passatgers i a vegades això no es gens fàcil. Dins t’hi pots
trobar de tot en estat pur o reciclat provinents d’altres formacions. Al
Vendrell, després de la desaparició dels hereus legals del pujolisme ha acollit
molts dels seus cadells il·lustres en un programa electoral farcit d’optimisme
i felicitat on tothom s’hi troba a gust encara que fa quatre dies estaven en
formacions totalment oposades. Ja ningú recorda el 1 d’octubre i la vida és
bella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada