Adaptar la vida a les noves temperatures

 Les  altes temperatures ens han de fer a canviar moltes coses del nostre entorn, com horari de treball, crear refugis climàtics, descompte en la factura de la llum, bonificacions en aires acondicionats. No sé on pararem però en aquest nivell que estem és molt alt i si s'apreta més el gas ens rostim aqui tots plegats. Les lleis van molt lentes, però hem de començar a pensar en canviar els nostres habits també dels castells i actes públics. Som persones i ens hem d'adpatar al clima que estem destruint. 

La Barbie Riuet Renaturalitzada

 

 

Un dels espais més emblemàtics del Vendrell és el Riuet de Coma-ruga que durant anys i panys ha vist brollar un doll d’aigua a una temperatura constant durant tot l’any per a gaudi de propis i forans. Aquesta frescor natural és compartida per un sector d’edat que se situa majoritàriament a partir dels 60 anys. Durant l’estiu i els caps de setmana sempre ha tingut una important concurrència per aprofitar-se de les propietats d’aquesta aigua pseudomedicinal que anava a parar al mar.

Fins fa pocs mesos la nostra Barbie Riuet Renaturalitzada portava un banyador, una tovallola, para-sol, nevereta, cadireta, taula i unes poques joguines per als petits de la família. Una nina totalment preparada de baix cost que en un moment donat del dia, al voltant de migdia, anava a buscar algun pollatre a l’ast en algun establiment de la contrada. Quan arribava el menjar obria la seva nevera per treure alguna beguda refrescant per acompanyar l’àpat. Evidentment en aquest ritual gastronòmic a prop del mar no hi faltava mai els elements bàsics que constitueixen el tradicional vermut on les xips i les olivetes farcides tenen un paper estructural.

La nova Barbie Renaturalitzada ha patit un important canvi en la seva nova vestimenta per accedir al seu entorn natural. A banda dels elements bàsics abans exposats ara ha hagut d’afegir unes bones cranqueres per no prendre mal amb les roques que envolten el nou bassal homologat per Europa que en alguns espais ja disposa de tolls d’aigua entollada. Ara tenim un fort increment dels mosquits per tant els repel·lents i les xarxes per lluitar contra aquest petit insecte són bàsics en l’uniforme d’aquest nou model de la nostra nina mediàtica.

La Barbie Riuet Renaturalitzada ve acompanyada amb un bolígraf per signar en algun dels actes de recollida de signatures per l’obertura de la bocana que miraculosament es va tancar per evitant deixar tot tipus de rastre. Però la veu popular es va alçar reivindicant la seva versió precedent.

La nostra protagonista va equipada amb un smarthphone per anar seguint l’evolució del procés de la desnaturalització d’aquest Riuet.  La nova Barbie Riuet Renaturalitzada està en constant evolució. No saps mai com la trobaràs un dia per un altre. Hi ha moltes forces misterioses que van actuant en aquest petit espai. Només un petit grup de persones selectes saben quin és el futur immediat d’aquest punt de trobada de salut. Són molts els turistes que el primer que fan quan arriben a les nostres costes es preguntar per on es troba aquest Riuet. Al costat de la cascada hi ha un punt de venda ó de la Barbie Riuet Renaturalitzada que es pot acompanyar amb un Ken renaturalitzador que ha convertit en la nostra Barbie Riuet en una de les estrelles mediàtiques d’aquestes contrades. Tots els diners d’aquesta campanya solidària van dirigits a la lluita per la reversió del Riuet al seu estat anterior amb la seva preuada bocana.

Anys de convivències i d'aventures compartides

 Portem una amistat des de que la universitat ens va unir estudiant filologia àrab. Varem viatjar pel món arab. Hem viscut moltes aventures junts i de tant en tant ens trobem tot i viure en llocs diferents. Avui ha estat una cita a Vilafranca del Penedès en una ciutat deserta amb tot tancat pel mig. Fa goig trobar-se i seguint fent aquesta cadena de la vida pensant en el passat i en el futur. Amistat d'aquestes que no moren mai i encara que no ens veiem gaire, doncs sempre està allí aquella flama que ens manté en una aventura compartida al costat del món àrab. Gràcies per tot Gemma i Berna, seguim endavant.

El concert més llarg de Guardafuegos a Coma-ruga

 Potser aquest concert ha estat un dels més llargs de Guardafuegos. Va durar quasi dues hores amb tot el repertori que han assajat amb el Gabi Llorach que substitueix a Miguel A. Martínez que està lesionat. Un concet a la sorra que va aplegar un bon nombre de persones en un dels dies de màxima afluència als barris marítims. La gran majoria temes propis i alguna versió per donar caliu a la festa. Un grup de casa nostra que també mereix tocar entre nosaltres. Gràcies per aquest detall que entre tant de regaton i tardeos agrada a uns pocs fidels que els seguim on toqui. La gent en volia més i més i varen estar allí 110 minuts tocant sense quasi parar. 

El Seat Vendrell

 

Hi ha un compte d’instagram amb un perfil anònim que fa uns dies va presentar per xarxes un nou model de cotxe virtual que era Seat Vendrell, una clara al·legoria d’aquest municipi brut i desgovernat que tenim actualment. Una de les maneres que una localitat triomfi en aquest món del marketing durant un temps és tenir un model de cotxe d’una marca coneguda que porti el teu nom. Aquesta és una campanya de promoció que funciona molt bé fins que un nou disseny arracona el seu precedent. El nostre vehicle utòpic estaria subvencionat amb el Fons Next Generation, seria ecològic amb plaques solars recuperant l’esperit vehicle de la Ferve que ha fet història en aquest país. Tot i aquests elements sostenibles de cara a la galeria,  la seva energia principal seria el gas-oil perquè amb la força de les fonts netes només en tindria per un quart d’hora de circulació a una velocitat raonable.

El nostre vehicle seria de color verd i blau amb el nou escut del Vendrell de la farigola que l’actual equip de govern va renaturalitzar ben marcat al mig del capó. Llavors a totes les portes del vehicle no podien faltar gravades les enigmàtiques K. Martínez que segurament ningú sabrà a qui fan referència. Evidentment el vehicle serà de quatre places amb connexió per satèl·lit  i una càmera de la televisió local integrada per si en algun moment s’ha de fer una connexió en directe des de qualsevol lloc del planeta.

El Seat Vendrell tindrà un sostre descapotable preparat per gaudir de l’eclipsi del dia 12 d’agost. No caldrà ni  sortir del vehicle per gaudir  d’aquest fenomen històric que pot canviar el destí de la nostra història. Mentrestant estàs al volant podràs gaudir en viu i en directe mirant al cel d’aquests segons màgics quan la figura de l’astre rei desaparegui al cel durant uns segons.

Amb la compra del cotxe et donaran una butlleta que entrarà en el sorteig per pujar al balcó de l’Ajuntament durant en el  proper dia de Santa Anna i poder veure els actes centrals de cultura de la festa major des d’un lloc privilegiat.

El Seat Vendrell tot i tenir el circuit d’aire condicionat no funcionarà. La factura no va entrar fora de termini pressupost actual i s’ha d’esperar al proper exercici per poder assumir la despesa. Disposarà en un calaix lateral de quatre ventalls amb els colors de l’Arc de Sant Martí per lluitar manualment contra les alres temperatures. Quan sigui hivern, doncs res, les mantetes logotipades amb la silueta del Tobies del campanar al maleter no hi poden faltar.

El nostre vehicle tot i estar subvencionat per fons europeus el seu cost serà quatre vegades més que el que presumptament posava el catàleg perquè els darrers detalls han quadruplicat el cost de l’avantprojecte inicial. El seu preu, evidentment, no serà igual per tothom. Segons els cognoms del titular, els orígens i el nombre d’entitats on el comprador estigui subscrit el seu preu es veurà variarà  considerablement.

El Seat Vendrell tindrà una carrosseria submergible especial preparada per circular amb tota seguretat per zones amb  basses d’aigua de poca profunditat com el Riuet de Coma-ruga. Darrerament aquest espai s’ha adaptat perquè el nou vehicle pugui avançar amb tota comoditat per aquest toll emblemàtic de la costa vendrellenca.

El Seat Vendrell es pot adquirir al nou concessionari de vehicles de la baixada Sant Miquel del Vendrell on es podrà gaudir admirar tota la gamma d’aquest nou model amb els seus complements i accessoris.  Aquest cotxe incorpora en el seu interior una mostra de tot tipus de residus perquè els seus usuaris puguin veure, olorar i admirar de primer mà aquest nou model de recollida selectiva que tan èxit està assolint a la localitat.

 El model més complert és el model Tabaris que ho té tot incorporat. El model més senzill és el Mas Borràs que es pot adaptar al gust del comprador. Aprofiteu l’ocasió perquè les seves unitats són limitades i estan garantides fins el proper mes de maig. A partir d’aquí ja no és segur que el model se segueixi fabricant.

Viure un eclipsi total de sol, peculiar

 

El dia de l'eclipsi, dia 12 d'agost del 2026 ha estat un dia més o menys normal. Una mica més gent del normal però res de  l'altre mon. No hi hagut cap col·lapse. Jo he anat a les Madrigureres i hi havia molta gent, però s'hi cabia. A la resta de platja, normal i una mica més. Doncs a dos de vuit ha començat la lluna a tapar el sol de mica en mica fins a dos de nou quan durant uns 36 segons ha quedat tapat del tot. Tot seguit ha marxat la lluna bastant ràpid  i a les 21 hores ja s'ha post el sol. Durant l'eclipsi han baixat una mica les temperatures i s'ha fet una mica més fosc del normal, però res de l'altre mon perquè ja era tard, però feia molta xafogor. Un dia diferent que suposo no tornarem a veure per aquestes latituds. Amb les ulleres es veia bé. Sense no es veia gran cosa.

Un dia com a mínim diferent

 

Demà és el dia 12 d'agost que hem de viure un fet que només passa cada 100 anys. A dos quarts de nou aproximadament ens toca viure un eclipse total de sol per aquestes contrades. Fa mesos que la gent en parla. Ja s'han fet molts plans perquè no passi res. Diuen que sembla que no hi haurà núvols o boira que l'amagi i es podrà veure bé. No sabem que passarà. Segur que hi haurà més gent del normal per aquestes dates però no se sap com serà la cosa. Uns aniran a veure'l a la muntanya, altres a la platja, altres no es mouran de casa i uns quants passaran de tot. Esperem que la gent no el vegi a la carretera anant cap algun lloc. Algunes botigues tancaran abans per veure l'espectacle universal. Un dia en què pot passar de tot fins i tot que no es vegi res. Esperem. Tothom va com a boig buscant les ulleres que costen 3 euros unitat A veure que passa. Demà serà un dia com a mínim diferent.

17 anys de la mort del sr. Manel.

 

Avui fa 17 anys de la mort del sr. Manel Bofarull, nascut a Badalona però amb forts lligams amb Albinyana i el Penedès. Destaca per la seva passió per la història, les tradicions i tot aquests aspectes populars que han estat la salsa de la vida. Ell volia viure el Mil·lenari d'Albinyana però no hi va arribar a temps per poc. Donc un cop més per mantenir la seva memòria aportem aquest apunt personal perquè la seva feina continua ben ferma i vigent. Endavant.

Va per tu Carles

 

 

En un poble petit com Albinyana amb un centenar de veïns de tota la vida que són els que porten el timó del dia a dia per seguir navegant sempre hi ha persones que tenen un paper destacat dins l’auca del poble. Altres veïns doncs tenen un paper més discret i estan en un segon i tercer pla. No parlo ja ni dels qui passen olímpicament del que succeeix al poble i només es preocupen de quins grups venen per  festa major i quan està obert el contenidor de l’orgànic. Doncs a Albinyana tenim, la dona de missa, el pagès de tota la vida, el pagès innovador, la persona que sempre es preocupa pel poble, el polític, el funcionari efectiu, el qui es porta bé amb tothom, qui surt a caminar a les 6 del matí, qui li molesta que els cotxes estacionin davant de casa seva, la persona qui munta excursions de iaios i molts altres personatges que es van repartint els papers d’aquesta representació diària perquè el poble tiri endavant sense trencar la rutina i entrar en dimensions desconegudes.

Doncs el Carles Fontanals Orpi que ens va deixar el passat dia de sant Isidre Llauradó era la típica bona persona que compartia bona i empatia amb els seus veïns. Tot un senyor que per amor havia vingut de Llorenç del Penedès i de bon començament s’havia integrat totalment en la societat d’Albinyana participant en els seus actes socials i sempre es mostrava disponibl quan la gent el necessitava. Una persona calmada, responsable, agradable, respectuosa d’aquestes que difícilment poden generar algun tipus d’enemistat. Només tenia 63 anys de vida. En aquests moments del trist destí era el president de la Societat Recreativa Unió Albinyanenca que curiosament enguany celebra un segle de la seva fundació. Per altra banda era el jutge de pau del municipi.

En Carles era una de les persones que també deixa petjada per la seva història personal i humana que també l’ha posat a prova i que sempre ha tingut la millor resposta que es pot esperar d’un cavaller. Una persona molt  estimada per les persones que el coneixien que va marxar de cop sense avisar. Segurament com dirien algunes veus populars  ara vol que segueixi la tasca que feia al poble en altres llocs més llunyans i més propers a la divinitat. Un bon cel i moltes gràcies per tot el que has fet i per tot l’amor i amistat que has compartit a la terra.

Un dia històric per l’Anna

 

Tot i que els castells és el resultat del treball de molta gent des de diferents parts de l’estructura i també de fora, avui parlarem de la cirereta del pastis, o sigui de l’Anna, una jove d’Albinyana amb fortes  vendrellenques i reusenques que enguany li ha tocat viure un calendari farcit d’efemèrides molt especials amb la colla centenària dels Nens del Vendrell. Tot just el passat dia 26 de juliol, es va celebrar la diada castellera de Santa Anna  a la mítica plaça Vella, que és   un de les cites més esperades de l’any per tot vendrellenc amb inquietuds.

Fa un parell d’anys la nostra pubilla  es va iniciar a la colla vermella acompanyada pel  seu tiet. De mica en mica la relació entre els Nens i la nostra protagonista s’ha anat consolidant a base de confiança i treball fins al punt que enguany ha tingut la gran sort de ser l’anxaneta dels tres castells principals de la jornada de Santa Anna: la torre de set, el 4 de vuit i el 7 de set. Ella s’enfila fins el capdamunt de la torre humana com si fos un mostela, amb seguretat, rapidesa i seny. De sempre li han dit  que quan estigui allà dalt no miri mai a terra i que el temps que passa és molt important per una bona execució del castell perquè cada segon multiplica per 10 l’esforç de tota l’armadura humana que aguanta l’estructura. L’Anna després d’escalar veloç per les espatlles dels pisos inferiors arriba dalt de tot, ràpidament aixeca el braç amb energia. De seguit,  torna a baixar per desfer el camí que tot just acaba d’escalar. És qüestió de pocs minuts que per alguns poden semblar hores allí dins amb un clara pressió de moltes persones congregades en un  espai mínim i amb un sol que no perdona.

Els infants d’aquesta comarca poden escollir de ben petits alguns camins per donar sortida als seus somnis o simplement per passar una bona estona. Alguns opten per ballar, altres per tocar algun instrument, uns somien en el foc, altres aposten per l’esport i massa encara no troben cap oferta interessant i practiquen altres disciplines no tant recomanables. Doncs la nostra protagonista d’avui és una de les joves més complertes que tenim a casa nostra perquè ha aconseguit importants trofeus en una de les seves passions com són les curses juntament amb la seva germana gran en diferents categories. Aquesta passió ja ve per herència i per treball dels pares.  L’Anna també és una amant d’un dels balls dels joves de la seva generació dins de l’Embarcada. Una manera de passar-ho bé sense haver de competir com exigeix l’esport ni aquest jugar aquest paper clau bastint un castell  en una jornada històrica amb centenars d’ulls seguint la seva trajectòria sobre els seus companys de colla.

L’Anna sent els colors de la colla i s’hi troba com una gran família. Des del minut zero del vespre de Sant Jaume amb el pregó ja va viure immersa en una festa major que sempre recordarà durant molts anys. Ara encara és jove i el seu futur és incert, però aquest ha estat una festa major inoblidable. Molts records que els seus pares guarden en un arxiu perquè el dia demà sigui conscient del tot el que ha viscut quan tot just tenia vuit anys.

L’Anna organitza les seves vacances segons les jornades castelleres de la seva colla i te molt assimilat el calendari i els assajos a la seva petita agenda de coses que no es pot perdre.  Podia parlar de moltes persones que com l’Anna fan possible que el Vendrell tingui una colla centenària perquè tothom hi juga un paper important, però hi ha coses com els ulls de l’Anna que parlen per si sols quan hi pots veure la il·lusió i l’alegria de ser una més de la colla i de fer vibrar a tota una plaça quan aixeca el braç per damunt de tots assolint una nova fita en aquesta història dels Nens. Gràcies Anna i a tothom que feu possible aquests segons de felicitat compartida en una plaça on el vermell és el color de la camisa i l’emoció compartida. Tot això tenia lloc el dia del seu sant, potser el  destí ja l’havia cridada a complir aquesta gesta en la plaça que més estima.

Una festa major molt vendrellenca

 

 

 

El Vendrell ha viscut un a nova festa major típica i tòpica dels darrers anys, però amb un nou escenari com és les Quatre Fonts que es va remullar el primer dia amb la suspensió del concert de versions de Queen però va aguantar molt bé el darrer dia del sofregit vendrellenc amb alguns grups que estan a la maleta local i quan toca pugen a l’escenari i la resta del temps, la majoria de vegades ni existeixen. Una cosa peculiar amb músics que estan en un parell o tres d’aquestes formacions i és tot una mica artificial, però mira val més portar musics de casa que gastar 20.000 amb la Malfalda amb un concert on només la gent es coneix una cançó. Anem millorant.

Els versots dels diables doncs van estar dins la normalitat protagonitzat un cop més pel Ken i la seva gent i pel que fa al Malcasats amb cares noves i una nova parella del sabater. Segueixen el seu estil amb una mica de crítica social velada i unes quantes paraulotes obscenes, però dins la part acceptable de tot plegat.

Els Nens varen fer una actuació digna i segura sense arriscar gaire esperant que el vent bufi millor en altres diades properes. Un dels punts estrella més esperats de la festa major va ser els dos correfoc amb a la carretillada i l’encesa del campanar, però en especial el dia de Santa Anna.

El pregó dels Nens va estar dins el previsible com el de l’any passat amb la Sílvia Martínez. El fet que el pregó el faci un col·lectiu permet que tot sigui més políticament correcte per no ferir sensibilitats i que ningú surti per la tangent. Una festa major amb la Moritz com una de les incondicionals dels 4 dies de festa. Un dels punts que està triomfant és el vermut rumbero del dia del Gos que enguany no venia amb el Dantuvi però els dos protagonistes ho varen fer molt bé i van deixar el nivell molt alt.

Doncs res a esperar la propera festa major amb els nous administradors que ja deuen estar treballant per començar a dissenyar el seu projecte de festa major. Gràcies als qui han plegat i molts encerts als nous.

Torno a dir que aquesta imatge de Santa Anna que surt en processó sembla queda força ridícula perquè sembla que l’hagin tret d’un pessebre per dimensions, però res que el vendrellisme dels vendrellencs de tota la vida està en plena forma i endavant. Un petit grup de gent que està a tot arreu però queda molts altres vendrellencs que no estan mai enlloc. Alguns encara són recuperables. Altres ja costarà una mica més. Hi ha hagut un record pel gran Pep Bargalló recentment traspassat i molt encertat que el Duo Alma, un dels ambaixadors del Vendrell arreu hagin pogut tocar a casa nostra per Festa Major, tot un detall.

 

Les petites grans lluites administratives

 

Generalment parlem dels grans projectes i inversions que han de canviar el nostre futur que si Europa, que si els fons Next Generation., etc, però ens deixem al calaix coses  importants  que són la clau perquè tot segueixi el seu ritme natural i en algun sotrac ens treguin fora de la pista.

Un dels temes claus en una entitat són les respostes administratives. El silenci administratiu està regulat, però no potser que allarguem tràmits més temps del necessari. Hi ha temes que no prescriuen, però algunes vegades com en el món dels comerços i les obres per exemple, cada dia que passa pot ser sinònim de perdre diners que òbviament no cal reclamar enlloc. Un bon servei de l’administració, clar, ràpid i eficient son alguns dels pilars d’una bona atenció al ciutadà que li permet més fàcilment actuar o entrar en altres vies per arribar al seu objectiu.

Un altra qüestió que pot arribar a paralitzar alguns tràmits són els terminis de oposicions i concursos de promoció interna o oberta a tothom. No ens podem tirar més de mig any en un procés que pot estar acabat en un parell de mesos com a molt. La gent que està involucrada en aquest procés quan veu que la història no s’acaba mai pot tocar el dos a un altre lloc de treball amb unes millors condicionals  i deixar el servei on estava sense atenció a l’espera d’una nova contractació. No cal perllongar aquests processos més del racional. S’han de buscar mecanismes per agilitzar tot el procés dins el que marca la normativa però no acabar amb la paciència de tothom per un mala gestió del tema. Hi ha molts candidats  que s’hi juguen molt. Aquesta durada interminable no beneficia a ningú quan la cosa es pot fer d’una altra via molt més diligent. També és molt curiós quan en alguna prova no aprova ningú o només ho fan un petit percentatge dels aspirants. Alguna cosa s’ha fet malament encara que mai es vulgui reconèixer públicament.

Està molt bé posar telèfons, mails, aplicacions que responguin a la gent, però massa vegades els mecanismes que estan a l’altre costat són totalment insuficients per atendre el volum de peticions que es generen. La gent, en un principi acostuma a confiar en l’administració, però quan veus que ningú et respon o et deixen anar la frase  “ja ho arreglarem”. Llavors ja optes per altres mecanismes que segurament són més eficaços com les xarxes socials, però que als polítics no els hi agrada tant perquè la gent pot veure  la realitat de tot plegat.

Un altre apartat molt curiós és l’apartat de precs i preguntes d’alguns plens municipals. La gent s’ho porta preparat, estudiat, analitzat i després d’esperar tres o quatre hores per tenir un minut de glòria veus com l’alcalde ni et respon o en el millor dels casos et surt per la tangent deixant a d’interlocutor més emprenyat que abans de fer la pregunta. Aquestes vídeos en molts ajuntaments queda penjats per algun lloc i és pública per a tothom. Si un mires es veu clarament la demagògia i hipocresia d’alguns líders locals que menyspreen a la gent que molts cops exposen situacions compartides per altres veïns que acaben amb la poca fe que alguns encara tenen.

No volem ser parcs temàtics

 

 

 

 

Les noves tendències de la política ens estan canalitzant el nostre futur perquè ens anem convertint en parcs temàtics. Tots tancats en una mena de Port Aventura on els turistes ens vinguin a veure  gaudeixin dels nostres trets diferencials i de les nostres meravelles intrínseques; que si un bosc amb reg intel·ligent per aquí, un carrer convertit en passeig fluvial per allà, un torrent per anar a passejar el gos amb fanals per no ensopegar. Tot això sota una renaturalització global que ha servit per justificar tot el que faci falta en nom d’una sostenibilitat a mida dels polítics.

Hem de tenir en compte que els turistes que ens visiten en la seva majoria vénen acompanyats amb la nevereta i el para-sol. Precisament no són de gran poder adquisitiu. Simplement aterren a les nostres contrades perquè és més econòmic que no pas Salou o Sitges. Evidentment hi ha importants excepcions com l’hotel Meridien Ra de tocar al terme de Calafell, però no és el més abundant a casa nostra durant l’estiu. Aquesta comarca que legalment i sense que siguin festius tenim una població al voltant dels 130.000 habitants repartits entre els 14 municipis, però principalment la població és concentra més de la meitat en la zona costanera. La resta es reparteix en els 11 pobles que configuren l’interior.

Està molt bé que fem campanyes per atraure turistes, però aquestes persones mentrestant estiguin entre nosaltres també necessiten un servei adequat de recollida selectiva que després ens passem tota la temporada estival amb els contenidors  saturats amb la problemàtica que això comporta de salubritat. També tenim el tema sanitat. A vegades aquestes persones que ens visiten necessiten atenció mèdica urgent. No podem tenir els hospitals a punt del col·lapse durant l’hivern perquè a l’estiu et passis tot un cap de setmana perquè t’atenguin d’urgència en un algun centre públic.

Aquesta proliferació de gent també demana més serveis de seguretat per poder actuar en cas que hi hagi necessitat. Massa trucades avui en dia queden sense servei per manca d’efectius. Si es vol turisme doncs requereix també una inversió per adequar els serveis a les noves dimensions.

Aquí estem preparant el nostre futur a mig i llarg termini amb moltes coses que no passaran de la seva versió fum. Per altra banda, ens estem deixant de banda l’actualitat perquè no interessa arreglar el dia a dia. Potser simplement no tenim ni idea de com sortir d’aquest atzucac on estem situats ara mateix.

Els nostres polítics van omplint de càrrecs les administracions per donar feina aquells que no poden sortir del món de la política per manca de formació o que no estan disposats a reduir a una part el seu salari mensual. Llavors anem creant departaments sense solta ni volta per densificar la part alta de l‘administració que amb la meitat de caps aniria molt més fluida. Els peus són els qui acaben fen la feina diària. Ens venen parcs temàtics del futur i ningú es preocupa del nostre present com l’estacionament, la potenciació del comerç local, la seguretat, la neteja i tantes altres coses que són la clau d’un present per mirar tots al cel a veure si ens cau alguna subvenció o un jardí tropical per posar al mig d’una avinguda. 

 

 

No us perdeu la nova versió de la Odissea al cinema

 Una sessió amb el cinema ple de gom a gom per veure Ulises de Christopher Nolan. Tres hores d'aventures d'aquest heroi grec en aquesta nova proposta cinematogràfica. Molt ben treballada, ambientada i molt emocionant. No us la perdeu perquè val la pena. Des del principi al final no perds el fil de la peli.

La tele optimista ja no posa les visualitzacions dels programes

 

Fa uns pocs dies la tele del Vendrell, perquè la ràdio ja fa dies que està sota mínims, ha decidit treure les visualitzcions de les diferents notícies. Amb la nova pàgina web que és una versió cutrona però una mica millorada de l'anterior es pot veure el mateix format però un pel millor. Abans sabies les visualitzacions de cada programa de tele i cada video. Ara ho han tret. Hi havia coses que sortien que havien de publicar perquè no es podien amagar encara que fos amb molt de sucre i tenien moltes més visualitzacions que moltes rodes de premsa de lluiment que no tenen ni solta ni volta. Abans sabies una mica com bategava una mica els pocs vendrellencs que es miren la tele. A partir d'ara res de res. Han tret aquesta dada clau per veure una mica tot plegat. No és que tinguessin molta gent, 100, 200 o potser una mica més  en una població de 50.000 dins una comarca de 120.0000. Però res si són feliços que vagin endavant perquè la il·lusió de la política no es pot treure a aquests optimistes tan il·lusionats amb aquest model de Vendrell que l'estar trencant per tots els cantons i a sobre amb molta pudor.

“Es pot ser efectiu amb un somriure”, gran lema optimista

 

En els darrers minuts del darrer ple de l'ajuntament del Vendrell es va donar la definició clara i concisa de la filosofia de treball d’aquesta legislatura del PPsoe. En un comentari breu però clar és va explicar la raó de tot plegat “es pot ser efectiu amb un somriure” de la mà del Soriano. No cal dir res més. Després de veure per part de l’equip de govern moltes preguntes sense resposta i altres que se sortien per la tangent. La cosa la tenim clara. El moment més intens del ple quan l’Albert Rovira va a tornar a preguntar per enèsima vegada per què no es reunia el Consell Escolar Municipal. Un tema que uns quants anys que dura i que hi ha algun motiu curiós que fa que aquest òrgan clau no es convoqui perquè el govern optimista deu tenir por d’alguna cosa.

Un ple tranquil i càlid perquè encara no va l’aire condicionat de la sala de plens com el  del passat més de juny.  Seguim passat factures de 60.000 euros per uniformes de la poli local que coses que passen van quedar fora del sistema convencional i es van pagar amb un reconeixement extraordinari de crèdit que és legal per casos puntuals però no que s’apliqui de manera massa general com tenim aquí.

Un ple protagonitzat pel Riuet i el nefast funcionament de la recollida selectiva que està deixant un Vendrell brut. Seguim demanant més policies, bombers i agents rurals en una comarca que creix molt i que està farcida de problemes i on tothom que pot se les pira a llocs millor i sempre estem amb quadre en el millor dels casos en els serveis bàsics. Ara un mes de descans a no se que hi hagi alguna xorrada per passar per fer publicitat i sinó fins a finals de setembre. No podem oblidar el record unànim a la figura de'n Pep Bargalló recentment traspassat. 

 

 

 

Ple absolut en l'obra de teatre de la Societat d'Albinyana

 

Un any més per la festa major petita d'Albinayan, el grup de teatre la Soci Mola d'Albinyana ha estrenat una nova obra de teatre sota el nom Sanatori Balneari Marisol. Una comèdia molt divertida sobre el que passa en un sanatori amb uns treballadors i hostes molt especials. La sala de la societat estava plena de gent que va guadir d'una les quasi dues hores que dura la respresentació. La societat en aquest centenari un cop més ha demostrat que està plena de vida amb moltes activitats i un públic que respon perquè hi havia gent d'altres localitats de la comarca que no es van voler perdre la representació. Tot i que feia calor, la veritat és que s'hi estava bé a dins. Enhorabona a totes aquestes iniciatives que dona vida i caliu al poble. 

Què és primer la renaturalització subvencionada o les persones grans?

 

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.

Els reptes de l'optimisme vendrellenc en la darrera volta electoral

 

Fins fa quatre dies tothom pensava que el Ken i els seus comparseros ho tenien guanyat, però potser caldria utilitzar alguna marca blanca per assegurar la propera legislatura com PP algun sociata reciclat i aquestes coses que tenim per aquií. Però ara te molts fronts oberts que li costarà remuntar.

- Riuet que és la punta de l'iceberg i a cada cosa que fa la lia encara més.

- Recollida selectiva que ha deixat el Vendrell en un femer i que encara ens falta la part forta de l'estiu.

-Zona blava de juny a setembre de 9 a 21 i sense parar al migdia ni tracte especial per als veins que han de buscar-se la vida

Sorolls i problemes oci nocturn com Macarella i botellon per la zona

Policia local del Vendrell que no cobra hores extres i diu que les faci ta tia

Locals municpals com la biblioteca que fa dies que ni calefacció ni aire condicionat

Unes quantes places de l'Ajuntament que portem uns quants mesos sense resultat definitiu i la gent se les pira a altres llocs i ja t'ho faràs.

Manca de manteniment de carrers i enllumenat que fa dies que dura i la cosa continua.

Problemes entre etnies a la carretera de Valls que ja tenim la tele de Madrid que ja ens coneixen arreu.

Les escoles bressol estan totes climatitzades menys la Mestral que crema

Manca d'organització per exemple la falla del Puig es va cremar divendres i fins dilluns va estar tallada el carrer principal i no passa res.

Crema de contenidors al Vendrell i algun cotxe ja ha quedat sucarrimat

Seguim amb la inseguretat de sempre i la gent es busca la vida

Comèdia amb el parc del Botafoc que cada dia és diferent i al final hi posaran una torreta amb quatre farigoles

La passarel·la dels Nens que se la van carregar sense cap motiu

Tot aquest canvi de la Riera on ha tirat 6 milions d'euros no convença a ningú. Els camions de bombers no passen pel costat

Al Nirvana han plantat un supermercat i han tallat l'accés a la urbanització. Ja no tenen llum en condicions i ara camions a descarregar i la gent mosca.

Els socorristes posen bandera groga perquè n'hi ha pocs i no tenen ni torres de vigilància.

El top manta segueix encara que tothom ja ho te normalitzat.

Al davant de la biblioteca han posat un a tros de zona de vianants que obliga a tallar el carrer pels cotxes i fer un tomb per entrar al Vendrell. Una locura de gps.

Ara toca pagar l'Ibi.

Ningú sap com es bonifica a la gent que fan reciclatge.

Ara es gastaran un munt de diners en una nova seu de l'empresa d'aigües que es poden estalviar perfectament

Els comerços del Vendrell cada dia estan més contents per la càrrega fiscal.

Van presentar el parc del costat del Tabaris que es diu de la Música perquè te un tros de chelo de fusta, però podria tenir una gallina i podria ser el parc dels ous d'or

Alguns veins dels barris marítims es queixen que alguns bars els posen taules i cadires a la vorera i no pooden passar. 

........ HI ha més històries, però jo crec que si supera tot això és mereix com a minim ser Portant d'honor i el Teresina Martorell tot junt en un acte al Tabaris

Tot un plaer Obeses a la Granada

 

Feia mesos que no anava a un concert d'Obeses i ahir vaig tornar a la Granada del Penedès amb un directe brutal que em van portar als millors de la meva vida. Un so espectacular varem seguir els seus nous exits i un repàs als de tota la vida. Un gran concert amb la gent molt animada per gaudir d'un dels millors grups catalans que ens aporten força i energia en els seus directes. Gràcies per tot.