Saturació general del carnaval penedesenc

 

 

 

Estem entrant a la setmana oficial del Carnestoltes, encara que  avui en dia, tot surt dels seus marcs per anar contentant a les diferents administracions, carrossaires i comparsers. En principi, la història oficial hauria de començar el Dijous Gras que coincideix amb el 27 de febrer i hauria d'acabar el 5 de maç que és el Dimecres de Cendra que dona pas a la Pasqua per anar preparant la Setmana Santa que enguany cau en la segona quinzena d’abril. Però actualment tenint en compte aquestes dates centrals et pots trobar carnavals les setmanes anteriors i també les posteriors. S’ha d’ampliar el calendari per estendre aquesta festa a tot arreu on sigui possible. Els Tres Tombs també se celebrava en un principi al voltant del dia de l’onomàstica en ple mes de gener, però avui aquesta festivitat animal de la pots trobar durant tots els caps de setmana de l’hivern en moltes localitats catalanes que estan integrades en un circuit que cobreix els principals municipis amb aquesta tradició.

Hi ha localitats amb uns trets propis del carnaval com poden ser Sitges i Vilanova i la Geltrú on el carnaval fa dècades que forma part de les tradicions arrelades del municipi amb petits canvis que si han afegit al llarg dels anys.

Les noves tendències de globalització ha provocat que molts municipis acollin alguna rua de carnaval, que són un seguit de carrosses i comparses que van de poble en poble per lluir-se i també poder anar recollint subvencions per poder fer front a les despeses del grup. La inversió pot ser bàsica o superar els 100 euros per persona en alguns dels casos. Entre les noves tendències d’algunes associacions d’aquesta festa estan posant un autobús perquè tots els participants puguin anar d’un lloc a un altre en transport col·lectiu i no cal que cadascú es busqui el seu transport per anar seguint l’intens calendari.

Trobo normal que cada municipi tingui la seva rua de carnaval per aportar a festa a la localitat i donar un cop de mà a la gent que hi participi, però trobo una saturació de carnaval el que passa a Calafell on en tres dies d’un sol cap de setmana hi ha quatre rues diferents. La majoria dels participants són els mateixos que en aquest cap de setmana poden alternar les propostes d’aquesta localitat costanera amb altres de localitats properes. Per donar un nou gir al tema, el proper dia 15 en un dels carrers més mediàtics de la platja porten a terme una versió penedesenca del famós Cos Blanc de Salou on les llums, la música i sobretot el confeti donen un toc especial a la rua tradicional de carnaval.

Fa un parell d’anys el Carnaval de Calafell rondava al voltant de les 23 hores per una majoria de  carrers desèrtics de Segur de Calafell. En els últimes edicions han posat una mica de seny al tema i ho han passat al poble de Calafell que és més petit i on hi  ha més vida als carrers. L’any passat hi havia més de dues hores de diferència entre l’inici de la rua del Vendrell i la de Calafell,  però enguany en aquesta comunicació manifesta entre els diferents pobles de la comarca, encara que siguin del mateix color polític, han posat un diferencia de mitja hora entre l’inici del carnaval del Vendrell i el de Calafell. Per això i es produeix un fet que no havia passat mai que la rua de Calafell comences abans que la del Vendrell, en concret mitja hora que per compaginar els dos municipis és una mica complicat encara que després els polítics de les dues localitats vagin dient que els festers poden anar als dos llocs el mateix dia si s’espavilen una mica.

Al final, les conclusions són clares que les participants intenten anar a la majoria de rues per poder recollir més diners. Per tant, en molts casos aquests comencen un diumenge a Sant Jaume dels Domenys i acaben el dia 15 al Cos Blanc del carrer Monturiol de Calafell.  Pots veure un efecte en els seguidors, després de dues hores d’estar veient la rua de Carnaval la gent va abandonant les seves posicions a la via pública. Aquest dia acostuma a fer fred. A banda d’alguns casos puntuals hi ha molta proposta similar que  segueixen una línea amb poques sorpreses . Carnaval, gràcies a aquestes rues, s’ha imposat amb força al Penedès. Hi ha molta gent que fa mesos que hi treballa per lluir al màxim en aquestes cites hivernals. Esperem que tothom pugui gaudir d’aquesta màgia que cada dia està més lluny dels seus orígens i més propera a una desfilada força uniforme de carrosses disfresses, llum,  color i alegria contagiosa.

 

 

Un vendrellenc no tan conegut, Jaume Carner i Romeu

 El Centre Cívic l'Estació ha acollit la presentació d'un llibre sobre la vida i miracles d'un dels vendrellencs més il·lustres, Jaume Carner i Romeu d'una de les famlíes riques del Vendrell que va ser ministre a Madrid i regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Aqui s'ha parlat molt de Guimerà i Casals, però hi ha altres persones com Pau Padró, Isidre Ribas,  Joan Ferret, Josep Casals i altres que han donat un toc personal a la història d'aquest país però clar eno han estat en el costat dels guanyadors o en aquell moment no interssava. Avui la Fundació Irla ha publicat un gran llibre de Pau Vinyes que explica una extensa i àmplia biografia del republicà i catalanista Jaume Carner. No es pot trobar a les llibreries però suposo que a la Fundació Irla o a les biblioteques el podeu consultar. Ha estat molt interessant, la veritat. Ja està bé d'anar descobrint alres personatges del Vendrell que porten el nom d'una de les avingudes del Vendrell i que ben poca gent saben qui era tot i néixer al Vendrell i on encara viuen alguns dels seus descendents. Moltes gràcies a tothom per la tasca feta. 

Avui el blog arriba a la majoria d'edat

 

Aquest blog avui arriba a la majoria d'edat. Corria l'any 2007 i un grup de joves com l'Alfredo, la Yolanda, la Laia i altres varem decidir deixar els nostres pensaments a la xarxa. En aquells temps no  hi havia xarxes socials i el més comunicatiu eren els blogs. A vegades sembla que hagin passat de moda, però és una cosa practica i útil que sempre s'han mantingut dempeus. Jo segueixo endavant amb 18 anys d'història amb una mica de tot, política, social, concerts i una mica allò que la vida et va posant pel davant. Aquesta setmana passada he arribat a la ratlla dels 10.000 seguidors, tot un record per mi que quan arribava als 1.000 ja era un gran que, però cada dia els mitjans oficials estan en minoria i la gent segueix més la gent del carrer perquè molts mitjans oficials estan comprats i la gent ja està cansada d'exit rere exit quan tot és un constant desgavell. Gràcies per estar aquí un any més i seguirem. Quan vaig sortir de la covid la veritat que el volia deixar, però crec que encara està molt vigent i de moment seguim. Gràcies per passar per aquí. Endavant.

Agraïment hospital del Vendrell

 

El passat dia 21 de febrer de 2025, va morir el meu sogre a l’hospital del Vendrell. En els seus darrers 5 mesos de vida va passar mitja dotzena de vegades per urgències de l’hospital Comarcal.

La família agraïm el servei i l’atenció que li han mostrat tots els treballadors. En especial, donem les gràcies, al’infermeraLoli de la 2a planta, que va demostrar, a part de la seva gran professionalitat, una sensibilitat extraordinària envers l’avi i a tots nosaltres.

Des d’aquí la felicitem i encoratgem a seguir treballant per aquest camí d’amor als malalts i als familiars als qual acompanya en aquests moments tan difícils i plens d’emocions.

El Vendrell febrer de 2025

M Carme Perelló

La GAIP, una eina necessària al Vendrell

 El ple de passat dia 24 de febrer va demostrar un cop més que per aconseguir informació de l'Ajuntament del Vendrell cada dia és més necessari adreçar-se a l'oficina de la Generalitat per quan les administracions no et donen el que toca. El Vendrell està entre els principals usaris i jo crec que ja tenen algú dedicat a la capital kenetoniana perquè encara que estem en un notable a inforparticipa. Això no vol dir res, només que hi ha força dades de l'Ajuntament, però algunes com els documents bàsics de les empreses municipals res de res. Un altre tema és que el Vendrell segons l'ACA té uns 54.000 habitants tot i que al padró tenim poc més de 41.000  però anem creixent a bon ritme. Això vol dir el Vendrell ja tocà aviat 25 regidors i en aquesta sala de plens no hi caben  ni de bon tros. Ara ja estan com sardines amb 21- Tenim una sala de poble i ja toca tenir una sala com deu mana, no això que ja ha quedat obsolet.

Una de les coses divertides del ple és que una discoteca de Coma-ruga a part de no tenir llicència en el primer any va ocupar pel morro unes finques de l'Ajuntament que ara reclama, però no passa res i es fa un conveni que no se sap que dirà i tot bé. Jo te les deixo a canvi d'alguna cosa o no ves a saber, però res aquí quan un fa pàrquing es despista i agafa el que no és seu i al cap d'un parel d'anys, òndia que passa aquí. Ara ho arreglem amb un conveni dels de tota la vida. Tu aparques un cotxe a la vorera hospital i et cauen 200 euros i aquí no passa res per ocupar dos terrenys públics i un està destinat a agricultura que no es pot convertir en parquing. Aquest és un estil que no toca i també es va parlar d'un consell de turisme. Si segurament algun dia es constituirà, quatre fotos i mai més s'ha vist com el consell escolar que està mut i en silenci i ningú sap res. . El millor del ple la part final de precs i preguntes amb la Pepi Mercadé, la resta pur tràmit.  Seguim amb les urbanitzacions privades de
Mas Borràs i Mas Astó, 50 anys i escaig i encara dura la peli. 

Una xatonada amb història pròpia

 El Vendrell avui ha acollit la 39 edició de la xatonada popular. Hi havia gent, però no molta perquè el temps no acompanyava i a Sant Jaume feien la prèvia al carnaval. Hi ha hagut dues coses interessants que suposo que no hem de deixar per l'oblit. La primera que la festa ha començat tard perquè el conseller d'agricultura i pesca submarina ha arriba tard. Clar en un poble fidel com el nostre fins que no arriba el sr. la cosa no comença. Evidentment la gent volia avançar però s'ha de quedar bé i fins que no vingui res de res. Després el sorteig de lots només sortia premiat els números 100 perquè resulta que sembla ser i tot apunta que la resta s'havia extraviat. Al final el conductor de l'acte ha improvitzat i anava dient números aleatoris que ningú apuntava i coses que passen. Al final tothom s'ha escudellat com ha volgut. Fins que un moment de la festa un senyor que no tindrà mai el premi Teresino Martorell ha pujat a l'escenari li ha donat una bufa al presentador, fet que provocat que els agents de l'ordre públic el pugessin a buscar. Aquest és el Vendrell que tenim. No sé qui ha gunyat però enguany hi hagut una mica d'acció. Seguim endavant. La foto és de l'arxiu

Mètodes humans o per enotum

 En els llocs passen coses llavors pot passar que qui presumptament mana cita a la persona i li diu, mira hi ha això si ho vols ho pots agafar o sinó doncs res tot segueix igual.  Aquest és el sistema més normal però també el menys utilitzat en el país de l'optimisme. Després està el mètode mixte que la persona que presumptament dirigeix cita i li diu hi ha això si ho vols bé i sinó també i després està el mètode actual que t'arriva una notificació per enotum que a partir d'ara vas a un altre lloc per decret diví amb una justificació de copiar i enganxar que serveix per a tots els models similars. Molt trist on estem en un país d'integració i igualtat d'oportunitats. 

La solució a la circulació no és només la recaptació

 

 

 

Un dels pocs pactes entre Psc, PP i Som Poble Erc ha estat la posada en marxa aquest 2025 de la nova ordenança de mobilitat urbana vendrellenca que afecta a tothom, des de camions fins a vianants passant per patinets en la seva circulació per la via pública del Vendrell.

En aquestes primeres setmanes de l’any s’han fet les protocol·làries rodes de premsa per donar a conèixer el nou text amb una consegüent campanya de difusió entre la població perquè conegui la nova normativa i perquè l’apliqui i així pugui evitar accidents i de pas sancions.

Evidentment conèixer el nombre exacte de vehicles de mobilitat personal que hi ha al municipi és una mica complicat perquè no hi ha registres oficials obligats per aquests aparells sobre rodes.

Només cal donar un tomb per carrers i places per veure com està la situació. No sé si n’hi ha molts o pocs, però la veritat és que es veuen bastant. Poden ser uns pocs que es mouen molt o uns quants més que  l’utilitzen poc. La impressió real és que en una ruta a peu normal de la zona del Tancat al centre del Vendrell en una hora normal diària i laboral te’n pots trobar dos o tres i en les sortides i entrades de les escoles la cosa és multiplica per quatre. Aquest és el vehicle preferit per molts estudiants o en edat formativa. Primer perquè el seu cost no és molt alt, les condicions per la seva conducció són raonablement assequibles i et permet circular a una velocitat acceptable en un municipi com el Vendrell, força pla. La cosa a Albinyana és complicaria una mica si toques anar de l’entrada del poble fins a la plaça de l’Ajuntament.

Quan jo era jove l’evolució normal era de la bicicleta a la motocicleta o ciclomotor, però en els darrers anys la cosa s’ha redericcionat i molts han apostat per aquests patinets que es carreguen a casa. També en alguns punts públics que hi ha distribuïts per la geografia local. Aquests són ben coneguts pels seus usuaris encara que no han estat publicitats per la maquinària d’informació optimista.

Els més joves són els principals usuaris per als seus desplaçaments formatius i també per anar a treballar o altres motius. El problema és que la gran seguretat que hi ha al Vendrell no et permet algunes llicències.  Potser quan el vagis a buscar si el tens estacionat a la via pública no te’l trobis o només recuperis algun vestigi de la seva existència.

Aquests patinets poden costar al voltant dels 400 o 600 euros de primera mà, però en el mercat negre o de segona mà es poden aconseguir a un preu més assequible que obra la seva adquisició a més usuaris. Hi ha altres col·lectius amb pocs recursos que ha trobat en aquests vehicles l’eina ideal per la seva mobilitat i no haver de dependre del transport públic que tampoc és cap punt fort a la localitat.

Ara anem a donar un cop d’ull a algunes de les coses peculiars de tot això. Primer de tot, va ser els membres voluntaris de protecció civil del municipi els responsables de fer una campanya de carrer per informar d’aquesta nova ordenança als seus usuaris. Aquesta és una tasca que hauria de correspondre als agents de la policia local del Vendrell, però en la vila dels 100 policies aquests no es veuen prou pels carrers i s’ha de recórrer a altres elements que poden tenir punts en comú però no és la seva especialitat que va per altres àmbits molt més amplis.

El més divertit de tot plegat són les sancions que si mirem l’ordenança no inclouen una mesura ideal pel perfil dels seus usuaris com són els treballs en favor de la comunitat. He parlat amb alguns joves i la majoria coincideixen en no complir uns punts claus sancionats amb 200 euros cadascun com són l’assegurança obligatòria, el casc, la manipulació del vehicle, conduir amb auriculars i manca de llums del patinet. En total aquí tenim una sanció de 1.000 euros que molt probablement hauran de pagar els seus pares perquè ells no tenen ingressos oficials. Són estudiants o similars. Sort en tenen alguns usuaris alternatius que trobar un policia al Vendrell a peu fora de la milla verda és com trobar una escombriaire amb certa freqüència, però si un dia passa els seus pares tindran una grata sorpresa per aquesta ordenança feta d’esquena als principals usuaris que van sobre aquests vehicles perquè no tenen gaire alternativa.

 

Només queden 27 anys en les concessions del mercat municipal del Vendrell

 

 

L’Ajuntament del Vendrell aprovarà al pròxim ple una modificació de l’ordenança fiscal número 15, que és la que regula les taxes que paguen els paradistes del Mercat Municipal. En concret seran dos punts els que es modificaran. El més rellevant és que es rebaixarà la taxa que actualment es paga a l’Ajuntament quan es traspassa una parada.

Segons ha explicat el regidor de Comerç i Mercats, Àlex Barrera, actualment la taxa oscil·la, per les parades de 10 metres quadrats, entre un mínim de 1.020 euros, en els traspassos per mort del titular que es fan als hereus directes, fins a un màxim de 8.160 euros, en els traspassos a tercers. Amb el canvi, aquesta taxa es reduirà considerablement en totes les tipologies.

Pels traspassos als hereus directes per mort del titular, la taxa s’eliminarà completament. Pels traspassos intervius als hereus directes, es passarà dels 2.040 euros actuals als 680. En un traspàs a familiars de fins a tercer grau de consanguinitat o segon grau d’afinitat, la reducció serà dels 4.080 euros actuals a 1.360 euros. Finalment, en els traspassos a tercers, els 8.160 euros que s’han de pagar ara quedaran en 2.040 euros, sempre agafant com a referència una parada de deu metres quadrats.

Pel que fa al segon canvi, serà per introduir bonificacions en la quota mensual que paguen els paradistes, a partir de certs metres quadrats. La quota mensual que es paga actualment és de 34 euros el metre quadrat. Amb el canvi, a partir del 21è metre quadrat de parada s’aplicaran bonificacions. Aquesta iniciativa es fa amb la voluntat d’incentivar que els paradistes puguin fer créixer el seu espai, agafant fins i tot alguna de les parades buides que hi ha al Mercat.

 

 “Són canvis amb els quals volem que hi hagi menys obstacles per als paradistes, per poder donar més activitat al Mercat”, ha explicat el regidor de Comerç. Ara mateix, el Mercat del Vendrell té prop d’una vintena de parades actives, el que suposa un 70% del total. Per les que fa temps que estan buides, Barrera ha detallat que caldria fer una licitació si es volgués recuperar l’activitat.

Aquesta que teniu aquí és la notícia del Web de la Fura, però hi ha una cosa que no es diu. El Mercat Municipal del Vendrell com moltes coses públiques ha donat una concessió als seus paradistes de les parades. Per tant aquestes són de l'Ajuntament encara que cadascú les faci servir. La concessió dura 50 anys i en porten 23.  Només queden 27 anys de concessió als actuals gestor. En principi quan s'acabin els  50 anys els paradistes han de tornar a pagar una concessió per un nou periode que no pot superar els 50 anys. Com menys anys quedin pel fi de la concessió el preu és més econòmic perquè la durada és més curta. Això és molt important per saber que et queda quan agafes una concessió. Jo crec que s'hauria de reduir cada any un percentatge del traspàs i rebaixar el preu d'aquest sinó el mercat al final s'acabarà en algun comerç oriental on pots comprar de tot menys el que hi ha avui. Les coses han canvia, i ara toca canviar la filosofia i donar vida al mercat amb més voluntat i interès i baixant els preus del canvi de parada. Abans la gent anava els divendrs al mercat. Ara va els diumenges a l'Esclat. És trist pero es així.

Doncs després de 8 anys tornem a la banqueta sindical

 

L'Ajuntament del Vendrell ha celebrat avui eleccions sindicals amb 5 sindicats en els funcionaris. Ha guanyat Ugt amb 6 delegats i els dos policies i Ccoo ha tret 2 i Fepol 1. Doncs jo anava de número tres i m'he quedat fora. Portava 8 anys en aquesta darrera etapa com a sindicalista, tot i que abans hi havia estat en dues etapes més. Jo ja he complert la meva tasca en aquest camp. Ara han de donar pas a altres persones per tirar endavant amb noves idees. Aquesta tasca és molt complicada perquè els polítics van al seu puto rollo i només et diuen mira això és el que hi ha si t'agrada bé i sinó també. Encara que diguis que no, doncs ells ho fan perquè són els que tenen el poder tu estàs allí per consultar però la teva veu és com les cartes als reis Doncs res. Enhorabona als guanyadors i esperem que no es perdi res més i si s'aconsegueix alguna cosa tot això que tenim. Endavant molta sort als meus companys en els propers 4 anys i a seguir disparant contra una paret que han convertit el si en la seva versió del no. Diuen que si o ja ho estudiarem i després res de res, molt típic dels optimistes. Gràcies a tothom pel vostre suport. 

Gràcies pels 5.000 visitants aquesta setmana

 

No sé que ha passat però aquest blog aquesta setmana ha rebut 5.000 visitants, una xifra totalment record. Fins ara en els moments més gloriosos podia arribar a 2.000 i la cosa anava entre 300 i 600 més o menys amb pujades i baixades, però no sé que passa i estic alucinant amb aquest gran nombre de visites. Gràcies per estar aquí i per passar per aquí. Intento que aquest blog sigui una mica de tot i en especial una mica alternatiu perquè també hi ha vida fora de l'oficial. Gràcies de tot cor

Un ple per preparar la campanya del Psc del Vendrell.

 El PSC  del Vendrell ja prepara la propera campanya electoral amb aquesta agenda 2059. Ha presentat 48 projectes dels quals només ha pressupostat 6 que pugen un total de 24  milions d'euros en un Ajuntamenta amb un pla d'ajust fins el 2030. En total un castell de foc per demanar ajudes a on sigui i per quedar al calaix perquè actualment no hi ha ni diners ni crec que els reis mags d'Europa siguin tan bondadosos amb el Vendrell que vist el Tabaris que varem passar de 3 milions a 8 milions això pot acabar com el rosari de l'aurora. Els grans beneficiaris són aquestes empreses que han fet el projecte i que se suposa que cobraran però res més aquí s'ha quedat sense més transcendència. Hi ha molts problemes actuals més necessaris que tot aquest muntatge fet a corre cuita per pillar alguna cosa que si arriba després ves a saber que farem. En el pla de Barris de principis de segle s'havia d'arreglar l'edifici de la Cooperativa i el cine Casal i tot va quedar igual. Molt de fum per no res. El ple d'avui és propi de la ciència ficció. 

Gràcies a la ràdio que ha estat una universitat per mi

 

Avui és el dia mundial de la ràdio, és una de les meves passions. Vaig fer un programa amb altra gent a Ràdio el Vendrell des del 2007 fins el covid. Vaig intentar tornar, però van passar de mi des dels responsable d'aquest mitjà optimista. Ara ja estic en un altre tipus de vida amb altres valors i històries. Tot dura fins que dura. Les xarxes socials són molt potens i la ràdio està allí, però ja no té el paper que tenia i tot arriba a un final. No descarto tornar, però ara he trobat altres històries a la vida que m'omplen més, la veritat. A la ràdio he conegut moltes persones i m'ho he passat molt bé, però a vegades cal fer un peti canvi. Enhorabona a la gent que dona vida a la ràdio i en especial als tècnics com el Joan Màrquez que a ràdio el Vendrell tot ho feia fàcil. Estem aquí endavant amb els entusiastes de la ràdio. Gràcies per tant.

El dret a dir que no (Eleccions sindicals)

 

El Vendrell viurà el proper dia 17 de febrer un esdeveniment que segurament no transcendirà a l’opinió pública perquè no es cap inauguració, ni restauració ni visita de polítics galàctics ni res semblant. Simplement es tracta de les eleccions sindicals del personal de l’Ajuntament del Vendrell que també se celebren cada quatre anys. Generalment en el calendari actual tenen lloc un any després de les eleccions dels polítics. No hi ha cap data fixada de compliment obligat.  La cosa es va fent sobre la marxa segons la voluntat dels sindicats representats. Les passades van ser a la tardor del 2020 amb algunes mesures restrictives pel covid.

L’Ajuntament del Vendrell actualment és l’empresa amb més treballadors del Baix Penedès amb gairebé 500 persones. A banda estan els 21 càrrecs polítics que tenen un règim especial ja sigui amb salari o dietes segons assistència. Un cas a part són els tres càrrecs de confiança que també tenen un estatus especial segons la voluntat política i la legislació aplicable. Tot plegat estem parlant d’uns 25milions d’euros que corresponen a un 36,7% del pressupost total de la corporació que arriba a uns 68 milions d’euros per aquest 2025. En aquesta suma total s’inclou la part política i altres fundacions que tot i formar part de l’Ajuntament tenen la seva autonomia com són el Patronat de l’Hospital Asil i el Museu Déu, entre altres. El gruix més important està cridat a les urnes aquest dilluns dia 17 de febrer a l’edifici municipal del Camí Reial. Aquesta convocatòria afecta a uns 400 treballadors entre laborals i funcionaris. Fruit d’aquestes eleccions han de sortir escollits 22 persones que representaran els interessos del personal en aquestes proper quatre anys dins cinc candidatures diferents i amb una important presència dels sindicats policial que tenen un pes molt important en tots els ajuntaments mitjans o grans. El Vendrell no és pas una excepció. La  uniformitat i consideració d’aquests per part dels polítics el doten d’un pes rellevant dins l’estructura d’una administració pública.

Sóc un dels que creu que totes les persones en algun moment de la seva vida laboral haurien de passar almenys una legislatura com a representants del seu col·lectiu davant de l’empresa. Aquest és una experiència que et permet conèixer una mica de primera mà com funciona tot plegat, a banda de discursos i bones intencions.

El paper dels sindicats dins una administració pública és com la de l’oposició de qualsevol òrgan col·legiat on la majoria sempre acaba imposant la seva voluntat. Evidentment els polítics estan obligats a mostrar les modificacions de plantilla, els canvis de lloc de treball, les  convocatòries previstes abans que ho sàpiga la resta de companys, però en molts casos quan t’ensenyen tot això al cap d’uns molts pocs dies ho veus publicat en algun butlletí oficial. . Evidentment pots dir que no hi estàs d’acord, però els grans demòcrates, solidaris, inclusius i un llarg etc al final apliquen el “ordeno y mando” que sempre els ha caracteritzat i sinó, ho fan per decret i tot arreglat. Quan els funcionaris d’habilitació nacional els hi juguen el joc, llavors els sindicats ho tenen magre. Bé, anar a judici i potser en un parell o tres d’anys passaràs a tenir una sentència que segurament si no els hi és favorable recorreran i anar fent. Total, paga el poble silent.  El tema vaga ha de ser en casos extrems perquè la majoria de gent gràcies a la societat capitalista que te tenim arriba força justa a cap de més. No està per veure reduïda la seva paga per lluites que als polítics els importa ben poc perquè la seva única finalitat és guanyar eleccions i mantenir-se en el poder. A més, els únics que poden fer pressió és la policia que curiosament no poden exercir aquest dret. Llavors apareixen alguns  torns de treball sense efectius per històries vàries. Feta la llei feta la trampa que diuen.

S’ha d’agrair un cop més que al Vendrell la política portada a terme pel Sr. Martínez i els seus incondicionals ha aconseguit que gairebé tot els sindicats estem en la mateixa línia. Sempre hi ha aquell que ha de pagar favors i llavors actua com li aconsellen els de dalt. Esperem que la cosa canviï en la propera legislatura i la política de personal es faci amb igualtat, coherència, objectivitat i transparència i tot el que correspon. En cas contrari, seguirem dient que no a les seves propostes que afavoreixin al personal en general. Si la cosa s’ho mereix sempre tenim el contenciós administratiu. Per cert, aviat hi ha adiada una cita pendent en aquest jutjat. A banda, el calendari judicial té unes quantes cites de casos particulars on la política laboral del sr. Martínez es posa a prova un cop més. Seguim endavant per almenys mantenir el que tenim.

Una sanitat pública a la UCI

 M'estan arriban imputs de diferents persones per dir-me que la sanitat pública a casa nostra no està saturada, sinó el següent. Companys que estan de baixa i han de passar unes proves per poder tornar a la feina no tenen ni data per fer aquests controls. Gent que els hi han agafat amb un càncer perquè els hi van donar hora uns quants mesos més tard a l'especialista. Gent que tenien hora al metge el 4 de novembre, però es va anular tot per la Dana i encara no saben quan els visitaran. Caps nous com el de l'Arboç que estan fent, però que ja diuen que no tindrà més personal i un llarg etcètera de coses que demostren que la sanitat pública està en un greu problema. El negoci deu estar en el tercer sector per gestionar ajudes a aturats i tot això on la gent rep quatre classes i els hi pinten un futur millor i potser fan pràctiques gratuítes  a algun lloc i coses d'aquestes. Grans despeses de diners en fer nous escuts que no serveixen per res. Cada dia hi ha més postureig i menys humanitat. Molt trist, però el futur és negre.

Felcitats als campions de la Copa de la Reina, Hoquei el Vendrell

 

A mi no m'agrada l'hoquei, però de tant en tant un partit va bé veure'l en directe. Aquest és el cas del Partit entre l'equip local i el del Reus amb una contundent victòria dels de casa de 7 a 2. El volia veure en directe, però vaig arribar tard i al final el vaig veure des de casa. Va ser un partit molt emocionant on fins el primer gol del local es va mantenir equilibrat, després la cosa ja es va repartir. Aquest és l'esport vendrellenc col·lectiu més popular de tots els temps. No fa gaires anys l'equip jugava a la primera categoria espanyola, però després de mals moments va baixar al de segona on està en plena forma perquè és un equip de primera que li ha tocat estar a segona.

És una pena que aquest esport no estigui entre els més admirats come el futbol i el bàsquet, però la gent que hi va és molt fidel i viu tota la lliga amb intensitat. Només vull felicitar a l'equip del Vendrell pel gran partit d'ahir i per estar dempeus. Aquest és un esport molt car que  ha de viure de subvencions i similars, però un cop més el Vendrell aguanta la seva posició i esperem que segueix endavant per pujar allí on li toca. Endavant i moltes felicitats cracks. 

Es busca cafeter

 

 

 

Un dels principals punts neuràlgics de molts municipis petits és la societat que fa unes quantes dècades es va aixecar amb la col·laboració del veïnat per tenir un punt de trobada i compartir les dates festives.

Els que som fills de pobles petits com jo de petit ha escoltat la tasca que van fer ara fa un centenar d’anys els veïns del municipi aixecant un local social. Uns cedien el terreny o el venien a uns preus econòmics, els altres treballaven altruísticament perquè l’edifici anés agafant forma, altres hi aportaven diners bàsics i necessaris per fer-ho realitat. En aquells temps no calia ni arquitectes, ni plànols ni res similar. Un mestre d'obres espavilat era capaç de dirigir i construir estructures molt més sòlides i amb perspectiva de futur que algunes infraestructures d’avui en dia. Tot el poble hi col·laborava de la manera que podia per fer realitat el seu somni. Evidentment que hi havia diferents bandos dins el mateix municipi encara que fos petit. Aquesta rivalitat que també tenia coses bones els aportava la força i energia per millor que els altres encara que tots haguessin de sobreviure  a la misèria. A vegades la gràcia es tenir algú amb qui competir per no deixar-se portar per una sobredosis d’autobombo.

Eren temps en què no hi havia ni cotxes ni monopatins. El tren era un luxe i el més normal era el carro o muntar sobre algun animal que la gent guardava a casa perquè aquest li proporcionava un transport que el permetia arribar als pobles del costat. Els camins de terra eren freqüentats per anar d’un lloc a un altre, ja sigui per anar a un ball de nit o comprar farina per poder elaborar el pa.

Aquests edificis socials que van néixer abans de la Guerra Civil i després de les Guerres Carlines del XIX són fruit d’aquesta prosperitat elemental dels nostres avis quan ja podien dedicar un poc temps i diners a l’oci.

Aquests edificis centenaris de la comarca ara estan vivint aquesta tendència en què el voluntariat s’ha vist reduït per personal retribuït. En un lloc on els voluntaris eren l’eina principal de funcionament poc a poc es va substituint per contraprestacions econòmiques perquè encara que cada any es pugi el Salari Mínim Interprofessional tot resulta més car que no pas l’augment de la nòmina.

En algunes localitats petits de la comarca trobem algun bar privat o similar que porten a terme aquesta tasca, però hi ha altres indrets on aquests espais de convivència no els podem trobar. La societat és un dels eixos bàsics d’aquests petits pobles per poder tenir un espai compartit i on es poden realitzar els principals actes socials en espai cobert.

La realitat és que aquest voluntariat que a canvi d’uns pocs diners passaven hores i hores servin cafès i algun vermut al migdia no pot fer front a les seves despeses bàsiques personals i es busca altres alternatives laborals deixant aquests espais socials sense servei. La cosa és senzilla, les quatre begudes que es poden fer i un parell de festes majors i alguna cosa més no dona pergaire. Els toca buscar una feina complementària per poder arribar al cap de més amb uns mínims. Llavors abonar a aquests professionals puntuals un salari tampoc resulta rendible als socis de l’entitat que ja abonen les seves quotes per cobrir les necessitats bàsiques de l’entitat. La globalització fa la resta, quan no hi havia alternatives era difícil sortir del municipi. Avui en dia tenim molt per triar. Agafar el cotxe és el més normal de moltes famílies. El cercle d’abans era molt reduït avui en dia la cosa es pot ampliar fins a nivells globals si fa falta.

Aquests locals que fa 50 anys eren el pal de paller de la societat de molts pobles cada dia es veuen més buits perquè la gent ja viu en altres epicentres i molts cops lluny de la seva llar.

Es busca cafeter és un anunci que es podria posar en molts llocs de la nostra comarca i d’altres municipis similars. Aquest perfil cada dia és més difícil de trobar per la manca de rendibilitat del seu negoci i perquè els valors actuals no tenen gaire en comú amb la dels fundadors que les van crear. Fa cent anys amb molta més misèria que ara i sense wifi els nostres avis podrien construir grans edificis socials. Avui en dia amb els nostres valors actuals no podem ni mantenir un cafeter que per uns pocs diners compleixi amb la seva tasca bàsica. Primer marxa el cafeter i sinó no hi ha voluntat de mica en mica es va perdent tota l’activitat social i aquest punt de trobada social es va convertint en un vestigi històric oblidat fins que tanca les portes amb un futur incert.

 

 

Una persona de la Diputació en l'edifici de la Biblioteca de la Rambla

 

La Biblioteca Popular del Vendrell es va inaugurar l'any 1920 amb la Mancomunitat i va estar operativa fins el 2005 quan es va estrenar la del carrer Major. Llavors l'edifici va passar un pis a l'Ajuntament i l'altre al Consell Comarcal, però per evitar problemes l'Ajuntament del Vendrell li pagava un local de la Plaça Pep Jai al Consell Comarcal i aquest primer ocupava tot l'edifici. Aquest any s'ha anunciat que la Diputació tindrà representant al Vendrell, llavors que passà ? Doncs res que la seu de Cultura i Ensenyament ha de tocar el dos a altres edificis. Ensenyament potser va a l'edifici de l'Eina, però Cultura no sé sap on anirà a parar.

La història és que és molt trist que segons van dir en roda de premsa en aquest edifici gran només estigui ocupat per una persona com a representant de la Diputació. És un lloc desaprofitat per una sola persona que podrà tenir sala de ball, recepció i exposició sobre alguna història. Si ve una persona doncs se li cedeix un despatx i ja està hi ha lloc per tot. Ara la gent d'aquests departaments afectats hauran de buscar nous llocs per encabir-se després de l'aterratge de la Diputació al Vendrell. La gràcia és que la Diputació ja gestiona Base que té els seus local i a partir d'aquí poca cosa més. Avui en dia amb l'administraciò electrònica no cal tenir una base a cada comarca. No sé que farà la Diputació al Vendrell de forma constant, potser arreglar alguna carretera, demanar una subvenció i poca cosa més. Una persona sola que potser el que farà és enviar tot a la seu de Tarragona. Cada dia entenc menys els polítics i aquest és un edifici més que s'ha perdut perquè ara tenia un bon ús amb els departaments municipals establerts. Una pena tot plegat, la veritat. Aquest és el resultat de tanta política de postureig o tothom reclama els minuts de glòria.

Els ensenyaments pràctics dins el model reglat

 

 

Una de les coses bones que aporta l’educació de molts països de l’Europa de l‘Est en les seves escoles és que als alumnes se’ls ensenya dins l’horari lectiu coses tan bàsiques com sanitat, higiene personal, cuina, cosir, manteniment i altres. Pot semblar una cosa anacrònica que no està ben vist dins el nostre sistema educatiu actual, però tal com està el panorama cada dia aquest tipus de formació és més útil en la nostra societat. Està molt bé aprendre, algoritmes, equacions, llistat de muntanyes i rius d’Austràlia, però ens deixem el dia a dia dins la cartera. No hem estat mai capaços d’incloure aquestes nocions bàsiques dins el dia a dia d’una escola normalitzada.

Aquests ensenyaments sempre s’havien reservat dins l’àmbit de la família perquè la filosofia de l’escola era un altre. Avui en dia amb moltes famílies desestructurades amb un pes molt important de la immigració que ve d’altres latituds és una aposta perquè les futurs adults tinguin una formació segura per complir el seu dia a dia. Potser hauran d’utilitzar el Google per saber on està l’Orinoco o la calculadora per intentar arribar quan li costarà el proper rebut de la llum quan l’Iva reduït ja sigui història, però estar preparats per al dia a dia i poder tenir uns coneixements que els permeti una vida autònoma sense haver de recaure ni els menjars preparats, ni els consells sanitaris que trobes a les xarxes, ni en qualsevol veïna pragmàtica que encara sap cosir un botó dels pantalons.

Avui en dia quan els nivells de les escoles i universitats estan de rebaixes, hem d’apostar per garantir el present i el futur a les noves generacions. Encara que això dels títols acadèmics cada dia són més assequibles. Aviat per un mòdic preu els podem comprar en alguna màquina a les parades de metro hem de dotar de coneixements pràctics a la gent que puja.

No ens cal que els joves tinguin dues carreres, dos masters, tres postgraus i un parell d’idiomes i acabi guanyant el salari mínim interprofessional treballant en una gran superfície. Aquests joves han de tenir els màxims recursos per poder fer la seva vida amb la màxima autonomia i de millor qualitat possible i les mínimes dependències.

Estem en un mon en què un paleta pot guanyar molt més que un advocat perquè hi ha coses a la vida que són necessàries i els bons professionals tot i l’intrusisme poden aconseguir uns nivells econòmics que fa uns anys eren impensables comparats amb altres professions lliberals. Potser aquest també és un camí perquè aquests joves puguin especialitzar-se en cuina, sanitat i altres ofertes que avui tenim tan esteses a la nostra societat, però no han estat mai les típiques i tòpiques carreres que els pares volen per a un futur somiat per als seus fills. Fa vint anys que un fill digués al seu pare: “vull ser cuiner” no acostumava a generar tant d’entusiasme com si volia apostar per ser advocat", però per sort tot això s’està redireccionant i l’oferta actual mostra un millor equilibri.

Un altre element  clau en la formació personal és la música. No vol dir que tothom acabi sent un virtuós del piano, però una de les moltes coses bones de la música és que t’ensenya a calcular els temps vitals i a distingir els diferents sons. A banda d’altres aportacions com la de treballar en equip i saber moure’s en allò abstracte. Aquest és un llenguatge universal que ens apropa a totes dels parts i potser també de l’univers, encara està per descobrir, però tota arribarà.

El món  viu a una velocitat de microones i ens hem d’adaptar tots a les noves necessitats. Canviar els nous habitats per una societat millor i hem de preparar a la gent amb el que realment necessita i deixar la resta per una mica després i per la intel·ligència artificial.

Quan tothom es creu el millor, Carnaval Vendrell i Calafell

 

Des de fa anys que hi ha una certa rivalitat entre el Carnaval del divendres a Calafell i al Vendrell. Generalmetn primer s'ha fet al Vendrell i després a Calafell. Abans es feia a Segur de Calafell, però com hi havia poca gent pel recorregut ho han passat a Calafell poble que és més petit i més acollidor. S'havien fet mil i una per tocar la moral els uns als altres: un cop s'havia d'anar al final a les Matas per cobrar la subvenció, un  altre cop a Calalfell per poder cobrar havies d'anar tots tres dies a Carnaval, pero en els darrers anys la cosa s'havia parlat i primer era el Vendrell i després Calafell, uns començaven més aviat i tot arreglat. Inclús a Calafell hi anava un bus per recollir la gent per venir  a la festa del Vendrell. Enguany tornem a la trinxera, encara que manin els mateixos. I les dues rues les fan a la mateixa hora i van posant cosetes per fer-les més atractives.

La realitat és que la gent al carrer aguanta com  a molt dues hores de rua, més de dues hores la gent marxa perquè fa fred i la majoria és més del mateix i mateixes músiques. Si la rua dura més de 3 hores al carrer hi ha poca gent perquè ja se les ha pirat a casa o a on sigui. No per ser més llarg és millor. Val més que donin més diners i la resta que vagi a un altre lloc i tots contents. A veure que passa, però ja veig que això de fer comarca amb aquests egos pujats és molt difícil. 

Després de 5 anys tornem a la piscina

Després de més de 5 anys torno a la piscina. Ja tenia moltes ganes. Jo he viscut grans moments dins aquesta piscina municipal amb gent molt maca que he conegut, però el covid i la salut em va retirar per un temps. Avui he tornat com una prova personal, per veure com em trobava i molt bé. He trobat l'aigua a bona temperatura que era una de les meves queixes mediàtiques. Tornarem a la normalitat. Ha costat molt, però després de tocar la mort amb les mans la vida em brinda una nova oportunitat. Aquí estem per seguir endavant amb la vida, recuperant el ritme i apostant per allò que m'omple. Tonteries les justes i focs d'artifivials per altre. Aquí estem. Gràcies a tots i la vida continua amb més intensitat que mai i amb l'horitzo net i clar.