La flama encara està viva

 Avui ens hem reunit un centenar de persones per recordar el 1r d'octubre del 2017 en un acte organitzat per Omnium i ANC . Qui ho has vist i qui ho veu.  Fa pocs anys aquest moviment omplia la plaça Vella. Avui queda només una servei de resistència activa que manté la flama encesa. Però la veritat que hi ha molta gent que encara ho manté, però està desenganyada dels polítics i ara mateix està orfe. Aquesta gent hi és. Només falta engegar màquines amb algú que tiri. Ara quasi tothom està a  boxes.  Només cal esperar una mica o potser tots acabarem diluïts en aquest mona políticament correcte que no deixa content a ningú. Seguim endavant.

Moltes gràcies per les vostres felicitacions.

A la vida, hi ha coses que són xorrades com el sant o l'aniversari, però per mi aquests dies em serveixen per carregar les piles per tirar endavant pel camí de la vida. Gràcies a tothom que d'una manera o altra m'ha fet arribar les seves felicitacions. Ha estat molt bonic. A més ha fet un dia molt bonic i cau en diumenge. No és pot demanar gaire més. La vida seguim amb un sant menys i aviat l'anviersari per seguir aquest camí per la vida després que l'any 2021 gràcies al Covid quasi em retiro per sempre. Però la vida, en general, s'ha portat molt bé. Quan es tanca una porta s'obren dues finestres i seguim endavant amb seny i optimisme ecològic no d'aquest ensucrat que no serveix per a res. Apa salut i endavant.

Comença l'espectacle a Sant Vicenç

 

Des d'ara fins el 5 de març no podran circular trens entre Sant Vicenç I Tarragona. S'han contractat 63 usos per fer el transport. Uns aniran directe de Sant Vicenç a Tarragona i viceversa i altres entre Tarragona i Sant Vicenç. Aquí pot passar de tot. Qui es trobi amb tot aquest muntatge que posi una hora més per fer el trajecte en situacions normals. Però tal com va tot que està tot subcontractat i cadascú va al seu rotllo. Podrem fer les 1001 dies en renfe. Vinga endavant. L'aventura està servida. No és gaire cara. No cal anar a l'espai aneu de Tarragona a Tortosa i comença l'espectacle. De moment l'Estació de Sant Vicenç que ja queda curta cada dia ara ja estarà super reduida. Hauran d'aparcar fins i tot davant el Tabaris  de Coma-ruga i  mentrestant podran veure els mosaics de l'artista del Valle de los Caidos. Vinga endavant. El Vendrell sortirà a les notícies i no serà per les seves excel·lències o potser si. Ja ho sabeu. 

L’aigua potable, tot un luxe

 

 

Las majoria dels municipi d’aquest estimat Penedès amb delegat de Govern de la Vegueria, una de les persones amb menys competències sobre la terra dels polítics que tomben per les nostres contrades ha deixat el servei de subministrament d’aigua potable en mans de les grans empreses multinacionals com també la gestió de les escombraries i la neteja dels carrers entre d’altres. Un dels municipis més espavilats de la contrada és Calafell que ha creat una empresa municipal B com abans els discs de vinil que s’encarrega de tots aquests serveis. La cosa es queda a casa, però la resta ho ha cedit a aquests monstres comercials que fan de les nostres necessitats bàsiques el seu negoci. A més a vegades els fa de banc creditor al consistori i aquest dissimula els seus forats econòmics amb la ciutadania.

Doncs res fa un parell d’anys en el meu cas per exemple, pujava l’aigua entre 20 i 30 euros cada tres. Un cost econòmic raonable pels temps que corrien al costat d’altres subministres com el gas i la llum. Doncs res que amb el pas del temps i en poc temps resulta que el cost de l’aigua s’ha duplicat fins els 50 o 60 euros i per altra banda, el cost de la llum, a hores d’ara, doncs es manté com fa un temps després d’una forta pujada que va servir perquè el Govern central hi poses mà i racionalitzes les tarifes.

Ara algunes empreses de l’aigua s’han inventat amb el consentiment dels polítics que han de pagar de la política de “Panem et circenses” una quota fixa del servei que pot ser el doble del que pagues pel consum de l’aigua. Llavors amb aquest sistema no afavoreixes en cap moment el consum de l’aigua i dones peu a què la gent no faci estalvi d’aquest bé escàs. Potser que ens ho fem mirà tots plegats i cadascú que pagui pel que consumeixi i ens deixem estar d’aquests ítems fixos com la quota de clavegueram que també és per augmentar els beneficis d’aquestes grans empreses que en molts casos tenen els consistoris lligats de peus i mans.  Si veieu un cost elevat en el vostre rebut d’aigua no cal que aneu a queixar-se a les oficines, és un tema polític, no administratiu.

El paradís, el Vendrell i un bosc verd

 

Són una de les poques persones que va seguir el ple de l'estat de Kenetlandia. Aquest ple segons el Reglament intern s'hauria de fer cada any, però als optimistes el fan quan els interessa. Ara han escollit la nova executiva que és la mateixa que hi havia amb les cares de sempre. Doncs res, ara tocava perquè ja fan dies que van inaugurant coses i prometent més nyapos com el Tabaris. Ara tenim una Rambla en un torrent, quan plogui una mica més. Ho tenim tot avall i aquí no passarà res. Però clar és una subvenció i si cal posar camins dins el mar es posen mentre s'inaugurin es presentin projectes i garanteixin quatre o cinc rodes premsa d'autoglòria. 

Doncs res:Ahir vaig veure quatre versions, la optimista pura i dura amb miracles i grans fites. Això pujant impostos i demanant crèdits perquè no es pot aguantar tot això, hipotencant les properes legislatures. Una tàctica pròpia dels socilistos a casa nostra. Doncs res. Després tenim el PP que va dir els hi donem suport i  els de l'oposició només es queixen, però va sr una mica neutral com el seu paper real de crossa assimilada al Psoe. ERC, Navarrete i Mar, van donar números i van desmuntar tot el fum dels kentians i és el que pensa la majoria de la gent. Només cal seguir les xarxes socials i parar l'orella al mercat. Tothom ho diu menys a la Baixada de Sant Miquel. Després els Comuns que estan alli al mig i encara tenen l'esperit happy flowers i amb un crítica molt tova.

Ara mateix quan la llicència de la benzinera del mercat tanqui perquè li caduca la llicència, farem una plaça. Una plaça petita petita perquè no dóna gaire de si, però ja li posaran el nom d'algun del seu club i anar fent. Són així d'inclusius. No van parlar del mercat municipal que està a tres parades de tenir la meitat del mercat tancat. Una situació llàstimosa i molt pobre. Ja és trist el que hi ha ara, doncs el que ve potser pitjor. Aquí s'ha de fer alguna cosa o al final serà un monument a l'optimisme al mig del Vendrell. Volen afavorir el comerç local i cada dia tenim més superfícies comercials al Vendrell és com beure vodka per combatre l'alcoholisme. 

Ja van fer pocs anuncis d'aquest ple i a més a aquella hora hi havia un acte paral·lel a la Lira. Res que ja veuen que alguna cosa no funciona i l'oposició comença a sortir d'aquest endormiscament de mica en mica. A veure si es posen les piles sinó tenim optimisme fins que l'Ave tingui parada al Vendrell. Apa salut i república.. 

El gran valor del Diari del Baix Penedès

 

 

 

Un dels actes que he viscut darrerament  amb més emoció personal va tenir lloc el passat 18 de setembre en l’incomparable marc del Museu Déu del Vendrell.

Després de la desaparició per sorpresa del Diari del Baix Penedès en un llunyà desembre del 2012, alguns dels que el van fer possible vàrem tornar a coincidir per presentar la nova versió digitalitzada d’aquest diari a través de la Xarxa d’Arxius de Catalunya. El que és el mateix que poder consultar un bocí de la nostra història a través de la pantalla des de qualsevol lloc del món.

Vaig entrar al Diari d’aquella manera que un no s’espera. El seu editor el Sr. Huguet va anar a la Biblioteca Popular del Vendrell, a la Rambla, a buscar alguna persona que pogués afegir un toc d’història a la publicació. En aquell moment la Montserrat Mercader era la màxima responsable d’aquesta institució clau. Aquesta li va aconsellar, per sort, que parlés amb mi. En aquells moments passava moltes tardes entre les quatre parets d’aquest edifici de formes clàssiques.

Doncs res, al març del 1995 sortia la meva primera secció de pàgina sencera sota el títol “Notícies dels Nostres Avantpassats” que s’encarregava de reviure la història de la comarca a través de la seva premsa escrita. Una rara avis.

Aquesta va ser la porta que em va obrir el Diari per fer cròniques de teatre, festes majors i tot el que es deixa comentar. La darrera secció on vaig entrar va ser opinió, en la qual m’he mantingut fins l’actualitat en diferents mitjans de comunicació local, comarcal i provincial. En aquells moments calia esperar el divendres a veure el resultat final en paper. Avui en dia, tot és virtual i toca navegar per dimensions desconegudes.

El Diari durant els seus 22 anys es va convertir en un autèntic club social. Un lloc de debat, d’anàlisis de l’actualitat amb moltes persones que passaven per les seves oficines a deixar el seu article, fotografia o aportar aquesta informació confidencial que donava joc a la celebrada secció del Tothosap amb els seus esperats premis anuals.

Un dels punts àlgids del Diari era el seu dinar anual on posàvem cara a les persones. En aquells moments no existien les xarxes socials i tot anava a través del paper, ràdio o televisió. En aquell punt de trobada sorgien noves coneixences, amistats i bones relacions entre els qui aportàvem un granet de sorra a aquesta portaveu comarcal.

En aquella oficina a vegades caòtica, a vegades plena de fum, a vegades plena de gent, a vegades tancada i algun cop normalitzada perquè els professionals  estaven destinats a alguna roda de premsa. Allí  es vivia el pols de la comarca. Avui en dia falta aquesta cohesió comarcal i moltes vegades també de caire local on cada barri vol viure la seva història aliena a la dels seu voltant.

Per mi, es va convertir en la millor universitat de la vida de moltes persones que deixaven anar volar les seves passions i frustracions a través del paper. Nosaltres érem uns altruistes que ens agradava deixar constància del nostre entorn per al futur. Ho podíem fer bé o malament, però nosaltres posàvem el nom perquè donàvem la cara a la gent i tothom podria saber on es podria trobar.  Sense donar-nos compte vam fer màgia com tants altres ho han fet al llarg de la història i els altres que els tocarà seguint complint amb aquesta tasca de fer una crònica real del que ens envolta. Un plaer tot plegat i gràcies a tothom per fer-ho possible.

 

 

 

 

CUMPRASIA, BIAIX POÈTIC, 4a EDICIÓ, OCTUBRE 2024

 

 

 Aquest octubre torna la quarta edició de CUMPRASIA, BIAXI POÈTIC, el Festival de Poesia de La Cumprativa de Llorenç del Penedès.

El festival, que s’ha consolidat després de tres edicions, es va iniciar el 2021, fruit de la voluntat de donar un lloc propi a la poesia en un poble tan actiu culturalment com és Llorenç del Penedès. Al llarg de les darreres edicions a comptat amb importants noms propis, d’entre els quals poden citar-se Dolors Miquel, Jordi Llavina, Jordi Valls, Anna Gual, Nati Soler, etc. Amb tot, no podem oblidar que CUMPRASIA va més enllà del gaudir de la veu dels propis poetes recitant el seus versos,també s’hi encabeixen representacions teatrals i concerts de caire poètic, exposicions de pintura,cursos...

Així doncs, i bevent del coneixement vessat de les anteriors edicions, enguany el festival comissionat pel poeta llorencenc Carlus Figueras, bé carregat d’actes que s’aniran succeint del 6 al 26 d’octubre.

Per començar, el diumenge 6 d’octubre, al migdia, s’inaugura l’exposició Cubista «Caires Circulars» de l’artista resident al Vendrell, Joan Descals on, en un acte de retroalimentació, la poeta Nati Soler interpreta pintures del pintor, mentre aquest darrer fa un exercici similar amb poemes del’escriptora.

La setmana següent l’ateneu de Llorenç rep el divendres 11 d’octubre, a les 8 del vespre, la Isabel del Pilar Valero, qui ens impregnarà d’uns poemes íntims que no deixaran indiferent a ningú.

Posteriorment, el dissabte 12 d’octubre i també a la mateixa hora, qui ens delectarà amb la música de cambra i l’encant de la paraula seran l’Anna Molina i Les 3 claus musicals amb l’espectacle «A tres versos».

Tot seguit, el divendres 18 d’octubre, també a la mateixa hora, en Jaume C. Pons Alorda ens durà pels camins del seu imaginari en un recital que es perfila sorprenent i, el 19 d’octubre, a les 8 de la tarda, l’Arnau Tordera, cantant d’Obeses, es transformarà en El Joglar, qui reinterpretarà els versos d’en Jacint Verdaguer.

I l’últim cap de setmana s’acaba el festival amb un plat fort. És tracta de l’espectacle «La poesia i la terra, un maridatge de la poesia amb el vi, la música, l’art i l’entorn» on en Carlus Figueras, acompanyat per la música d’en Gerard Romero ens durà pels camins de la veu i de la nostra terra tan estimada del Penedès.

Així doncs, no dubteu: si aquest octubre voleu gaudir de la poesia, heu d’anar a l’ateneu La Cumprativa de Llorenç del Penedès

Lokal Bike, estructura d'Estat

 Un cop més el Lokal Bike del carrer Josep Maria de Sagarra acull en el seu marc acollidor. Aquest cop era el grup penedesenc Noctambuls que ens oferia un directe contundent. Aquests espais alternatius aporten al Vendrell unes propostes que no es troben en el llocs subvencionats i públics. Aquí ja sabem que no trobarem ni a la Vicco, ni al Miki Nuñez, ni a algun grup trompetero d'aquests que es van difonent pels mitjans de comunicació oficials. Aquí tenim música alternativa molt ben feta amb gust i amor. Ara que la festa major del Vendrell ja quasi no aporta rock en la seva programació ens queden aquests reductes plens de vida on la gent hi va a passar una gran nit. És el que ens queda. Potser no seran mai rebuts per algú del món de Kenetlandia amb la seva foto oficial, però és un món amb una clientela fixa que sempre fitxa. Ho fa per gust, no per quedar bé ni pel que diran. El concert d'ahir, memorable un cop més amb el gran Pep Fillat a les veus. Tot un luxe, un cop més. Gràcies per tant i també a la Sònia que va celebrar els seus primers 50 anys de vida en aquest marc incomparable. Més no es pot demanar. Què segueixi la festa. Nosaltres ho tenim clar. La resta no ho sé ni m'interessa. 

Algú ho havia de dir

 

 

 

 

 

Estem en una societat on cada dia es dona més importància als psicòlegs i derivats per una banda i també a les diferents forces de seguretat públiques i privades que tenim a les mans. La cosa fins ara s’ha controlat aparentment en certa manera, però a mesura que passa el temps la dimensió d’aquest problema ultrapassa les possibilitats reals de contenció social que tenim actualment a la nostra disposició.

El que fa quatre dies era l’oficina de Turisme de Coma-ruga en un municipi on aquest tret  era una de les seves estrelles s’ha convertit en una presumpta base de la policia local del Vendrell, alguna cosa no funciona bé. Cada dia hi ha més persones que teòricament cobren per garantir la nostra seguretat.

Aquesta societat en la què vivim cada dia és més excloent perquè el dia a dia no pot assimilar les diferents corrents que van entrant en els seus marcs vitals. Si tu tens una tina de vi i hi poses una mica d’aigua no es nota, però si n’hi poses més de la meitat, la cosa va en maldades. Els nostres polítics que van de salvadors de l’univers deixen entrar a tothom en aquest tros del planeta, però després a la seva majoria els deixa abandonats de la mà de deu i estan un parell o tres de mesos sense poder rebre l’atenció dels serveis socials. Aquestes persones han de cobrir les seves necessitats bàsiques cada dia perquè de moment no es poden quedar parades en el temps fins a la propera partida. Això genera un ambient que avui en dia està lluny de poder anar dissimulant amb les ajudes puntuals per anar cobrint l’expedient. Això per una banda.

Per altra banda, encara que no tinguem dades concretes sobre aquest tema a un nombre considerable de persones que els toca viure o treballar sota una pressió excessiva acaben amb una malaltia greu o de be baixa per altres per altres patologies provocades possiblement per aquesta situació estressant. Avui en dia, la nostra competitivitat ens porta a prémer massa vegades l’accelerador a fons. Aquesta circumstància deixa a alguns dels seus practicants fora de joc a les primeres de canvi.

En el meu entorn professional en els darrers mesos han aparegut un nombre considerable de casos d’aquesta malaltia que ningú anomena i què a vegades té un final poc optimista encara que la ciència avança i les estadístiques milloren.  Entre la saturació de la seguretat social i aquesta pressió laboral la cosa va a pitjor en la seva solució.

No tinc dades i ningú en parla, però són molts els qui ho comenten en petit comitè perquè no transcendeixi. Potser podem aconseguir batre molts records Guinness, però cada dia la societat està molt pitjor. Si vas pel carrer, cada dia veus més persones amb la mirada perduda que surten de casa a escampar la boira, però dins seu hi ha un panorama negre que només ells i els propers coneixent profundament.

Algú havia de dir que cada dia hi ha un percentatge més alt de la societat està malalta i què entre una cosa i l’altra la cosa no s’arregla. Tothom va de bona persona, però ningú amb cert poder pren cap decisió per la por a perdre un vot. Això és el que tenim, alguns ho superen altres es queden pel camí. Ara ja ho sabeu, tot seguirà igual, però hem de ser conscients del que tenim i que les baixes laborals van creixent i no és culpa del Procés.

Les persones no són expedients

 Molts polítics i derivats es pensen que les persones són expedients. Quan acabes l'expedient vas a finalitzar i el tanques i el deixes allí per la posteritat. No menja. No diu res. Si el busques el trobes si ho has fet bé. Doncs res els polítics es pensen que tu fas fora uns d'una casa ocupada i ja desapareixen del mapa i problema resolt. Doncs res. Aquestes persones el dia següent no aniran a una immobiliària buscant signar un contracte de lloguer. Aniran segurament a buscar nous pisos buits per ocupar i anar fent. És el colnte del gos i el gat que segueixen les seves entremeliadurs. Quan van desallotjar els pisos del carrer Ocells de Coma-ruga els inquilins van anar enseguida a buscar pis per la zona i anar fent. Hi ha coses que no s'entenen a aquestes alçades. Amaguem la merda sota l'estora i li passem al veí a veure que pot fer. El que s'ha de fer és tenir habitatge social i intentar salvar els casos més normalitzats. Aquells que no es poden doncs res s'apliquen mesures com toca, però un desallotjament al matí potser un problema per altres veíns a la tarda perquè no agafen el pont aerii i marxen a Madrid. Es queden per la zona. Doncs res, ja ho sabeu com va. Les persones no són expediens que es tanquen i mai més se sap res. 

52 dies i sense sorpresa

 

En l'anterior legislatura ja volien posar un gerent a la Xarxa Optimista, però els d'ERC van dir que no era legal i en el darrer moment, tot va anar per terra i tornar a començar. Ara han tornat a muntar una mena d'opos amb entrevista i projecte de futur i tal com ja vaig apuntar aquí i vaig dir a algunes persones ha sortit qui estabva previst que sortís que és el mateix que van parar fa uns 4 anys. Doncs res, ens varem presentar sis persones. Jo no estava en l'ambit del periodisme i res que van quedar quatre i va tornar a sortir el que havia de sortir que ja va venir quan manava l'alcaldessa com a càrrec de confiança. Res, la inclusió dels optimistes no té pèrdua. Més clar, aigua.  Bé els 52 és el que han tardat entre les proves i els resultats finals. Tot un record per tant poca gent i tot estava ben clar abans de començar la partida. 

Albinyana prepara el seu futur

 

 

Albinyana enguany per la festa major ha viscut una jornada històrica amb la recuperació dels castells dels aficionats locals. Al llarg del segle passat un grapat de fotografies que ens han demostrat que l’esperit casteller local s’ha mantingut ferm en la primera meitat de la centúria, però a partir dels anys 60, la cosa sembla que se’n va anar en orris.  No ha estat fins més de 60 anys després que s’han tornat a fer castells per gent del poble vestits de carrer. Una part de la gràcia a part de l’interès de les autoritats locals que s’ho han treballat, és el fet que en la localitat hi ha castellers d’altres colles properes com poden ser els Bous de la Bisbal o els Nens del Vendrell, un fet que ajuda a tirar endavant aquestes fites socials.

Per les festes major és relativament fàcil contractar una orquestra, un colla de castells i una companyia que entretingui la quitxalla, però el més complicat de tot és la complicitat social perquè la gent del municipi participi en actes conjunts que donin alegria i harmonia a la localitat. Els aficionats d’Albinyana van fer un cercavila amb sis actuacions de pilars de tres i de quatre i a la següent setmana ho van repetir al nucli de les Peces. No estem parlant de grans castells, evidentment, però parlem de veïns de la localitat que han trobat en aquest acte una manera de coneixes i participar en projectes conjunts. La història no seran els pilars de 4 però si les petites vivències de cadascun que ha participat en tot el procés i les fotos i imatges que han quedat per la posteritat. El més important no és el destí sinó el camí. Albinyana torna a donar empenta al seu caliu que la dispersió urbanística dels seus veïns ha malmès i torna a treballar com una pinya. No anirem a cap concurs de castells, però el dia a dia serà molt més social que abans, almenys en els qui ho han fet possible.

El 47, per no oblidar el nostre passat

 

El 47 és una gran pel·licula que ens explica els origens del barri barceloní de Torre Baró. Uns inicis dicils en uns terrenys molt empinats que va fent un exercici de reivindicació dels seus drets per aconseguir un tracte com la resta. Gent de fora de Catalunya que van arribar aquí per construir una vida nova i de mica en mica ho varen aconseguir, però els inicis en uns temps franquistes van ser molt durs, però al final la raó és va imposar. Una proposta que explica la feina de moltes persones representades en els seus protagonistes Manolo Vital i la seva dona, una gran interpretació dels actors i molt ben ambientada. No us la perdeu.

Calafell, una de les localitats del Penedès amb més pressió fiscal i endeutament públic.

Anem a donar un cop d’ull a aquest Penedès famós amb una vegueria sense competències, però amb funcionaris i càrrecs que han de dirigir espiritualment aquest ampli territori entre mar i muntanya i a cavall entre Tarragona i Barcelona.

Primer de tot mirarem els pressupostos d’aquest any de les seves capitals i Calafell que és el segon municipi del Baix Penedès.  Els anirem ordenant segons el pressupost: Vilanova amb 111,03 milions d’euros, el Vendrell amb 63,81 milions d’euros, Vilafranca amb 57, 15 milions d’euros i Calafell amb 60, 93 milions d'euros.  Estem entre la població de 68.768 a Vilafranca i a Calafell de 30.631 habitants. Ara anem a anar destriant algunes dades sobre aquesta vessant.  La pressió fiscal d’aquests municipis va variant i en forma decreixent veiem que  a Calafell tenen 923, 6 euros per habitant ( un 12,69% més que l’any anterior), després tenim el Vendrell amb 708 €/h ( un1,13 % més que l’any anterior). Seguim amb Vilanova i la Geltrú amb 599,2 €/h ( un 0,11 % més que l’any anterior i Vilafranca amb 504,9 €/h ( Un 1,95% més que l’any passat )que ocupa el darrer lloc. La cosa està clara que entre les principals ciutats Calafell i el Vendrell són les que pressionen les butxaques dels seus ciutadans.

Ara toca analitza l’endeutament municipal del 2023  que condiciona el present i molts cops el futur del municipi. En la part alta trobem Calafell amb un total de 887,7 €/h que és la resposta d’un 25,83 M€. Segueix el Vendrell amb uns 577,9 €/h que suposa un total de 22,58 M€ per tornar, mentrestant que Vilanova i la Geltrú amb 448,1 €/h i tanca el de Vilafranca mostra un 426 €/h amb un total de 17,06 M€. Aquest apartat segueix relacionat totalment  amb l’anterior.

Anem a parlar de les inversions del 2023 que és un dels aspectes que haurien de notar els seus contribuents i saber i treure partida dels diners invertits en la comunitat. Per la seva banda el poble que més inverteix és Calafell amb 243 €/h que suposa 7,07. M€ El Vendrell amb 208,7 €/h que suposa un total de 8,15 M€.  Vilafranca del Penedès segueix amb 154 €/h amb un total de 6,19 M€. A Vilanova i la Geltrú ens trobem una inversió de 68 €/h amb un total de 4,63 M€. Aquestes són les dades, ara falta saber on ha anat aquesta inversió que es pot veure en els pressupostos municipals. Només cal comparar la realitat de Vilanova i Calafell i seria bo descobrir que fa uns amb tant inversió i que molt aconsegueixen els altres amb poca inversió.

A veure com estan els estalvis del 2023 i com es pot millorar la situació. El Vendrell ens mostra uns 10,4 €/h.  Vilanova i la Geltrú se situa en la part negativa -2,7 €/h,  seguit de Vilafranca del Penedès amb -32€/h. Calafell  ho supera amb escreix amb -44,2 €/h.

Per a les persones de lletres com jo que no ha estudiat un borrall d’economia es veu clarament que l’any 2023 que va ser electoral alguns ajuntaments va tirar la casa per la finestra i no els toca més remei que fer bondat per tenir una economia operativa.  Aquests són els números purs i durs. Entre aquesta tria hi ha consistoris que tenen les seves empreses municipals per anar dissimulant les pitjors dades. Tot està inventat. Però la resta ho podeu anar veient amb els vostres propis ulls.

Una Diada anormalitzada

 

Avui és 11 de setembre i com toca tenim la Diada. Fa uns anys milers de persones anàvem a Barna o les nostres capitals a fer grans manifestacions per demanar la independència de Catalunya en un somni que podria ser realitat, però a partir de l'efecte 1 d'octubre tot va anar en orris i tot allò era fum. Ara estem amb el Psoe que ho mana tot, un independentisme dividit i molts sense referent. La vida segueix a veure els propers capítols perquè per pujar primer s'ha de baixar. Ara estem al pou. A veure com ho fem o ens dediquem tots al parxis. Bona Diada. 

25 anys de la reforma del Mercat Municipal del Vendrell i.....

 

Enguany es compleixen 25 anys de la Reforma del Mercat Municipal del Vendrell, més conegut pel Born que va ser construït al 1877. Doncs res que enguany no crec que es celebri res d'aquesta efemèride perquè no és cap entitat cultural ni cap bèstia de foc i fa el que pot. El Mercat es va reformar, però s'ha quedat una mica obsolet en el seu concepte tot i que els comerciants fan el que poden per tenir els màxims serveis per a la seva clientela. 

Abans de la reforma del mercat s'havia parlat de fer un centre comercial nou amb pàrquing i botigues i alguna cosa més, però els polítics del moment no ho van veure i en comptes de fer una reunió general es va fer una reunió del regidor amb cada comerciant, llavors li va vendre a cadascún la moto i la cosa va quedar com quedar que és una simple actualització del que hi havia. Doncs res, que hi ha algunes parades de tota la vida que tanquen i altres es traspassen. N'hi ha més que tanquen perquè les noves generacions prefereix fer de caixer al Mercadona que no pas tenir parada al Mercat. Aquesta és la llei dels autònoms. A més les parades tenen una concessió de 50 anys i torna a ser propietat de l'Ajuntament per tant a mesura que passa el temps el traspàs ha de ser més econòmic. Fa uns anys es va fer la nit del mercat i altres esdeveniments amb gran èxit. Avui en dia doncs res, dia a dia i aguantant el tipus. 

La compra a casa

 

 

La generació d’anar a passejar per comprar i veure com està el patí de mica en mica es va acabant. Les empreses de missatgeria estan omplint les nostres carreteres i carrers a totes hores. Ja és normal trobar-se una furgoneta d’aquestes empreses un diumenge a la tarda quan vas a passejar el gos en qualsevol indret del municipi.

El que ha començat per la roba, electrodomèstics i similars es va ampliant i el  proper sector que està entrant amb força són els supermercats. Cada dia hi ha més grans superfícies que t’ofereixen la possibilitat que et portin la comanda a casa amb un despesa mínima. Aquí al Vendrell que tenim quasi tots els supermercats més importants del panorama català veurem d’aquí quatre dies que aniran canviant els caixers per transportistes que ens porten el paper higiènic a la porta del domicili. Tot són modes. Aquests supermercats s’hauran de convertir en magatzems distribuïdors i anar fent. Les coses van evolucionant. Fa quatre dies al Vendrell hi havia llibreries. Ara crec que només en queda una que és la que aguanta l’empenta de la vila i bona part de la comarca. Abans al matí veiés gent que anava a comprar el diari. Avui en dia veure una persona comprant el diari és més peculiar que trobar-se amb una cabina de telèfon a la via pública

Ja no anem al cine perquè el tenim a casa. No sortim de compres perquè ens ho porten. Llavors que farem? Doncs ens passarem la meitat del dia al “gym” i l’altra meitat al  coach per entrenar la nostra ment i no tenir cap crisis espiritual. Si ens avorrim doncs ens posem les ulleres màgiques i fem una partideta de futbol mentre ens creiem que som la Putellas.

Els “hits” de les nostres festes majors

 

 

Els anys passen i les coses canvien però hi ha unes tradicions a casa nostra que són clau en algunes festes majors. Quan era jove les anava seguint perquè són cites que realment valen la pena. Si analitzem les nostres festes la majoria tenen uns punts comuns que coincideixen amb alguns matisos però l’essència és la mateixa. Poden ser els concerts, la cercavila, els castells, els correfocs i els castells de focs, el pregó entre d’altres. Hi ha altres propostes que donen identitat a la festa i constitueixen el seu tret diferencial.

Per exemple al Vendrell, un dels elements claus és l’encesa del campanar que és tot un espectacle veure-ho. Enguany vàrem tenir una mostra genial que va entusiasmar a tot els qui en vàrem gaudir d’un punt o altre. En altres edicions anteriors ha estat  una cosa més insulsa que ha passat sense pena ni glòria en el record. Si ens anem a la platja veure com Calafell en els darrers anys ha sabut trobar un punt de trobada per gaudir de la festa major a través dels Esgangalats que han fet que els tres nuclis de població del municipi participen en uns desafiaments i actes conjunts que ens porten a altres temps més reculats. És un exercici de convivència i coneixement que molts cops ens falta en les nostres cites socials més importants. La gent s’ha de conèixer i no només mirant alguna proposta sobre un escenari o a peu pla.  Fa goig veure com aquests grups de calafellencs defensen els seus colors davant els seus rivals més directes.

Un altra de les propostes més genuïnes de la comarca la trobem cada 9 d’agost al carrer Francesc Macià de Llorenç del Penedès. Els castells dels aficionats locals  ens mostra com era abans el fet casteller a casa nostra d’una manera natural feta amb seny i amb interès. L’ambient que es viu aquesta nit en aquests pocs metres és genial compartint aquest esforç popular traduït en construccions humanes. Per palpar l’ambient que millor que una sindriada fresca a peu de carrer on la gent es posa molt bé amb aquesta fruita tan nostrada.

Una de les tradicions religioses més arrelades a la comarca que de ben petit he escoltat ha estat el vot del poble del darrer dijous d’agost a Santa Oliva. Aquest acte sempre ha gaudit de molt de fervor i respecte per les persones fidels i les qui de tant en tant van a l’església.  HI ha molta devoció per aquesta verge baixpenedesenca.

Un altre dels actes estrella de les nostres festes està a la carretillada de l’Arboç. Un dels punts de trobada dels amants de tot aquest món tan ben representat a casa nostra i que tenim en aquest acte un dels punts més celebrats del que es fa i es desfà a la nostra comarca.

Hi ha tradicions populars que potser no són tan conegudes però que si que estan molt arrelades com és la Quina que anualment se celebra a Bonastre, un dels llocs que no ha perdut les seves tradicions encara que en petit comitè per les seves dimensions. No podem oblidar la volada del Drac de Banyeres, un punt molt atractiu de la seva oferta festiva. També hi ha altres propostes que van agafant forma i força com el festival de l’humor a Cunit que està tenint molta empenta perquè la gent vol també a part de festa una mica d’humor i riures perquè tot sigui una mica més lleuger. Segurament hi ha altres actes i propostes tan o més atractives que aquestes a la comarca, però jo pel conec em quedo amb tot això i alguna cosa més que ja no m’hi cap.

Tot igual a la tele optimista.

 Ja us vaig dir que ja sabia qui seria el nou gerent de la tele optimista perquè la ràdio està en serveis mínims. Doncs és qui jo deia. Acompanyo el condol als altres quatre que s'hi van presentar. Pures coincidències o polítiques barates, però tot passa segons el previst. Quan es van nomenar els 4 coordinadors a la cas gran fa dues legislatures tothom sabia qui serien abans dels examens. Evidenment els pronòstics es van complir. Els socialistos són molt previsibles, llàstima que hi hagi gent que encara confii en la seva democràcia i participi en el seu joc de fum i resultat cantat. Aviat sortiran els resultats oficials que tothom ja sap. 

A la Bisbal, el poble vota i el govern decideix

 Jo no recordo a la comarca una consulta popular una mica seriosa. Al Vendrell s'havia fet alguna cosa de pressupostos participatius però és feia d'aquella manera. A la Bisbal, s'ha fet una consulta popular no vinculant sobre ampliar el tema de les naus industrials. La gent que podia votar, que no ha estat tot el municipi ha dit que si però una majoria considerable. Un 53,7% de participació amb un 431 vots negatius, 238 vots positius, 15 blancs i 6 nuls. Una mica menys del doble de gent que no ho vol. La cosa ha quedat així, però la casa gran comandada pels hereus de Cdc i amb l'acompanyament dels Psocialistes que s'apunten a tots els negocis estaven en contra de tot això. Potser d'aqui 2 anys i escaig que hi ha eleccions la gent no s'enrecordarà, però aquest és un fet que no passarà per alt per la gent del municipi. És igual qui te raó o no perquè tot avui en dia es justificable. El problema és que no hi ha oposició als pobles i seguiran manant els mateixos en un o  altre partit. Al final tots es troben. 

La Bisbal, presumptament vota sense decidir

 Avui dia 1 de setembre uns quants veïns de la Bisbal podran si si un tros a tocar del poble ha de ser zona industrial o agrícola. Els alternatius estan en contra de destruir el paisatge i aposten pel terreny erm, però la gent vol feina i alguns vendre els terrenys a preu de sol industrial millor que agrícola. Peles contra bellesa. HI ha algunes naus a la Bisbal que són un atemptat paisatgístic, però clar la gent vol viure i  no tothom viura de subvencions i derivats. A veure que passarà. Jo crec que gaunyarà la pela, però al final l'ajuntament vol fer el que vulgui. 

Mercat Medieval de Calafell, un tuneig atractaiu

 

Això dels mercats mediavals o etruscos o el que sigui és una empresa que s'hi dedica. Te´uns quants venedors que estan al seu servei. Llavors negocia amb les localitats que toca, hi posa els seus venedors i també deix lloc per a la gent del poble que munti les seves parades i els seus espectacles. De tant en tant fan algun espectacle i amb animació pels carrers i tot tunejat com si tiressim 600 anys enrera, menys els preus que són més que actuals. Doncs això. Aquest diumenge els pàrquings estaven a tope i dins hi havia molta gent amunt avall mirant tendes i bars i restaurants i tot el que ofereix. Tot força bé controlat i marcat amb la policia que t'indicava i molt bé. Calafell el Vendrell encara que mani el mateix partit és com comparar un ou i una castanya.  Calafell són moderns i el Vendrell encara té una mentalitat de poblet i de tribu a vegades.